L'exdiputada de la CUP Eulàlia Reguant no formarà part dels beneficiats per l'amnistia. El Tribunal Suprem li ha denegat l'aplicació de la norma de l'oblit penal per haver-se negat a contestar a Vox durant el judici de l'1-O. Ella mateixa ha compartit aquest dimecres al seu compte d'X la resolució que li va fer arribar l'alt tribunal dimarts, pocs dies després del primer aniversari de l'aprovació de la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats. "Un cas més a comptabilitzar en el no mentre la llista de policies amnistiats no para de créixer", ha denunciat. Reguant va ser condemnada per un delicte de desobediència greu a pagar una multa de 13.500 euros, quantitat que va abonar el desembre del 2022. Per tot, la cupaire considera que l'aprovació de la llei és "eficaç pels policies i difícil pels independentistes".
1. Divendres farà un any que el Congrés va aprovar la llei d'Amnistia, i ahir el Tribunal Suprem va tenir a bé de comunicar-me que a mi no me l'aplicarà.
— Eulàlia Reguant Cura (@aramateix) May 28, 2025
Un cas més a comptabilitzar en el no mentre la llista de policies amnistiats no para de créixer. pic.twitter.com/373fV3vE8H
El Suprem castiga Reguant per no contestar al partit ultra
En un fil, Reguant critica que, pel Tribunal Suprem, "la denúncia de la instrumentalització de l'extrema dreta en el judici del Procés no té cap relació amb la llei que ha d'aplicar". L'exdiputada es va negar a contestar a Vox, que exercia d'acusació popular, durant la seva compareixença com a testimoni al judici del Procés, que va tenir lloc a principis del 2019 i que va acabar amb la sentència condemnatòria dels presos polítics. La cupaire ja havia anunciat dies abans que no respondria a l’extrema dreta perquè "representa el feixisme, el racisme i el masclisme".
El Tribunal Suprem va penalitzar la decisió de Reguant, en considerar la seva actitud "inequívoca, clara i patent". En la seva resolució, va recriminar-li la seva conducta durant el judici oral i també per escrit en el text presentat per la seva representació processal. Per tot, el tribunal va determinar que l'oposició de Reguant va ser "meditada i decidida" i, sobre la defensa de la llibertat ideològica i objecció de consciència que va emprar per justificar la seva conducta, el suprem va considerar que la diputada de la CUP va "traspassar clarament els límits de la llibertat ideològica i de consciència, i no estava davant d'un exercici lícit de la llibertat d'expressió".