Les bases de la CUP diuen que sí. La formació anticapitalista va iniciar aquesta mateixa setmana un procés assembleari per decidir si es presentava o no a les eleccions espanyoles del pròxim 23 de juliol. Un procés que ha inclòs Assemblees Territorials Plenàries, on ha participat la militància de la CUP i la resta d’organitzacions que donen suport a la candidatura, i que ha culminat aquest divendres amb una jornada de votació telemàtica. Avui s’han fet públics els resultats, i les bases de la CUP han apostat per repetir l’experiència del 2019 i tornar a presentar-se a les generals. La proposta ha rebut el suport del 61% de militants, i amb una participació de 1.282 persones.
"Això vol dir que el pròxim 23 de juliol hi haurà una opció clarament independentista", ha celebrat el diputat Albert Botran, després de fer públics els resultats. "Nosaltres no hem amagat l'estelada ni en aquestes eleccions municipals ni mai. I una opció clarament d'esquerres també hi serà", ha afegit, situant al centre els drets dels pensionistes, dels treballadors, de les dones i alertant de la continuïtat de la repressió. Botran també ha remarcat que molts electors s'haurien quedat orfes si no es presentés la CUP a les eleccions espanyoles. "I volem revalidar uns bons resultats com els del 2019", ha afegit, explicant que iniciaran ara una ronda de contactes amb agents polítics i socials per "mirar de recuperar l'energia que ens va portar a fer l'1-O".
Al llarg dels darrers dies, el debat ha estat servit, després que alguns corrents interns no hagin vist amb bons ulls l’experiència que ha aportat aquesta legislatura al Congrés dels Diputats. És per això que la consulta ha obligat els militants a escollir si volien presentar-se de nou a les eleccions espanyoles o no. I també se’ls ha preguntat si, en cas de no presentar-se, preferien optar perquè la CUP cridés activament a favor de l’abstenció o a favor d’efectuar el vot nul. Finalment, l’opció del boicot electoral no ha tirat endavant, i, en canvi, sí que ha tingut èxit la posició defensada per Poble Lliure d'intentar continuar al Congrés.
L'experiència del 2019 i l'entrebanc municipal
Si bé els cupaires van optar per obviar la cita a les urnes de l’abril del 2019, la repetició electoral per al novembre del mateix any va fer moure la formació. La militància va prendre de nou la paraula i va decidir fer història, fent que la CUP es presentés per primer cop a unes eleccions espanyoles. Els anticapitalistes van justificar aquesta decisió davant “un context canviant, de repressió i de criminalització de l’independentisme”, a les portes de la publicació de la sentència de l’1-O, i amb l’afegit de tenir “algunes forces independentistes disposades a garantir la governabilitat a l’Estat espanyol”. Les urnes van atorgar gairebé 250.000 vots als cupaires i dos diputats, Mireia Vehí i Albert Botran, lluny dels resultats d’ERC i Junts.
Només dos mesos després de l'entrebanc de les eleccions municipals —en què la CUP va perdre uns 40.000 vots i només va obtenir representació a una capital de província, Girona—, els cupaires hauran de tornar a posar en marxa la maquinària electoral. Ara bé, més enllà d'aconseguir l'aprovació de les bases, no es preveu que aquest pas sigui gaire complicat perquè la formació optarà per la via continuista: la voluntat és que Albert Botran torni a liderar la llista per Barcelona i Mireia Vehí passi a encapçalar la de Girona. La resta de noms de les quatre demarcacions s'escolliran en els pròxims dies.