365 dies després de les abraçades i els somriures dels diputats de Junts i ERC al pati del Congrés celebrant l’aprovació de la llei d’amnistia havent superat un tempestuós recorregut parlamentari, la norma de l’oblit penal continua lluny de la seva total aplicació. Un dels principals responsables que no hagi tingut els efectes pels quals va ser impulsada ha sigut el Tribunal Suprem que, desoint l’esperit, el redactat i l’exposició de motius de la llei, s’ha negat repetidament a amnistiar la malversació atribuïda a l’1 d’octubre. Això n’ha deixat fora, de moment, Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig (a l’exili a Bèlgica), així com Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa (condemnats al judici del procés, que continuen inhabilitats). Un dels punts d’inflexió arribarà d’aquí a poc més d’un mes, quan el Tribunal Constitucional emeti el primer veredicte a pronunciar-se sobre el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el PP. Ara bé, la conclusió del TC sobre la constitucionalitat de la llei (es dona per fet que la majoria progressista avalarà el seu encaix amb la Carta Magna) no servirà perquè Carles Puigdemont pugui tornar en llibertat a Catalunya.
🔎 La marató de la llei d’amnistia: sis mesos contra els jutges revoltats i les maniobres de la dreta
Fonts coneixedores del Tribunal Suprem confirmen a ElNacional.cat que el magistrat Pablo Llarena no se sent concernit ni interpel·lat per la sentència relativa a la constitucionalitat de la llei d’amnistia, donat que la seva interpretació és que el cas del líder de Junts queda fora del seu perímetre. Per tant, no prendrà cap nova decisió sobre la seva situació judicial i continuarà en vigor l’ordre espanyola de detenció. Les mateixes veus indiquen que l’instructor no farà un nou pas fins que el Constitucional resolgui el futur recurs d’empara. I perquè arribi aquest capítol encara falta molt de temps. De moment, Puigdemont està esperant que el Suprem resolgui l’última baula abans que Gonzalo Boye, el seu advocat, faci el salt al TC: l’incident de nul·litat. De fet, fonts del Constitucional consultades per ElNacional.cat s’expressen en la mateixa direcció. I afegeixen que el recurs del PP no aborda ni qüestiona l’article referent a la malversació (només la menciona de passada parlant de les euroordres). Per tant, el TC no té previst fer un pronunciament en profunditat sobre aquesta qüestió quan resolgui el recurs dels populars, cosa que no donarà armes a Puigdemont i companyia per exigir ser amnistiats.
A les files de Junts i ERC, es viu amb resignació i impotència aquesta realitat. “Els Llarena i Marchena, la gent que forma la crosta de la toga nostra que es rebel·len contra el poder legislatiu parasitaran fins al darrer minut i fins que des d’Europa els cridin l’alto. A finals de juny, és molt difícil que tota aquella gent que encara no estem beneficiats de l’amnistia ens en podem beneficiar”, reconeix el secretari general de Junts, Jordi Turull, en declaracions a l’ACN. “Es va aconseguir políticament fa un any. Una gran victòria política i un fracàs judicial d’una part de l’estat espanyol podrit que va en contra del seu propi govern, d’institucions absolutament democràtiques i d’uns partits i unes idees simplement perquè no els agraden”, lamenta el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián. De moment, segons dades d’Alerta Solidària, de les 499 persones a les quals s’ha revisat la causa penal, 328 han estat amnistiades. De tots aquests beneficiats, 173 són manifestants, 129 són agents (dels Mossos d’Esquadra, de la policia espanyola o de la Guàrdia Civil) i 26 són polítics. En els altres casos, l’amnistia s’ha denegat a 103 encausats i 68 casos s’han derivat a altres tribunals.
