El president de Junts, Carles Puigdemont, ha carregat aquest Diumenge de Pasqua contra el nacionalcatolicisme espanyol. El president a l'exili ha recordat que celebrar la resurrecció de Jesús ha d'anar de bracet amb una manera de fer determinada. "Oblidar que el Cristianisme és contrari a l'opressió i a l'exclusió em sembla d'una gran hipocresia molt pròpia del nacionalcatolicisme espanyol", ha escrit al seu perfil d'X. En aquest sentit, ha advertit que convé "malfiar" d'aquells qui aquests dies de Setmana Santa "treuen a passejar públicament el seu cristianisme", però al seu dia a dia —ja sigui en l'àmbit religiós, polític o nacionalista— segueixen més les passes del cardenal i bisbe emèrit de Madrid Antonio María Rouco Varela que les del bisbe Pere Casaldàliga.
"L'independentisme no es concilia amb la consciència catòlica"
El cardenal Rouco Varela és i ha estat un dels grans defensors de la unitat d'Espanya. De fet, el bisbe emèrit va arribar a dir en una entrevista al diari El Mundo l'any 2017 que l'independentisme és incompatible amb la "consciència catòlica". A parer seu, "cap dels pobles de l'estat espanyol es podrien entendre" sense la unitat de l'Estat. En la mateixa entrevista, el cardenal va assenyalar que els nacionalismes "posen en perill la convivència dels espanyols" i va avisar que la via unilateral per assolir la independència tampoc és "acceptable" per a l'Església: "La doctrina sobre la secessió unilateral és clara", va afegir.
Casaldàliga, l'Església dels més pobres
El bisbe Pere Casaldàliga va dedicar la seva vida als més pobres. Durant els anys 60 es va sumar a la Teoria de l'Alliberament, un corrent que reivindicava que l'Església havia de tenir una preferència pels pobres i defensava que la salvació cristiana no era possible sense l'alliberament polític, social i econòmic del poble. Al llarg de la seva vida. Casaldàliga va lluitar per als més necessitats, va recolzar els pobles originaris de l'Amèrica Llatina i es va enfrontar a tot el qui cometia injustícies contra aquells qui no tenien res material. El capellà del Bages va morir l'any 2020 al Brasil, concretament a l'Hospital Santa Casa de Batatais de Sao Paulo, a 92 anys.