El passat 23 de juliol, 3.547.922 catalans i catalanes van anar a votar, un 65,42% dels que estaven cridats a les urnes i Catalunya es va convertir en el punt de l’Estat on menys participació hi va haver a les eleccions generals, que se celebraven per primer cop a l’estiu i entre crides de determinats sectors del moviment independentista a no participar en aquests comicis per demostrar l’enuig amb els partits per la manca d’avenços. Amb unes eleccions que es presentaven com una dicotomia entre dos blocs encapçalats per Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, van ser molts els catalans que van optar per partits d’obediència espanyola per intentar frenar un govern de dreta i ultradreta, donant com a resultat una victòria clara del PSC que no es veia des de feia quinze anys al país i amb Sumar i el PP com a segona i tercera força, respectivament. En aquestes eleccions, Catalunya triava 48 diputats per a les corts espanyoles, però, quina seria la composició del Parlament si en unes eleccions catalanes es donessin exactament els mateixos resultats? 

Cal recordar que les eleccions al Parlament de Catalunya, llevat que Pere Aragonès decideixi avançar-les (com va fer al maig Pedro Sánchez després dels mals resultats a les municipals), s’esperen per a principis del 2025, quatre anys després de les darreres. En aquelles, celebrades enmig de la pandèmia el 14 de febrer del 2021, el guanyador va ser el PSC de Salvador Illa, que tornava a Catalunya després del seu pas pel ministeri de Sanitat. Els socialistes es van fer amb 33 diputats, però, així i tot, aquesta legislatura serà recordada com la del 52% independentista, i amb les tres formacions sobiranistes amb majoria absoluta al Parlament: ERC 33 escons, Junts 32  i la CUP, 9. Amb els resultats de les generals traslladats a unes eleccions al Parlament, aquesta majoria absoluta de l’independentisme quedaria escapçada, amb la CUP a punt de quedar desterrada també a la cambra catalana, Junts empatant amb escons amb el PP i ERC liderant de nou l’independentisme però perdent fins a 13 representants. Mentrestant, el PSC, després d’arrasar a les generals, faria el mateix al país, aconseguint uns resultats que feia anys que no es veien. 

Salvador Illa arribaria als 50 diputats

Concretament, el partit liderat per Salvador Illa arribaria als 50 diputats pels 33 amb els quals compta actualment. De fet, el PSC es faria amb 33 diputats només per la demarcació de Barcelona, que en reparteix 85. El 2021 ja va guanyar en aquesta zona, amb 531.657 vots i 23 diputats, però el passat 23-J hi va aconseguir pràcticament 400.000 vots més que llavors, 946.000, fet que els hi permetria incrementar notablement la xifra d’escons. 

Aquest número, però, millora arreu del país ja que el PSC es va convertir en la força més votada també a Tarragona, Lleida i Girona, on el 14-F es va imposar Esquerra en el primer cas i Junts en els altres dos. A Tarragona, el PSC passaria de 4 a 7 diputats i a Girona i Lleida de 3 a 5. Sumats als 33 de Barcelona, la xifra total de representants socialistes arribaria als 50, més que tot l’independentisme junt. De totes maneres, en les últimes eleccions la crida al vot útil que han fet els de Salvador Illa i Meritxell Batet ha resultat ser molt profitosa i persones que en clau catalana optarien per altres partits, en les eleccions espanyoles han escollit pel PSC davant l’amenaça d’un govern de dreta i ultradreta. 

ERC i Junts es desfan a la demarcació de Barcelona 

Si el 2019 ERC aconseguia empatar a 33 diputats amb el PSC i quedar-se només a uns 50.000 vots dels d’Illa, amb els resultats de les generals, el partit d’Aragonès perdria fins a 13 representants, tot i que mantindria la segona posició en escons. La principal patacada dels republicans tindria lloc a la demarcació de Barcelona, on passarien de 19 a només 11 diputats. Llavors van poder fer forat en l’àrea metropolitana però ara bona part d’aquests votants han tornat cap al PSC o els comuns i part del seu electorat independentista ha optat per altres opcions, com ara  l’abstenció davant el descontentament per l’estratègia a Madrid. A banda de la pèrdua de 8 diputats a Barcelona, en la resta de demarcacions la sagnia també és notable. Si bé a Girona, on van ser segona força a molta distància de Junts, només perdrien un diputat, de 4 a 3, a Lleida i Tarragona sí que passarien de 5 a 3. Al sud de Catalunya, Esquerra va ser el 14-F l'opció preferida dels votants, amb el PSC a només un diputat de distància En aquest escenari, els papers s’invertirien, però el PSC n’aconseguiria 7 i ERC 3, eixamplant la diferència en fins a 4 diputats. 

