Més d’un any més tard, la Unió Europea torna a debatre sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec. Aquest dimarts es reunirà novament a Brussel·les a dos quarts d'onze del matí el Consell d'Afers Generals del club comunitari i els 27 estats membre tindran sobre la taula una proposta del govern espanyol perquè aquesta oficialitat s’implanti progressivament. Les reticències d’alguns socis es mantenen vives, per la qual cosa el govern espanyol negocia a contrarellotge per aconseguir complir in extremis un dels seus compromisos adquirits amb Junts. Qui estira la corda de l’altra banda és el PP, que ha emprès una croada catalanòfoba per convèncer els governs europeus de la seva família política perquè tombin la mesura. Els populars han arribat fins i tot a demanar ajuda a Vox perquè també insti els executius comunitaris d’extrema dreta a oposar-s’hi. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, no estarà present a la cita; hi anirà un secretari d'Estat.
Serà la tercera vegada que Espanya ho intenti. Ja va provar sort el desembre de 2023, durant la seva presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea. I també el març del 2024, quan era el torn de Bèlgica. En aquests dos casos, la mesura no va arribar a votar-se; el govern espanyol va fer-se enrere en veure que no tenia els acords lligats. Per tirar-ho endavant, es necessita l’aval unànime dels 27 estats. Albares ja va advertir el passat mes de setembre que si es manté la negativa dels socis comunitaris a oficialitzar les tres llengües cooficials amb el castellà a l’Estat, l’executiu de Pedro Sánchez està disposat a anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Per evitar aquest escenari, el ministre va assegurar aquest dilluns que el seu equip negociaria fins a l’últim minut d’aquest dimarts per “resoldre” els “dubtes i reticències” d’alguns països, com és el cas de França, Alemanya, Itàlia, Suècia, Croàcia, República Txeca o Finlàndia.
Per al president socialista, aconseguir aquesta oficialitat és crucial: es tracta d’un deute assolit amb Junts per Catalunya al pròleg de l’actual legislatura, a canvi del nomenament de la socialista Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats. És, juntament amb la llei d’amnistia i la delegació de les competències en immigració a la Generalitat, el compromís més important que ha adquirit en aquest mandat amb el partit de Carles Puigdemont. Els independentistes insisteixen que tot és qüestió de voluntat política i capacitat d’acord amb els altres 26 països de la Unió Europea. Però el govern espanyol ha insistit sempre que és difícil perquè cada estat té la seva respectiva realitat lingüística (temen que obrir la porta al català, basc i gallec impliqui haver-la d'obrir a altres idiomes, com el rus en el cas dels països bàltics), i altres executius conservadors volen ser fidels al PP espanyol.
La proposta i els arguments d’Espanya
Els arguments que utilitza actualment Madrid per demanar a la resta de capitals que avalin la mesura és que el català, el basc i el gallec són tres llengües tan “espanyoles” com ho és el castellà, en tant que estan reconegudes com a oficials a la Constitució, ja es poden utilitzar amb normalitat al Congrés, i es tracta de garantir els drets lingüístics dels milions de persones que viuen als Països Catalans, Euskal Herria i Galícia. L’actual proposta d’Espanya és oficialitzar el català amb un pla d'implementació progressiva. No es materialitzaria fins al 2027, quan es traduirien els reglaments del Consell i del Parlament Europeu, cosa que a l'última legislatura va suposar menys del 3% de tots els actes jurídics. El govern espanyol també es compromet a assumir la despesa econòmica de la mesura.
Una nova croada anticatalanista del PP (i de Vox)
Dels creadors de la recol·lecta de signatures per tombar l’Estatut, arriben les trucades internacionals per dinamitar l’oficialitat del català. En una nova croada catalanòfoba, el PP ha emprès una ofensiva diplomàtica per demanar als governs europeus de la seva família política que s’oposin a la mesura. Santi Rodríguez, portaveu dels populars catalans, fins i tot se’n vantava aquest dilluns. Vox ha revelat, fins i tot, que el PP també els ha demanat a ells que “intercedeixin” i convencin governs europeus afins —d’extrema dreta— perquè vetin l’oficialitat del català a la Unió Europea.
Explicava el diari ABC aquest dissabte que ha donat fruits la bona relació entre Alberto Núñez Feijóo i Antonio Tajani, actual ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia. Segons aquest mitjà, les converses entre tots dos haurien provocat que l'executiu de Giorgia Meloni estigui disposat a rebentar l'oficialitat d'aquestes tres llengües. Els italians, però, haurien demanat als populars espanyols que aconsegueixin sumar un altre país al veto per no quedar-se sols en aquest 'no'.
Pressions del govern espanyol a la resta de països
Podria ser que per a Pedro Sánchez la fi justifiqui els mitjans. Aquest dilluns, el Financial Times publicava que el govern espanyol hauria pressionat els països bàltics amenaçant-los de reconsiderar els seus plans sobre Defensa, així com la presència de tropes espanyoles a la frontera amb Rússia si no voten a favor d'oficialitzar la llengua pròpia de Catalunya. "És assetjament, i escandalós en un moment com aquest", s'ha limitat a dir un diplomàtic en declaracions a aquest mitjà.
L’acord administratiu al Parlament Europeu
Una altra via que intenta el govern espanyol és la d’un acord administratiu per permetre l’ús del català al Parlament Europeu. Albares s’ha arribat a reunir amb la presidenta d’aquesta institució, Roberta Metsola, per convèncer-la de quelcom que és millor que res, però no és el mateix que l’oficialitat d’una llengua. Amb l’oficialitat, la legislació tindria caràcter oficial en català i s’aplicaria directament en aquesta llengua, i aturaria la seva discriminació actual en els processos per aconseguir beques o passar oposicions a les institucions europees, en els quals el coneixement de l’idioma propi de Catalunya no dona cap punt.
El gaèlic, última llengua oficial a la Unió Europea
El gaèlic o irlandès és l’última llengua que va obtenir l’estatus d’oficial a la Unió Europea, l’any 2007. Irlanda va adherir-se al bloc comunitari el 1973, però no va ser fins al 2005 que va presentar formalment la petició al Consell de la UE perquè el gaèlic fos reconegut com a llengua oficial a la UE. El 2007, tal com explica l’agència ACN, els estats membre van donar llum verda a la petició, però la manca de traductors i intèrprets de la llengua, amb menys de 200.000 parlants habituals, va fer impossible l'oficialitat d’aquesta a la pràctica fins al 2022. Tot i això, encara ara l’Eurocambra aplica una excepció a l’irlandès i només garanteix la seva traducció als plens, però no per tots els documents oficials o en altres casos com les rodes de premsa.