L'aquelarre independentista dels irlandesos Kneecap ha tancat el Primavera Sound 2026, en una edició que ha anat clarament de menys a més: després de la jornada caòtica de dijous per mor del temporal i la manca d'informació, el festival ha acabat amb bona nota gràcies a un divendres d'amor amb The Cure i un dissabte amb la millor cloenda possible. Ah, i una gran sorpresa. Ha estat durant la tarda, al voltant de les sis, quan l'organització ha anunciat un concert d'última hora: la de l'estrella del pop nord-americana Olivia Rodrigo, que ja va actuar a Barcelona per l'últim Clàssic. De fet, ha estat una sorpresa al quadrat, com veurem a continuació.
Amb el cansament acumulat dels dos darrers dies, i amb la intenció d’aguantar fins al final, una bona opció per començar la jornada ha estat el concert que el polifacètic Rusowsky oferia cap a les nou a l’escenari Cupra, el de les grades del Fòrum. Allà, el rei del shitpost ha oferit un espectacle amb els mems com a teló de fons. Imatges de goril·les, gatets i altres productes de la intel·ligència artificial han fet riure un públic entregat que ha cantat himnes moderns com “Malibu”. A l'inrevés d'aquest divendres, ara ha estat el madrileny Ralphie Choo qui s'ha sumat a l'espectacle per acompanyar-lo en algunes de les cançons de la nit, com "BBY ROMEO" o "Gata".
A les deu, els més nostàlgics tenien una cita amb el shoegaze dels irlandesos My Bloody Valentine als escenaris principals Estrella Damm i Revolut. Tanmateix, la majoria dels assistents han posat els ulls al concert sorpresa d'Olivia Rodrigo a l’escenari Occident, en el qual ha deixat el public bocabadat amb temes com "all-american bitch", "vampire", "deja vu" i "good 4 u" durant gairebé una hora. Ara bé, el moment més increïble de la nit ha estat quan, per sorpresa d'absolutament tothom –el 100%, sense exagerar–, ha pujat a l'escenari un incombustible Robert Smith (líder de The Cure) per segon dia consecutiu. És graciós com divendres una de les frases més repetides entre la gent era que "avui toca veure The Cure, perquè potser ja no els veurem mai més", i just 24 hores després tornàvem a gaudir del maquillatge estrafalari del seu cantant. Plegats han presentat per primera vegada una cançó del pròxim àlbum d'Olivia Rodrigo, titulada "what's wrong with me" o similar.
Després d'aquesta sorpresa per partida doble, ha tocat anar als escenaris principals, per continuar amb una nit memorable que només acabava de començar. Primer, a dos quarts menys cinc de dotze, ha estat el torn dels britànics The xx, que han estat pura màgia. El seu indie rock eletrònic, per dir-ho d'alguna manera, ha conquerit els cors dels milers de fans que s'estenien per tota l'esplanada del Fòrum, amb clàssics com "Crystalised", "VCR" o "Intro". I tot seguit, a un quart de dues, els també anglesos Gorillaz han fet ballar a ritme de hip-hop i electrònica el públic amb un concert que ha combinat cançons del seu últim disc, The mountain —amb la Índia com a protagonista—, i hits atemporals com "On melancoly hill", "Clint Eastwood" i "Feel Good Inc.". La cara d'alegria del seu líder, Damon Albarn —també de Blur—, resumeix a la perfecció com ha anat la cosa. La pregunta ara és: com s'ho haurà passat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez? De segur que ha gaudit molt, ell que té gustos tan alternatius.
Un últim esprint, ara cap a l'escenari Occident, prop de l'entrada. Allà actuaven a les tres de la matinada Kneecap, que l'any passat ja van actuar a l'Apolo en el marc del festival i que ara han multiplicat de manera exponencial la xifra d'assistents. I ho han fet sense renunciar als seus ideals i, sobretot, sense renunciar a la seva llengua: l'irlandès. Si no coneixeu aquest grup de hip-hop polític de Belfast, no dubteu de veure la seva pel·lícula a Filmin, protagonitzada per ells mateixos i amb una frase pronunciada per Michael Fassbender que resumeix molt bé els seus ideals: "Cada paraula dita en irlandès és una bala que dispares per a la llibertat d'Irlanda". El concert d'aquest dissabte hauria de ser una crida per portar-la al nostre context, i tenir ben clar que "Cada paraula dita en català és una bala que dispares per a la llibertat dels Països Catalans". Tot, malauradament, en una edició del festival amb poca presència de música en català.
El punxadiscos, DJ Próvaí, vestit com si fos un militant de l'IRA, ha substituït la seva habitual balaclava amb els colors d'Irlanda pels de la senyera, mentre que Mo Chara i Móglaí Bap han cridat dues consignes quan han pujat a l'escenari: "Visca Catalunya!", en català; i "Tiocfaidh ár lá" ("El nostre dia arribarà", en irlandès). Entre el públic, estelades, banderes irlandeses i palestines, i més d'un "Puta Espanya" i càntics d'independència. Durant el concert, han aturat per fer un discurs inspirador per a què els catalans mantinguin la llengua, recordant que això de canviar a la llengua opressora (allà, l'anglès; aquí, el castellà) per triomfar és una ximpleria, i que tenir això clar és el requisit mínim per assolir l'objectiu. A més, han cedit l'espai a un activista palestí, fill d'un metge empresonat per Israel acusat de terrorisme, que ha entonat amb el públic el càntic "Free Palestine". Tiocfaidh ár lá, de nou. Per acabar, cançons com "H.O.O.D.", "Get your brits out" i "Fenian" han fet que el públic local i turista del Primavera Sound fessin les paus, compartint suor en una olla infinita.
