Canvi de persones... i poca cosa més. Aquest és el resum del que suposa, en realitat, l'elecció de Juanfran Pérez Llorca per rellevar el president del País Valencià, el dimitit Carlos Mazón. El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha aclarit aquest dimarts la petita incògnita que hi havia i ha anunciat públicament el candidat escollit per mirar de treure el partit conservador del fangar polític on es troba. Feijóo, en ungir Pérez Llorca com a aspirant a rellevar Mazón, fa tres moviments en un: deixa meridianament clar que la seva opció no és anar a eleccions autonòmiques i que la crisi s'ha de resoldre amb un candidat possibilista; no esgota el termini que tenia de dotze dies per proposar candidat a la Generalitat Valenciana i que va començar a córrer el passat dia 4 i, finalment, designa l'aspirant preferit de Vox, amb la qual cosa evita una topada amb la formació liderada per Abascal. El dia triat, a més, és el de la compareixença de Mazón a la comissió d'investigació del parlament valencià que analitza la resposta de les administracions davant el tràgic episodi de la DANA que va deixar 229 morts, amb la qual cosa mira de generar en l'opinió pública un debat sobre el futur, que deixi enrere la pèssima gestió del dimitit president.

Pérez Llorca és batlle des del 2015 de Finestrat —municipi de la Marina Baixa, a les comarques alacantines, d'uns 8.000 habitants—, càrrec que ha revalidat amb àmplies majories absolutes el 2019 i el 2023, amb un 73,4% dels vots en aquestes darreres municipals. També és portaveu al parlament valencià, amb molt bones relacions amb Vox, encara que la seva fama de dialogant li ha permès tancar alguns pactes estratègics amb Compromís i Ens Uneix. És home d'absoluta confiança política de Mazón, que va emportar-se'l d'Alacant, una altra cosa que tenen en comú, i s'ha bellugat amb encert per l'entramat intern del PP, cosa que li ha evitat estar al centre de les polèmiques aquests dos anys que fa que és en la política de primer nivell. No era el candidat ideal ni de la seu central de Gènova a Madrid, ni dels populars valencians, però la dimissió de Mazón, el fet de descartar-se eleccions i, en conseqüència, la limitació de l'elecció a un dels diputats, ha eliminat els favorits i ha emergit l'opció Pérez Llorca.

Feijóo designa l'aspirant preferit de Vox, amb la qual cosa evita una topada amb la formació liderada per Abascal

Si supera la investidura —cosa que tothom dona per feta— no ho tindrà fàcil, ni de bon tros. La pèssima gestió de la crisi per part de Mazón i el cúmul de mentides acumulades al seu haver fan que, a hores d'ara, encara sigui impossible tenir una versió definitiva del que va passar aquelles hores. I això, amb el temps que ha transcorregut —les inundacions es van produir la nit del 29 d'octubre del 2024— és realment insòlit. La manca d'explicació veraç sobre on era el president de la Generalitat valenciana en alguns forats negres d'aquelles hores empastifa qualsevol intent d'explicació dels populars. De fet, l'única línia d'actuació política que duen a terme per defensar-se davant l'opinió pública té a veure amb la manca d'informació per part del govern espanyol primer i la manca de cooperació després. També amb el fet que Mazón s'ha explicat en la comissió d'investigació del Parlament —que controlen PP i Vox—, cosa que han refusat els responsables del govern espanyol.

De totes maneres, l'estratègia del PP al País Valencià no ha caigut en sac foradat. Una enquesta recent del diari Levante a la pregunta de com valorava de manera genèrica la gestió de l'actual govern valencià, l'11,6% responia bona o molt bona, el 40,8% regular i el 47,6% dolenta o molt dolenta. La mateixa pregunta sobre els partits de l'oposició al govern valencià donava aquests resultats: 5,8% bona o molt bona, 33,7% regular i 60,5% dolenta o molt dolenta. Si hem de fer cas a aquestes dades, els valencians encara valoren pitjor la gestió de PSPV i Compromís al País Valencià que la del govern de Mazón. Així s'entén també que les enquestes no apuntin a un canvi de govern, per més que les mobilitzacions al carrer en contra del govern valencià siguin d'una intensitat poques vegades vista i amb una periodicitat molt alta. És cert que la imatge de Mazón surt literalment arrasada, però els ressorts de les dretes continuen sent sòlids.