D'aquesta manera, l'empat tècnic entre socialistes i republicans es resoldria amb un PSC disparat i ERC a 30 escons de diferència, mentre que Junts, que en té 32, encara es quedaria més enrere, empatant a 17 diputats amb el PP, perdent fins a 15 representants a la cambra catalana. A la demarcació de Barcelona, el partit va perdre a les generals respecte als resultats aconseguit a les eleccions al Parlament el 2019 uns 120.000 vots, que els suposaria passar de 16 a 8 diputats, la meitat. La caiguda també es nota a la demarcació de Girona, feu d’aquest espai polític i on perdrien 3 diputats, passant de 7 a 4. Tant a Tarragona com a Lleida la pèrdua és de dos escons: de 4 a 2 i de 5 a 3, respectivament. 

La CUP fregant la desaparició al Parlament: només un diputat 

Com va passar a les eleccions generals, on la CUP va perdre tota la representació que tenia al Congrés, els anticapitalistes estarien en risc de desaparèixer a la cambra catalana. Si bé en les últimes eleccions al Parlament van aconseguir nou diputats, un dels millors resultats de la seva història, ara es quedarien en només un, que aconseguirien per la demarcació de Girona. A la resta, els cuparies no han superat la barrera de 3% de vots imprescindibles per tenir representació. On es van quedar més a prop és a Lleida, amb un 2,95%. Amb tot, cal recordar que aquests són els resultats que el partit va obtenir a les eleccions generals, uns comicis on part de la seva pròpia militància rebutjava participar, i on la crida al vot útil contra la dreta i també l'abstenció ha afectat a la CUP. 

El PP reviu a Catalunya mentre Vox s'estanca 

Tot i que el creixement del PP a les eleccions generals a Catalunya s’esperava més pronunciat, i ha resultat ser inútil per ajudar a Feijóo a arribar a la presidència, l’augment de vots que han experimentat els populars liderats per Nacho Martín Blanco sí que es veuria recompensat al Parlament, on passarien de tenir 3 diputats a 17, empatant amb Junts. Si el 2019 el trio de escons el van aconseguir a Barcelona, ara la representació per a aquesta demarcació es multiplicaria per 4 fins a 12. A aquests se’ls ha de sumar els que aconseguirien a la resta de territori, on el 2019 van marxar amb les mans buides: un a Girona i dos per Lleida i Tarragona. Per altra banda, si bé la ultradreta de Vox ha perdut força en aquestes darreres generals, amb una vintena de diputats menys, a Catalunya ha aconseguit mantenir els dos escons del 2019. I el mateix passaria al país, ja que traslladant els resultats, els ultres aconseguirien els mateixos 11 obtinguts el 2019, repartits de la mateixa manera: 7 a Barcelona, 2 a Tarragona i 2 més entre Lleida i Girona. 

ERC seria innecessària per un govern del PSC i els comuns 

Tot i que la plataforma Sumar, que aglutina diferents partits liderats per Yolanda Díaz, ha aconseguit uns resultats pitjors que els d’Unidas Podemos el 2019, a Catalunya sí que han pogut conservar els 7 diputats al Congrés, convertint-se en segona força al país. Si portem aquests resultats al Parlament, els permetria doblar la xifra d’escons, passant dels 8 que tenen actualment a 19, només un menys que ERC. La millora es dona sobretot a Barcelona, on passarien de 7 a 14, però també a Girona, de 0 a 2 i a Lleida, de 0 a 1. En el cas de Tarragona també aconseguirien incrementar en un diputat la seva representació, d’1 a 2. 

Amb aquestes xifres, i si la participació fos exactament la mateixa que a les generals, amb idèntics vots a cada partit, l'opció que fos un partit independentista qui liderés el Govern de Catalunya s’esvaeix, amb les tres formacions sumant tan sols 38 diputats. Salvador Illa, amb els seus 50, en canvi, si que podria liderar un tripartit d’esquerres, juntament amb ERC i els comuns, que en sumen 89. De fet, tan sols amb els de Jéssica Albiach ja en tindrien prou per superar la majoria absoluta.