De l’11 de juny al 30 de setembre: els 111 dies del Suprem per fer embarrancar l’amnistia
Després d’un part llarg i no exempt de complicacions al Congrés (amb un vot en contra de Junts el 30 de gener per donar temps a la negociació al PSOE per poder blindar el redactat) i al Senat (amb una cruenta ofensiva del PP per dilatar-ne al màxim el recorregut), l’amnistia va trigar gairebé dues setmanes a passar de la Carrera de San Jerónimo al Butlletí Oficial de l’Estat. Finalment, va entrar en vigor el dimarts 11 de juny, dos dies després de les eleccions europees del 9-J. I el Suprem va necessitar poc més de quatre hores (entre la publicació del BOE i la primera interlocutòria de Pablo Llarena i la Sala Penal) per emprendre una croada per obstaculitzar l’aplicació plena de la llei. Va ser a mig matí quan va arribar la primera gerra d’aigua freda: Llarena mantenia l’ordre de detenció contra Puigdemont, Comín i Puig, una decisió que prenia malgrat que la norma deixa clar que el jutge havia d’acordar “l’alçament immediat de qualssevol mesures cautelars”. Oïdes sordes.
I, un cop el Suprem va obrir la veda, van anar-se succeint les negatives a complir el mandat de l’amnistia. La següent maniobra de Llarena per esquivar l’amnistia va ser l’1 de juliol, amb una interlocutòria en el qual es va negar a amnistiar Puigdemont adduint que la malversació queda fora del perímetre de la norma: “Els actes de disposició del patrimoni de l’Administració van estar radicalment vinculats a un benefici personal i van tenir un caràcter patrimonial marcat, havent permès que els encausats obtinguessin determinats béns i serveis sense disminució del seu peculi o patrimoni”, va argumentar. Dos mesos més tard, ell mateix va confirmar aquesta decisió. I fa un mes, la Sala d’Apel·lació del Suprem ho va ratificar.
La Sala Penal, presidida aleshores per Manuel Marchena, va calcar el raonament per negar l’amnistia a Junqueras, Turull, Bassa i Romeva, que continuen inhabilitats: ho va concloure l’1 de juliol i ho va mantenir el 30 de setembre al·legant que l’1-O va suposar un “enriquiment personal de caràcter patrimonial”. Així mateix, aquesta setmana el Suprem ha denegat l’amnistia a Eulàlia Reguant per negar-se a contestar a Vox durant el judici del procés. Qui sí que va ser amnistiada va ser Marta Rovira, que va quedar exonerada de l’acusació de desobediència.
El compte enrere fins a la sentència del TC
Mentre continua l’obsessiva croada del Suprem contra l’independentisme, el Tribunal Constitucional té la clau que ha de permetre l’aplicació d’una amnistia plena i completa a tots els líders del procés. Com? A través dels recursos d’empara que han anat presentant (i que presentaran més endavant) denunciant una vulneració de drets fonamentals. De moment, ha admès a tràmit els que van presentar Junqueras, Bassa i Romeva (en una primera tanda) i el de Turull. Però la seva resolució serà, com a d’hora, a la tardor. El pas més immediat que farà el TC és resoldre el recurs del PP. Agafem agendes. Segons ha pogut saber ElNacional.cat, el pròxim dilluns, 2 de juny, la ponent del recurs del PP, la vicepresidenta Inmaculada Montalbán, repartirà a tots els magistrats el text de la ponència. És a dir, el primer esborrany de la sentència. Al ple de la setmana següent, el 10 i 11 de juny, ella intervindrà per exposar els seus arguments jurídics. I hi haurà una setmana més perquè els magistrats puguin continuar estudiant el text. Finalment, el TC celebrarà un ple monogràfic del 24 al 26 de juny que haurà de culminar amb la decisió final.
Així doncs, tal com volia Cándido Conde-Pumpido, el Constitucional se'n podrà anar de vacances d’estiu amb la primera sentència emesa. A partir del setembre, entraran en joc els quinze recursos de les comunitats autònomes. En general, aborden qüestions semblants, però fonts jurídiques relaten a aquest mitjà que alguns aborden qüestions específiques, com la competència de l’Estat per aprovar una amnistia o la forma de la norma com a llei orgànica o ordinària. Ara bé, la major part de la feina de fons s’haurà fet amb el primer pronunciament, donat que el recurs del PP ataca la globalitat de la norma. Posteriorment, el TC haurà d’abordar les qüestions d’inconstitucionalitat de la Sala Penal del Suprem i del TSJC i els recursos d’empara. Serà aleshores quan podrà concloure que el Suprem ha d’amnistiar la malversació. Però no serà tan fàcil. Perquè el Suprem va advertir fa vuit mesos que es guardava la carta de recórrer a Europa en cas que aquesta fos la decisió del TC.
