Jutges i tribunals han revisat la causa penal contra prop de mig miler de persones per aplicar-los o no la llei d’amnistia del procés, que aquest divendres complirà el primer any de la seva aprovació, després d’un xoc polític al Congrés i el Senat. De les 499 persones investigades o jutjades, 328 han sigut amnistiades i han obtingut l’arxivament del seu procediment penal; s'ha denegat a 103 encausats i 68 s'han derivat a altres tribunals, segons les dades facilitades per l’organització de l’Esquerra Independentista Alerta Solidària, aquest dimarts. Dels 328 beneficiaris, 173 són manifestants, 129 agents de la policia espanyola, la Guàrdia Civil i Mossos, i finalment, 26 polítics. En aquest recompte no s’han inclòs els 40 excàrrecs polítics investigats per l’organització de l’1-O a qui recentment, i per sorpresa, la Fiscalia ha demanat que se’ls amnistiï i s’està pendent de la resolució de l’Audiència de Barcelona.
L’aplicació de la llei d’amnistia va començar l’11 de juny passat, amb la seva entrada en vigor, després de l’aprovació. Fins fa pocs mesos, els agents de la policia espanyola eren els més beneficiats pel que fa a l’aplicació a la llei d’amnistia. Ara, hi ha més manifestants amnistiats, però els agents dels cossos policies surten encara guanyant perquè només en 4 casos se’ls ha denegat l’arxivament del seu cas, que és la causa per la mutilació de l’ull dret de l’activista Roger Español. Per contra, hi ha 76 manifestants i 23 polítics a qui se’ls ha denegat l’amnistia, segons les dades d’Alerta Solidària. I Finalment, hi ha 52 càrrecs polítics i 16 manifestants (com els CDR, acusats de terrorisme), que tenen l’amnistia congelada a l’espera que digui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), on diferents tribunals han derivat la seva causa.
“Només afavoreixen l’Estat”
“El ball de xifres mostra l'extraordinària eficàcia de la llei respecte dels policies i les dificultats que trobem al costat independentista. Se'ns prometia la panacea i no ha estat així”, ha manifestat Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària a aquest diari. I hi ha afegit: “Més greu encara, més enllà dels números, la llei d'amnistia, juntament amb altres mesures, ha contribuït a pacificar el país a força d'adormir l'independentisme i, pitjor, lluny de les promeses de Junts i ERC, no ha servit per avançar en el reconeixement del dret d'autodeterminació, ni per aturar la repressió. Nosaltres no hem oblidat aquestes promeses i no normalitzem que se'ns enganyi amb pactes que només afavoreixen l'Estat”.
L’oposició del Suprem
La llei es va aprovar, el 30 de maig de 2024, amb els 177 vots a favor del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, Podemos i BNG, que es van imposar als 172 en contra del PP, Vox, UPN i Coalició Canària. Des de llavors, la llei d’amnistia del procés no només va engrandir la forta divisió entre els dos grups polítics espanyols, PSOE-PP, sinó que la majoria dels magistrats del Tribunal Suprem, han expressat el seu rebuig frontal a aplicar-la.
És una guerra inèdita, entre el poder legislatiu i el judicial, que perjudica els principals líders polítics de Junts i d’ERC, com ara el president a l’exili, Carles Puigdemont, i el president d’Esquerra, Oriol Junqueras.
A més a finals de juny, el Tribunal Constitucional (TC) farà pública la seva primera sentència de sobre la llei d’amnistia, pel recurs presentat pel grup del PP, que pot aprovar-la. Això no obstant, la seva aplicació ha de ser pel tribunal que té la causa. És a dir, el Suprem té la darrera paraula