Caos al cor de l'Àfrica. La presidenta de Tanzània, Samia Suluhu Hassan, ha estat reelegida amb un aclaparador 97,66% dels vots, segons els resultats oficials anunciats per la Comissió Electoral Nacional Independent (INEC). Però darrere d’aquesta victòria gairebé total hi ha un context de repressió, censura i acusacions de frau electoral massiu que han deixat centenars de morts i milers de ferits al país. Les eleccions generals, celebrades el 29 d’octubre, han estat marcades per protestes violentes i l'exclusió dels principals líders opositors. Els mitjans locals africans, els partits opositors i fonts sanitàries parlen d'almenys 815 morts durant els dies previs i posteriors als comicis tanzans. Durant tots aquests dies, el govern ha mantingut tallades les comunicacions, l'internet i el subministrament elèctric, que només es van restablir breument durant l’anunci dels resultats abans de tornar a ser interromputs.

Samia Suluhu Hassan, de 65 anys, es va presentar com a candidata del Partit de la Revolució (CCM), formació que governa Tanzània de manera ininterrompuda des de la independència el 1961. Els seus dos grans rivals van quedar fora de la cursa electoral: Tundu Lissu, líder de Chadema, és a la presó des de l’abril acusat de traïció, i Luhaga Mpina, de l’ACT-Wazalendo, va veure com la seva candidatura era rebutjada per les autoritats. La resta dels setze candidats eren figures menors sense opcions reals. Aquest context va convertir les eleccions en una “coronació” més que no pas en una competició democràtica, segons analistes locals i internacionals. Observadors independents i organitzacions de drets humans, com Amnistia Internacional, han denunciat segrestos, detencions arbitràries i execucions extrajudicials durant les setmanes prèvies a la votació.

Repressió, censura i morts al carrer

Les protestes van esclatar dies abans de les eleccions i es van estendre per tot el país, especialment a les grans ciutats com Dar es Salaam, Arusha i Mbeya. La policia i l’exèrcit es van desplegar per contenir les manifestacions amb una violència completament desproporcionada, mentre el govern bloquejava l’accés a internet, electricitat i imposava tocs de queda. Segons testimonis recollits per mitjans internacionals, molts hospitals van rebre centenars de cadàvers i ferits, però el temor a represàlies va impedir que el personal mèdic facilités dades públiques. “Deixeu de matar els nostres manifestants”, reclamava John Kitoka, portaveu del partit Chadema, en declaracions a la premsa. Des de Ginebra, el portaveu de drets humans de l’ONU, Seif Magango, va demanar al govern tanzà que “s’abstingui d’utilitzar força desproporcionada” i que respecti el dret a la protesta pacífica.

Una esperança de canvi frustrada

Quan Samia Suluhu Hassan va arribar al poder el 2021, després de la mort sobtada del seu predecessor John Magufuli, va ser rebuda com una possible figura de transició cap a una Tanzània més oberta i dialogant. Va aixecar la prohibició dels mítings polítics i va permetre el retorn d’alguns exiliats, com Tundu Lissu. No obstant això, les promeses de reforma s’han evaporat, i avui el seu govern és acusat d’haver instaurat una repressió sense precedents. Un informe recent del Grup Internacional de Crisi assenyala que el govern de Hassan ha restringit la llibertat d’expressió, bloquejant xarxes socials com X i perseguint periodistes i activistes. El partit governant CCM, amb vincles històrics amb el Partit Comunista Xinès, continua fusionat amb l’aparell de l’Estat, controlant la seguretat, la justícia i els mitjans públics.

El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha expressat la seva “profunda preocupació” pels informes de morts i ha instat a un “diàleg inclusiu per evitar una major escalada”. Els governs del Regne Unit, Canadà i Noruega també han demanat a Tanzània “màxima moderació i respecte pels drets humans”, citant informes “creïbles” d’un gran nombre de víctimes. Mentrestant, a Tanzània, la calma aparent d’aquests dies és enganyosa: les forces de seguretat continuen als carrers, els opositors romanen empresonats o amagats, i la presidenta Hassan ha consolidat el seu poder absolut amb gairebé el 98% dels vots, una xifra que per a molts és sinònim de frau, no de victòria.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!