Més bastons a les rodes al camí de la llei amnistia. Tres magistrats del Tribunal Constitucional han sol·licitat al ple, presidit per Cándido Conde-Pumpido, que el TC elevi una qüestió prejudicial sobre la norma de l’oblit penal al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o paralitzi la tramitació i resolució del recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el Partit Popular fins que el TJUE resolgui les consultes que han plantejat altres tribunals. Segons ha avançat El Mundo i confirmen fonts jurídiques a ElNacional.cat, els magistrats conservadors César Tolosa, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel han registrat avui al migdia un escrit amb aquesta petició al·legant que l’amnistia pot contravenir el dret de la Unió Europea i que s’han presentat qüestions prejudicials amb un contingut molt semblant al recurs del PP. Les més rellevants que s’han registrat són les que han impulsat el Tribunal de Comptes per l’1-O i la promoció de Catalunya a l’exterior, el TSJC en el cas de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga i l’Audiència Nacional en el cas dels CDR de l’operació Judes. Aquesta setmana se celebra un ple del Constitucional en el qual els magistrats podrien debatre aquesta qüestió.
La intenció de Cándido Conde-Pumpido és que el Constitucional pugui dictar la primera sentència sobre l’amnistia, que serà relativa al recurs del PP, abans de l’estiu, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la llei. “L’estudi està molt avançat i, d’acord amb intentar fer un tribunal àgil perquè la justícia lenta i tardana no és justícia, tenim la idea de poder resoldre’l abans de l’estiu, però tampoc podem precisar més”, va verbalitzar el president del TC en un esmorzar organitzat a l’Ateneo de Madrid fa un mes. La sentència, amb la ponència de la progressista Inmaculada Montalbán, serà el primer pas per poder resoldre la resta de qüestions que el TC té a sobre de la taula. “Hem fet una ingent feina en aquests mesos per arribar al moment actual, en el qual la major part dels procediments s’estan tramitant, s’ha escollit un recurs de capçalera per posar-nos d’acord sobre un seguit de temes que s’aplicaran als altres procediments”, va relatar Conde-Pumpido.
En concret, el TC està estudiant una trentena de recursos: el presentat pel PP, els quinze dels governs i parlaments autonòmics, les sis qüestions d’inconstitucionalitat del Suprem, del TSJC i de l’Audiència Provincial de Madrid i els vuit recursos d’empara impulsats per “ciutadans que invoquen les seves garanties constitucionals” perquè no se’ls ha aplicat l’amnistia (per exemple, els recursos d’Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa van ser admesos a tràmit al febrer i el de Jordi Turull, a finals d’abril). “Per poder resoldre els recursos d’empara, primer haurem de resoldre si la llei és constitucional”, va subratllar Pumpido.
📝 El president del TC confia a poder dictar la primera sentència sobre l’amnistia abans de l’estiu
Les principals qüestions prejudicials que s’han presentat: el Tribunal de Comptes, el TSJC i l’Audiència Nacional
La primera consulta sobre l’amnistia que va arribar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea van ser les vuit qüestions prejudicials que va elevar el Tribunal de Comptes, amb l’oposició de la Fiscalia i les defenses i l’únic aval de Societat Civil Catalana. La consellera del tribunal, Elena Hernáez, que va jutjar els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont i l’exvicepresident Oriol Junqueras, juntament amb una trentena d’excàrrecs, acusats de fer una despesa de 3,4 milions d’euros per a l’organització de l’1-O i per a la promoció de Catalunya a l’exterior, va suspendre la sentència fins que el TJUE respongui. Això sí, va mantenir les mesures cautelars consistents a conservar al Tribunal de Comptes els 5,4 milions de fiança, una part dels quals van ser aportats per la Caixa de Solidaritat i altres amb avals de l’Institut Català de Finances.
L’endemà, qui va fer el pas va ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va suspendre el judici a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga per preguntar si amnistiar la malversació de l’1-O xoca amb la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la UE a través del Dret Penal. El TSJC va argumentar que la maniobra estava justificada perquè els interessos financers de la UE “poden veure’s exposats o en perill quan un estat membre de la UE incompleixi el mandat d’adoptar les mesures necessàries per garantir que no quedi impune cap malversació intencionada de fons públics”. “A la UE, no ha de ser-li indiferent que, actuant de comú acord amb els autors convictes o simplement presumptes de la malversació a canvi d’un favor polític, s’atorgui la impunitat a aquesta conducta, encara que recaigui només sobre fons nacionals de l’estat membre”, va postil·lar.
📝 El TJUE registra la prejudicial del Tribunal de Comptes per l’amnistia i la bateja “Societat Civil Catalana”
📝 El TJUE registra la consulta de l’Audiència pels CDR i li posa el nom d’una entitat de víctimes de terrorisme
Finalment, l’Audiència Nacional va frenar l’amnistia als 12 CDR de l’operació Judes acusats de terrorisme i va demanar al TJUE que es pronunciï sobre si l’aplicació de l’amnistia en aquest cas contravé el Dret comunitari i garanteix la impunitat dels delictes. La Fiscalia i les defenses van reclamar que se’ls amnistiés perquè les seves accions no van ser executades i no va haver-hi persones ferides. Tanmateix, els tres jutges van concloure que aplicar-los la norma de l’oblit penal suposaria “enviar un missatge cap al futur en el sentit que els delictes de terrorisme poden ser perdonats quan la intencionalitat dels mateixos estigui en línia amb els interessos polítics de qui dicta la llei d’amnistia”.
L’amenaça del Suprem al Constitucional fa deu mesos
La possibilitat que una consulta al TJUE obstaculitzi l’aplicació de l’amnistia no és nova. El juliol, la Sala Penal del Suprem presidida per Manuel Marchena va aprofitar la providència en la qual reiterava la negativa a amnistiar els condemnats al judici del procés per llençar una amenaça implícita i directa al Constitucional: si li imposa amnistiar la malversació, recorrerà al TJUE. “Una interpretació que estimés que el delicte de malversació és amnistiable ens obligaria en el futur a suscitar la qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea”, avisava el Suprem. En altres paraules: si el TC considera que la llei estableix que cal amnistiar la malversació de l’1-O i li ho imposa al Suprem, la Sala Penal anirà a Luxemburg. “En el seu moment i a la vista la sentència dictada pel Tribunal Constitucional, la Sala decidirà el que resulti pertinent”, reblava l’Alt Tribunal.