La croada catalanòfoba del PP no té sostre. El portaveu de Vox, José Antonio Fúster, ha revelat aquest dilluns que els populars s’han posat en contacte amb ells perquè “intercedeixin” i convencin governs europeus afins —d’extrema dreta— perquè vetin l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. És a dir, que s’oposin a la proposta que Espanya plantejarà aquest dimarts a Brussel·les en la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE. De moment, però, les reticències d’alguns països continuen vives i Europa manté el fre a oficialitzar la llengua catalana. Els ultradretans espanyols asseguren que "ja estan fent la seva part de la feina", i en la compareixença d’aquest dimarts han assenyalat que els esforços del PP per vetar el català han estat fins ara “inútils”, motiu pel qual han demanat un cop de mà a la formació de Santiago Abascal.
Segons Fúster, "les llengües regionals espanyoles no han de ser oficials a la Unió Europea", per "eficàcia, cohesió i sentit comú". "La Unió ja disposa de 24 llengües oficials, fet que suposa un esforç enorme de traducció i costos administratius, i les nostres llengües regionals suposarien un cost addicional de 40 milions d'euros a l'any per llengua, una xifra difícil de justificar" ha dit. Segons Vox, la petició no respon a cap "necessitat social o cultural", sinó que funciona només com a "moneda de canvi" per "acontentar minories nacionalistes pel seu suport a aquest govern corrupte". Obrir aquesta porta, ha afegit, crearia "un precedent perillós" per a altres països amb llengües regionals que "posaria en perill la unitat de les institucions europees". És, resumidament, un “absolut disbarat”.
Les maniobres del PP
El PP ha maniobrat en els últims dies a Europa per fer descarrilar la crucial votació de dimarts al Consell d’Assumptes Generals de la Unió Europea. Avui mateix, el PP de Catalunya s’ha vantat que Alberto Núñez Feijóo hagi trucat a països perquè no donin suport a l’oficialitat del català a la UE. De fet, el líder dels populars ha aprofitat que l’eurodiputada Dolors Montserrat va ser elegida fa un mes com a secretària general del PP Europeu, presidit pel bavarès Manfred Weber, per posar bastons a les rodes de l’oficialitat del català. Tanmateix, a Gènova, ni davant del micròfon ni en privat reconeixen que hi hagi hagut contactes al més alt nivell.
La reunió del Consell d'Afers Generals de la UE
El Consell d'Afers Generals de la Unió Europea es reunirà aquest dimarts a Brussel·les amb una carpeta sobre la taula crucial per a Pedro Sánchez i el seu futur com a president del govern espanyol: l’oficialitat del català, el basc i el gallec; un compromís assolit amb Junts per Catalunya al pròleg de l’actual legislatura, a canvi del nomenament de la socialista Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats. Però hi ha poques possibilitats ara per ara que això tiri endavant. Així s’ha desprès aquest dilluns de la resposta que ha donat el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, quan se li ha preguntat en una roda de premsa per aquesta qüestió.
“El punt està inclòs en l’ordre del dia i treballarem amb tots els estats membres fins demà mateix per incloure-hi qualsevol cosa”, ha manifestat el ministre, que aquest dimarts s'absentarà de la cita i qui viatjarà a Brussel·les serà el secretari d’Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro. Ha confirmat que hi ha països que tenen “reticències” i “dubtes”, i ha assegurat que el govern espanyol intentarà “resoldre'ls” en una negociació in extremis. Per aconseguir l'oficialitat del català, cal la unanimitat dels 27 estats membre en la votació.