Canvi de mes, Dia de Tots Sants i les portades ni obliden ni perdonen. Han passat més de 500 anys des que Espanya va iniciar la conquesta de l’actual Mèxic, amb la caiguda de Tenochtitlán en 1521, que marca l’establiment del domini colonial sobre l’imperi Mexica, el que avui es coneix com a Mèxic. L’expresident Andrés Manuel López Obrador va demanar en el 2019 que Espanya demanés perdó pels abusos, violència i les matances comeses contra els pobles originaris durant el procés de conquesta i colonització. Ho va fer a través d’una carta que va enviar al rei Felip VI i al papa Francesc demanant disculpes per la invasió, la destrucció cultural i les injustícies comeses fa cinc segles amb ‘l’espasa i la creu”. El govern mexicà considera el perdó com un gest simbòlic de reconciliació i de tancament de ferides col·lectives, mentre que Espanya defensa la idea d’un passat compartit que s’ha de reconèixer però no negar ni oblidar. Aquesta reclamació ha tensat ocasionalment les relacions entre tots dos països, tot i que no ha suposat una ruptura definitiva. Doncs finalment, aquest divendres José Manuel Albares, el ministre d’Exteriors espanyol, ha reconegut per primera vegada “el dolor i la injustícia” que van patir els pobles originaris de Mèxic durant la colonització espanyola, que és part de la història compartida entre ambdós estats, va afirmar el ministre. La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha reconegut les paraules del ministre espanyol i l’ha felicitat públicament. “Enhorabona per aquest primer pas, canceller espanyol”, va dir la presidenta, celebrant aquest primer gest per resoldre el conflicte. Però la qüestió ha obert un nou front polític entre l’Executiu de Sánchez i el PP, perquè Alberto Núñez Feijóo va censurar la iniciativa i va assegurar, a través d’una piulada a la xarxa X, que “jo no m’avergonyiré de la història del meu país”.
Aquesta és la notícia amb la qual El País i La Vanguardia obren les seves portades d’aquest dissabte, primer dia de novembre, el dia de Tots Sants, en el qual es recorden els éssers estimats que ja no són amb nosaltres. Un dia per no oblidar. “Espanya i Mèxic inicien el desgel després de sis anys de crisi”, titula el diari de Prisa sobre les paraules carregades de simbolisme d’Albares celebrades per Sheinbaum i rebutjades per Feijóo. “El Govern espanyol s’acosta a Mèxic i reconeixent la ‘injustícia’ de la conquesta”, escriu el diari dels Godó. Aquestes dues capçaleres són les úniques que han considerat aquesta notícia com la més important, tant per a dedicar-li el titular principal de les seves portades. A la resta de les primeres pàgines de la premsa de Madrid, ni rastre, i a les de Catalunya, només l’Ara li dedica una petita crida, amb el títol d’”Espanya reconeix la ‘injustícia’ del seu passat colonial”. Són les diferents maneres de veure el món i interpretar les coses que passen.
La resta de les portades, prefereixen no perdonar Sánchez ni Mazón pels seus pecats respectius. Al president espanyol se'l condemna per liderar un PSOE sota sospita de presumpte blanqueig de capitals per als sobres en diners en efectiu que ara serà investigada per la justícia després que “el jutge del Suprem, Leopoldo Puente, ha apreciat indicis de delicte en el descontrol de la caixa de Ferraz”, segons denuncia El Mundo. També La Razón destaca que el “Suprem veu indicis de delicte amb la caixa del PSOE” i “remet a l’Audiència Nacional aquesta part del cas Koldo perquè investigui les incògnites dels pagaments en metàl·lic”.
L’altre protagonista al qual no se li perdona la seva gestió de la DANA és Carlos Mazón, que està més assetjat que mai després dels insults i el rebuig que va rebre dimecres al funeral d’estat per commemorar el primer aniversari de la DANA. Aquest divendres, el president valencià va rebre males notícies. Una setmana horribilis per Mazón que va culminar amb les declaracions de la que va ser consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, que va assegurar que va informar en tot moment al cap del Consell del que passava al Cecopi, inclús que el va consultar sobre l’enviament de l’ES-Alert, i que durant el pitjor moment de la crisi li va trucar dues vegades i el president no va agafar el telèfon. Un canvi de relat i d’estratègia de Pradas que compromet encara més Mazón i que, a més, es va agreujar amb la publicació de nous vídeos que demostren que l’exconsellera va ser informada de possibles riuades el dia de la DANA i que era conscient, a les 13.56, de la situació al barrarnc del Poio que se'n va acabar desbordant. “No sabia on era Mazón”, titula El Periódico en la seva portada, recollint que l’exconsellera va mirar d’informar el president de l’enviament de l’alerta a les 10.10 i les 19.36, però no va respondre”, mentre que l’Ara també li dedica la notícia principal de la seva portada, assegurant que “Pradas va trucar a Mazón a El Ventorro per valorar l’alerta”. A més, ahir la jutgessa que instrueix el cas també va requerir a la periodista Maribel Vilaplana, que dilluns compareixerà per testificar, que aporti els tiquets de l’aparcament on va deixar el cotxe el dia del dinar a El Ventorro. El País, però, va més enllà i publica una informació en la qual assegura que Mazón ja descarta ser candidat i pretén pilotar el seu relleu. El president valencià, segons el rotatiu, pensa en Vicente Mompó, actual president de la Diputació de València, com el seu successor.
