El carrer de Balmes de Barcelona va néixer del tiralínies d’Ildefons Cerdà, que el va concebre com la via 26 del seu projecte d’Eixample, amb un recorregut de mar a muntanya que unia la Gran Via en l’àmbit de l’actual plaça Universitat amb la Diagonal. Després de diverses correccions l’actual carrer de Balmes fa gairebé quatre quilòmetres de llarg, més del doble que la via inicialment concebuda, i amb dos trams ben diferenciats, el rectilini del tram inicial, al més pur estil Eixample, i el que des de la Diagonal s’enfila fins a l’avinguda Tibidabo, amb un recorregut més sinuós que aprofita el recorregut de l’antiga riera de Sant Gervasi.
El de Balmes és, precisament per aquesta configuració, un carrer singular de Barcelona, però ho és també per la seva història ferroviària, perquè l’evolució del carrer va íntimament lligada al pas del Tren de Sarrià, els actuals Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). La simbiosi tren-carrer és, en aquest cas, tan distintiva, que una realitat és indestriable de l’altra. Per això mateix és justificable i del tot oportuna la recent edició del llibre El carrer de Balmes. Aproximació històrica (Mirador Llibres, 2025), una obra que complementa altres treballs del passat ferroviari de Barcelona com els llibres sobre els tramvies del pla, de Collserola o del Maresme.
Com és la tònica d’aquestes obres, escrites per l’especialista Gerard Roger, aquest volum dedicat al carrer Balmes reuneix textos breus però precisos amb una ingent profusió de fotografies històriques que redescobreixen al lector una Barcelona en blanc i negre que, afavorida pel creixement del transport públic, en aquest cas el ferrocarril, es va fer gran a força de fagocitar els pobles del pla i arribar a les faldes de Collserola. Tant és així que la gran Barcelona de principis del segle XX no s’entén sense la projecció d’un transport públic que uneix barris i viles, possibilitant el moviment entre els treballadors i les fàbriques tant com entre els patricis i les segones residències, en aquest cas, de les viles de Sarrià i Sant Gervasi.
Un carrer amb via de tren
La creació del carrer 26 de l’Eixample, batejat en honor al filòsof osonenc Jaume Balmes per obra i gràcia del nomenclàtor de Víctor Balaguer, no preveia, inicialment, que fos un carrer ferroviari. Però el 1863 es va determinar que el ferrocarril de Sarrià arribaria al centre de la ciutat per aquest carrer. D'aleshores ençà i fins al soterrament definitiu de la línia entre els anys 1926 i 1929, el carrer de Balmes va estar condicionat pel pas d’un tren que, a més, ho feia en superfície, a diferència del carrer Aragó, on el tren passava en trinxera. Aquest fet va comprometre durant temps la mateixa construcció d’edificis, ja que no era una primera opció per als futurs residents o, com s’indica a l’obra, “les molèsties pel fum i el gran terrabastall de les locomotores a vapor” no facilitaven l’edificació.
Ara bé, l’electrificació dels trens a principis del segle XX va suposar un salt qualitatiu, ja que el pas del tren encara era una nosa per als veïns, però una mica més suportable. Amb tot, l’existència d’una estesa ferroviària en un carrer cada cop més poblat va comportar, de manera gairebé inevitable, a un augment dels accidents i, en una tònica barcelonina que ha arribat fins als nostres dies, es va optar pel soterrament per satisfer les demandes populars. A Barcelona, és ben cert, cada cop hi ha menys llocs on gaudir del simple plaer de veure passar trens, i la megaestructura de la Sagrera encara ho farà més difícil.
En tot cas, el procés fins al soterrament de les vies no va ser fàcil, amb estadis intermedis com la protecció del ferrocarril amb tanques de fusta, que evitaven accidents però generaven protestes dels veïns que havien de fer recorreguts més llargs fins als passos habilitat. El soterrament finalment va ser possible gràcies a un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i el govern espanyol que donava llum verda a l’obra que eliminaria el tren de la superfície del carrer Balmes, que es va concloure, en el tram de l’Eixample, l’any 1929, gràcies a una obra de soterrament que, a més, es va fer sense suspendre la circulació regular.
Pel que fa al tram del carrer Balmes per sobre de la Diagonal, ja a l’actual districte de Sarrià - Sant Gervasi, la urbanització de la via va estar condicionada també per la creació d’una nova línia, ja soterrada, cap a l’avinguda Tibidabo, de manera que aquesta segona part del carrer també va esdevenir ferroviària. De fet, inicialment es preveia allargar la línia per l’avinguda Tibidabo fins a la parada inferior del funicular, però aquest projecte no es va arribar a fer realitat. En tot cas, l’obra referenciada és un bon testimoni d’una època d’un carrer amb un passat ferroviari que va determinar part de la seva història.
Imatge principal: Una unitat Brill a tocar del carrer de Bergara als anys vint del segle passat / Foto: Mirador Llibres