El català continuarà sense ser oficial a la Unió Europea i Pedro Sánchez mantindrà incomplert un dels seus grans compromisos adquirits amb Junts per Catalunya aquesta legislatura. La votació per atorgar aquest estatus a les llengües catalana, basca i gallega ha quedat posposada novament aquest dimarts davant la manca d'unanimitat entre els 27 estats membre en la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE. Aproximadament una desena de països han demanat més temps al govern espanyol en veure aquest debat massa prematur. De fet, socis com Finlàndia, Croàcia, Suècia i Àustria han arribat a la trobada sense amagar les seves reticències a la mesura; i també haurien plantejat els seus dubtes dins del conclave països com Itàlia, Alemanya, França, Estònia, Letònia, Lituània i República Txeca. Les inquietuds són fonamentalment financeres i legals. Desconfien que Espanya pagui indefinidament aquesta despesa i temen que calgui una reforma dels Tractats de la UE. Els països que sí que avalaven l'oficialitat d'aquestes tres llengües són Dinamarca, Eslovènia, Eslovàquia, Hongria, Bèlgica i Portugal.
El ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, de totes maneres, ha xifrat en només set el nombre de països escèptics amb la mesura. En una entrevista a TV3 un cop s'ha pres la decisió d'ajornar la votació, ha assenyalat que aquesta mateixa tarda trucaria als seus homòlegs d'aquests estats per reprendre la negociació i escoltar "qualsevol proposta" que li puguin fer. Ha reiterat que l'oficialitat del català és "irreversible" i és cada cop més a prop, i també ha reiterat la disposició del govern espanyol d'acabar anant al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
La proposta que Espanya ha plantejat en aquesta reunió era votar l'oficialitat del català amb un pla d'implementació progressiva i realista. L'oficialitat no s'hauria materialitzat fins al 2027, quan s'haurien traduït els reglaments del Consell i del Parlament Europeu, cosa que a l'última legislatura va suposar menys del 3% de tots els actes jurídics. Això hauria comportat que la reforma inclogués una "derogació" immediata d'ella mateixa. És a dir, que les institucions europees no haurien estat obligades a redactar tots els seus actes legislatius ni a publicar-los al Diari Oficial de la UE en català, basc i gallec. Els estats haurien hagut d'abordar en un termini de com a màxim quatre anys la revisió de l'acord per decidir si es mantindria o es posaria fi a la derogació.
El govern espanyol també havia fet circular un document en què s'argumenta que donar l'estatus de llengua oficial de la UE al català, el basc i el gallec no suposaria un precedent per a altres llengües; el temor dels països bàltics és que això suposi obrir les portes al rus. Els arguments que utilitza actualment Madrid per demanar a la resta de capitals que avalin la mesura és que aquestes tres llengües són tan “espanyoles” com ho és el castellà, en tant que estan reconegudes com a oficials a la Constitució, ja es poden utilitzar amb normalitat al Congrés, i es tracta de garantir els drets lingüístics dels milions de persones que viuen als Països Catalans, Euskal Herria i Galícia. A més, Espanya s'ha compromès sempre a pagar de la seva butxaca la despesa econòmica d'aquesta oficialitat del català, el basc i el gallec, que es calcula en uns 130 milions d'euros anuals.
Una nova croada catalanòfoba del PP per sabotejar l'oficialitat
El govern espanyol pressionava els països perquè se sumessin a la seva proposta i avalessin l'oficialitat del català. Però també hi havia qui estirava la corda de l'altra banda. En una nova croada catalanòfoba, el PP ha emprès en els darrers dies una ofensiva diplomàtica per demanar als governs europeus de la seva família política que s’oposin a la mesura. Santi Rodríguez, portaveu dels populars catalans, fins i tot se’n vantava aquest dilluns.
Vox va revelar, fins i tot, que el PP també els ha demanat a ells que “intercedeixin” i convencin governs europeus afins —d’extrema dreta— perquè vetin l’oficialitat del català a la Unió Europea. Ha donat fruits la bona relació entre Alberto Núñez Feijóo i Antonio Tajani, actual ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia. Les converses entre tots dos han provocat que l'executiu de Giorgia Meloni hagi liderat l'oposició a l'oficialitat d'aquestes tres llengües.
El compromís de Sánchez amb Junts
Juntament amb la llei d'amnistia i la delegació a la Generalitat de les competències en immigració, l'oficialitat del català a Europa és un dels grans compromisos adquirits per Pedro Sánchez amb Junts per Catalunya en aquesta legislatura. Els independentistes insisteixen que tot és qüestió de voluntat política i capacitat de pressió i acord amb els altres 26 països de la Unió Europea. Però el govern espanyol ha defensat sempre que és difícil perquè cada estat té la seva respectiva realitat lingüística (temen que obrir la porta al català, basc i gallec impliqui haver-la d'obrir a altres idiomes, com el rus en el cas dels països bàltics), i altres executius conservadors volen ser fidels al PP espanyol.