L'oficialitat del català a Europa torna a perillar, però es manté en l'ordre del dia de la reunió d'aquest dimarts. Països com Finlàndia, Croàcia, Suècia i Àustria han manifestat els seus dubtes financers i legals sobre atorgar aquest estatus al català, el basc i el gallec. Ho han fet els respectius ministres d'Afers Exteriors i Europeus en la seva arribada a la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE, on s'ha de debatre i prendre una decisió sobre aquesta qüestió. Perquè surti aprovat, cal la unanimitat de tots els estats membre. Això no significa, però, que tothom hagi de votar afirmativament a la mesura: els estats poden abstenir-se; només un 'no' tombaria la iniciativa. Espanya ha plantejat als seus socis comunitaris un pla d'implementació progressiva de l'oficialitat. El PP, paral·lelament, ha desplegat una ofensiva diplomàtica per convèncer els governs de la seva família política per oposar-s'hi.
El més contundent ha estat el finlandès Joakim Strand, que ha reiterat l'oposició del seu país. "Espero que no haguem de votar-ho avui perquè encara hi ha dubtes", ha manifestat, argumentant que cal ajornar la qüestió perquè el tema no està prou "madur". Ha destacat que cal prendre's "molt seriosament" els "dubtes legals" que han expressat els serveis jurídics del Consell comunitari. La seva homòloga sueca, Jessica Rosencrantz, també ha arribat a aquesta trobada destacant la seva simpatia per la posició d'Espanya de voler situar aquestes tres llengües al mateix nivell que el castellà a les institucions comunitàries, però ha insistit en la seva voluntat d'escoltar tots els punts de vista. Ha reconegut que continua tenint dubtes sobre "l'avaluació jurídica i de costos" d'aquesta mesura. Han utilitzat els mateixos arguments els responsables dels Ministeris d'Exteriors d'Àustria i Croàcia. Altres països que han estat en els darrers dos anys reticents amb la mesura són Itàlia i França. En un principi, Estònia, Letònia i Lituània també s'hi van mostrar en contra, perquè temen un efecte dominó que també oficialitzi el rus, llengua que s'hi parla per una minoria. Però ara veuen amb més bons ulls l'argument d'Espanya: la diferència és que el català ja és llengua oficial a la Constitució.
Tanmateix, Adam Szlapka, ministre d'Afers Europeus de Polònia —país que ostenta actualment la presidència rotatòria del Consell de la Unió—, ha assegurat a la seva arribada que aquest dimarts es prendrà "una decisió" sobre la qüestió, cosa que no implica que hi hagi una votació. És a dir, la qüestió pot debatre's sense que s'arribi a cap conclusió i deixar el tema per a més endavant, com ja ha passat en anteriors ocasions. El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, no ha acudit aquest dimarts a la cita i en el seu lloc hi ha anat el secretari d'Estat de la Unió Europea. Dinamarca i Eslovènia, per la seva banda, sí que han confirmat a la seva arribada que donaran el seu 'sí' si la mesura acaba votant-se. Els altres països que en altres moments també s'hi han posicionat a favor són Eslovàquia, Hongria, Bèlgica i Portugal.
La proposta i els arguments d’Espanya
Els arguments que utilitza actualment Madrid per demanar a la resta de capitals que avalin la mesura és que el català, el basc i el gallec són tres llengües tan “espanyoles” com ho és el castellà, en tant que estan reconegudes com a oficials a la Constitució, ja es poden utilitzar amb normalitat al Congrés, i es tracta de garantir els drets lingüístics dels milions de persones que viuen als Països Catalans, Euskal Herria i Galícia.
La proposta que Espanya pretén plantejar aquest dimarts és votar l'oficialitat del català amb un pla d'implementació progressiva i realista. L'oficialitat no es materialitzaria fins al 2027, quan es traduirien els reglaments del Consell i del Parlament Europeu, cosa que a l'última legislatura va suposar menys del 3% de tots els actes jurídics. Això comportaria que la reforma inclogués una "derogació" immediata d'ella mateixa.
És a dir, que les institucions europees no estarien obligades a redactar tots els seus actes legislatius ni a publicar-los al Diari Oficial de la UE en català, basc i gallec. Els estats haurien d'abordar en un termini de com a màxim quatre anys la revisió de l'acord per decidir si es manté o es posa fi a la derogació. Albares, en una roda de premsa d'aquest divendres, va assenyalar que la proposta actual és "sòlida, molt treballada i molt millorada amb tots els estats". Per altra banda, el govern espanyol ha fet circular un document en què s'argumenta que donar l'estatus de llengua oficial de la UE al català, el basc i el gallec no suposarà un precedent per altres llengües; el temor dels països bàltics és que això suposi obrir les portes al rus. A més, Espanya es compromet a pagar de la seva butxaca la despesa econòmica d'aquesta oficialitat del català, el basc i el gallec.
Una nova croada anticatalanista del PP (i de Vox)
Dels creadors de la recol·lecta de signatures per tombar l’Estatut, arriben les trucades internacionals per dinamitar l’oficialitat del català. En una nova croada catalanòfoba, el PP ha emprès una ofensiva diplomàtica per demanar als governs europeus de la seva família política que s’oposin a la mesura. Santi Rodríguez, portaveu dels populars catalans, fins i tot se’n vantava aquest dilluns. Vox ha revelat, fins i tot, que el PP també els ha demanat a ells que “intercedeixin” i convencin governs europeus afins —d’extrema dreta— perquè vetin l’oficialitat del català a la Unió Europea.