Moviment in extremis. El Partit Popular torna a la càrrega contra la llei d’amnistia amb l’objectiu de torpedinar el previsible aval del Tribunal Constitucional a la norma de l’oblit penal. Després de saber-se que la previsió del TC és aprovar la sentència sobre l’amnistia en un ple monogràfic que se celebrarà entre el 24 i el 26 de juny, els diputats del PP han presentat un escrit al Constitucional sol·licitant que se suspengui el debat del seu recurs d’inconstitucionalitat fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre les qüestions prejudicials que té sobre la taula. És el mateix que van reclamar fa deu dies els magistrats conservadors César Tolosa, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, i que el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, ha descartat aquesta setmana. Per tant, és esperable que en aquesta ocasió també hi tanqui la porta. “El control de constitucionalitat del Tribunal Constitucional és independent de les decisions d’altres òrgans jurisdiccionals”, va justificar el TC fa tres dies. Les qüestions prejudicials més rellevants que s’han registrat són les que han impulsat el Tribunal de Comptes per l’1-O i la promoció de Catalunya a l’exterior; el TSJC en el cas de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, i l’Audiència Nacional en el cas dels CDR de l’operació Judes.
📝 Tres magistrats del TC demanen aturar la tramitació de l’amnistia fins que Europa es pronunciï
📝 El TC descarta aturar el debat de l’amnistia i consultar Europa, com reclamaven tres magistrats conservadors
Va ser el dilluns al migdia quan el Constitucional va confirmar que Cándido Conde-Pumpido havia denegat la petició dels magistrats conservadors de convocar un assenyalament específic sobre l’eventual plantejament d’una qüestió prejudicial al TJUE. “Després de consultar a la vicepresidenta Immaculada Montalbán, ponent del recurs del PP, no s’estima procedent l’assenyalament prematur del referit debat, separat de la deliberació principal sobre el fons del recurs d’inconstitucionalitat plantejat pel Partit Popular”, esgrimien fonts del TC. Així mateix, Conde-Pumpido va denegar la suspensió de la deliberació, votació i sentència mentre no es resolguin les qüestions prejudicials plantejades al TJUE per diversos òrgans de la jurisdicció ordinària. “La funció de control abstracte de constitucionalitat que ha de realitzar el Tribunal Constitucional és independent de les decisions adoptades per altres òrgans jurisdiccionals en l’àmbit de la seva competència específica”, van argumentar des del TC.
Les principals qüestions prejudicials que s’han presentat: el Tribunal de Comptes, el TSJC i l’Audiència Nacional
Quines qüestions prejudicials haurà d’estudiar el TJUE? La primera consulta sobre l’amnistia que va arribar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea van ser les vuit qüestions prejudicials que va elevar el Tribunal de Comptes, amb l’oposició de la Fiscalia i les defenses i l’únic aval de Societat Civil Catalana. La consellera del tribunal, Elena Hernáez, que va jutjar els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont i l’exvicepresident Oriol Junqueras, juntament amb una trentena d’excàrrecs, acusats de fer una despesa de 3,4 milions d’euros per a l’organització de l’1-O i per a la promoció de Catalunya a l’exterior, va suspendre la sentència fins que el TJUE respongui. Això sí, va mantenir les mesures cautelars consistents a conservar al Tribunal de Comptes els 5,4 milions de fiança, una part dels quals van ser aportats per la Caixa de Solidaritat i altres amb avals de l’Institut Català de Finances.
L’endemà, qui va fer el pas va ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va suspendre el judici a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga per preguntar si amnistiar la malversació de l’1-O xoca amb la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la UE a través del Dret Penal. El TSJC va argumentar que la maniobra estava justificada perquè els interessos financers de la UE “poden veure’s exposats o en perill quan un estat membre de la UE incompleixi el mandat d’adoptar les mesures necessàries per garantir que no quedi impune cap malversació intencionada de fons públics”. “A la UE, no ha de ser-li indiferent que, actuant de comú acord amb els autors convictes o simplement presumptes de la malversació a canvi d’un favor polític, s’atorgui la impunitat a aquesta conducta, encara que recaigui només sobre fons nacionals de l’estat membre”, va postil·lar.
Finalment, l’Audiència Nacional va frenar l’amnistia als 12 CDR de l’operació Judes acusats de terrorisme i va demanar al TJUE que es pronunciï sobre si l’aplicació de l’amnistia en aquest cas contravé el Dret comunitari i garanteix la impunitat dels delictes. La Fiscalia i les defenses van reclamar que se’ls amnistiés perquè les seves accions no van ser executades i no va haver-hi persones ferides. Tanmateix, els tres jutges van concloure que aplicar-los la norma de l’oblit penal suposaria “enviar un missatge cap al futur en el sentit que els delictes de terrorisme poden ser perdonats quan la intencionalitat dels mateixos estigui en línia amb els interessos polítics de qui dicta la llei d’amnistia”.