Focs d’encenalls del PP a la desesperada per intentar endarrerir el veredicte del Constitucional
Els bastons a les rodes al recorregut de l’amnistia han sigut un continu des que es va aprovar. Les darreres maniobres d’obstaculització les ha protagonitzat el PP, guiat pels magistrats conservadors del TC. Inicialment, van ser César Tolosa, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel els que van demanar que s’aturés la tramitació de l’amnistia fins que Europa es pronunciï. Ara bé, el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, els va frenar els peus. I els populars van recollir el guant i, com a part al litigi, van fer la mateixa petició i van reclamar que la sentència sobre el seu recurs esperés al pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Però el TC també ho va descartar. Fonts jurídiques consultades per ElNacional.cat addueixen que la petició es va fer fora de termini i que, per tant, no tenia recorregut.
El mateix va passar amb la demanda que va plantejar pocs dies després que Conde-Pumpido s’apartés de la deliberació perquè la seva dona era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) quan va emetre dos posicionaments públics contra l’amnistia. Ara bé, també va quedar-se en paper mullat. I un desenllaç idèntic han tingut les pretensions del Senat, on el PP té majoria absoluta, que també volia frenar-ne la tramitació per preguntar al TJUE sobre set punts concrets de la llei, com la seguretat jurídica, el delicte de malversació o una presumpta discriminació ideològica.
La cruenta batalla al si de la Fiscalia
Tornem enrere. Un dels primers contratemps als quals va haver de fer front l’amnistia tot just després de ser aprovada va ser l’ofensiva dels quatre fiscals del procés: Consuelo Madrigal, Fidel Cadena, Javier Zaragoza i Jaime Moreno es van erigir en ferris opositors a la norma de l’oblit penal. El mateix dia que el Congrés feia la votació definitiva, van denunciar en un escrit que van entregar al fiscal general de l’Estat que l’amnistia era una llei “absolutament arbitrària” en la seva “gestació, tramitació i finalitat” i van mostrar la seva oposició frontal a amnistiar la malversació.
Dues setmanes més tard, el 12 de juny, l’endemà de l’entrada en vigor de la llei, van ratificar la seva negativa: “Resulta indubtable que [els líders del procés] van sostreure per a si mateixos caudals públics en forma de milions d’euros”, cosa que “implica un enriquiment personal, ja que van poder disposar de fons públics per a les seves finalitats il·lícites”, van esgrimir. I són els mateixos arguments que més tard abanderaria el Suprem per justificar que la malversació no està inclosa en l’amnistia. Dos dies després, el fiscal general de l’Estat va esmenar de soca-rel els fiscals del Suprem i els va ordenar ser partidaris d’amnistiar la malversació. Això va desembocar en la convocatòria d’una Junta de Fiscals, que va avalar dividida el criteri d’Álvaro García Ortiz, que va rellevar els quatre fiscals díscols.
Les defenses d’ERC i Junts demanen al TJUE una vista per debatre les prejudicials del Tribunal de Comptes
En paral·lel a tot això, l’amnistia té el seu propi recorregut al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Les primeres qüestions prejudicials que es resoldran són les que va impulsar el Tribunal de Comptes, que va elevar vuit qüestions prejudicials amb l’oposició de la Fiscalia i les defenses i l’únic aval de Societat Civil Catalana. La consellera del tribunal, Elena Hernáez, que va jutjar els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont i l’exvicepresident Oriol Junqueras, juntament amb una trentena d’excàrrecs, acusats de fer una despesa de 3,4 milions d’euros per a l’organització de l’1-O i per a la promoció de Catalunya a l’exterior, va suspendre la sentència fins que el TJUE respongui. Això sí, va mantenir les mesures cautelars consistents a conservar al Tribunal de Comptes els 5,4 milions de fiança. Ara, segons ha pogut saber ElNacional.cat, la majoria de les defenses dels càrrecs de Junts i ERC han demanat al TJUE que es faci una vista per debatre la qüestió. Està previst que aviat arribi una resposta des de Luxemburg.