El govern espanyol farà una proposta per oficialitzar el català a Europa d’aplicació progressiva. Els 27 estats membre de la Unió Europea es reuniran el pròxim dimarts, 27 de maig, en una convocatòria ordinària del Consell d'Afers Generals, i Espanya ha d'incorporar de nou a l'agenda de la trobada la votació sobre l'oficialitat de la llengua catalana, basca i gallega. Segons ha avançat l'agència Europa Press i fonts del Ministeri d'Exteriors han confirmat a ElNacional.cat, Espanya plantejarà un pla per a la implementació progressiva i realista del català, però el que es votarà serà l'oficialitat total.
Això no obstant, segons la informació publicada per Europa Press, l'oficialitat no es materialitzarà fins al 2027, quan es traduirien els reglaments del Consell i del Parlament Europeu, cosa que en l'última legislatura va suposar menys del 3% de tots els actes jurídics. Això comportaria que la reforma inclouria una "derogació" immediata d'ella mateixa. És a dir, que les institucions europees no estarien obligades a redactar tots els seus actes legislatius ni a publicar-los al Diari Oficial de la UE en català, basc i gallec. Els estats, segons aquesta versió d'Europa Press, haurien d'abordar en un termini de com a màxim quatre anys la revisió de l'acord per decidir si es manté o es posa fi a la derogació.
Resoldre dubtes
Tot i que des del ministeri s'evita entrar en concrecions sobre els termes de la proposta que es traslladarà dimarts al Consell, fonts consultades per ElNacional insisteixen que el govern espanyol "treballa amb tots els estats membres perquè la redacció final del document resolgui qualsevol dubte que puguin tenir".
La raó és que qualsevol canvi hauria de tornar-se a decidir per unanimitat, que és exactament el mateix consens que es necessita per aprovar aquesta oficialitat de la llengua catalana a Europa. És el motiu, al cap i a la fi, pel qual al govern espanyol li està costant tant complir un dels seus compromisos adquirits el 2023 amb Junts per Catalunya a canvi del nomenament de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats; una institució on, també a conseqüència d'aquest pacte, aquestes tres llengües ja s'hi poden utilitzar. Els independentistes insisteixen que tot és qüestió de voluntat política i capacitat de pressió i acord amb els altres 26 països de la Unió Europea. Però el govern de Pedro Sánchez ha insistit sempre que és difícil perquè cada Estat té la seva respectiva realitat lingüística (temen que obrir la porta al català, basc i gallec impliqui haver-la d'obrir a altres idiomes), i altres executius conservadors volen ser fidels al PP espanyol.
Països com França, Alemanya, Suècia, Croàcia, República Txeca i Finlàndia van donar suport a la petició d'Itàlia —governada per la ultradretana Giorgia Meloni— perquè hi hagués una explicació més detallada sobre les implicacions legals i els costos econòmics de la mesura. El govern espanyol, en anteriors propostes, ja havia intentat seduir els socis europeus assegurant que assumiria ell mateix aquesta despesa. Hi ha països que dubten que Espanya pagui aquests diners de forma indefinida. Ara mateix, hi ha una desena de països que no acaben de veure clar aquesta posada en marxa de l'oficialitat del català, el basc i el gallec. Sí que estan a favor de la mesura països com Portugal, Bèlgica i Hongria.
El cost, per Espanya
A més, per a superar les reserves dels països amb dubtes sobre el cost de la reforma, el govern espanyol afegeix una declaració en la qual afirma que serà Espanya qui assumeixi tots els costos de l'oficialitat del català, basc i gallec, encara que no posa de moment una xifra del que suposaria. Sense un pla detallat sobre com aplicar a la pràctica la introducció de tres noves llengües oficials, Espanya apunta que "en els pròxims mesos" i "abans que s'apliqui l'acord" es coordinarà amb les institucions de la UE per presentar al Consell una proposta dels recursos materials, tècnics i humans necessaris per "no aplicar o reduir gradualment" la derogació prevista en el reglament per a cadascuna de les tres llengües.