Quan s’obrin les seves portes, el Gran Museu Egipci (GEM) no serà només un museu, serà una experiència monumental. Situat a pocs metres de les piràmides de Giza, aquest complex de mig milió de metres quadrats —el doble que el Louvre i dues vegades i mitja més gran que el British Museum— vol convertir-se en el nou epicentre cultural del planeta. La inauguració oficial serà aquest cap de setmana i reunirà més de 80 delegacions internacionals, entre elles 39 caps d’Estat, reis i prínceps, des del rei Felip VI fins a monarques de tota la resta del món. El president egipci Abdelfattah Al-Sisi presidirà personalment la cerimònia, qualificada per les autoritats d’“esdeveniment històric sense precedents”. El Gran Museu Egipci pretén esdevenir en un nou símbol nacional i en un motor de projecció internacional. 

A la façana, feta de pedra i alabastre, l’arquitectura imita els angles de les piràmides, però amb una estètica del segle XXI. Els seus dissenyadors, l’estudi irlandès Heneghan Peng, han alineat el sostre amb el punt més alt de la Gran Piràmide perquè cap edifici humà sembli desafiar-la. “Vam voler crear un nou límit del desert, un diàleg amb les piràmides, no un rival”, explicava la seva autora, Róisín Heneghan.

El recorregut comença de manera gairebé teatral. Després d’una entrada estreta, el visitant accedeix al Gran Vestíbul, un espai immens inundat de llum natural i presidit per una estàtua colossal de Ramsès II, de nou metres d’alçada i vuitanta tones. A l’exterior, un obelisc penjant de 16 metres sembla flotar sobre el terra, permetent caminar-hi per sota i veure’n la base. Des d’aquest punt central, s’enfila la Gran Escala, una avinguda interior de sis pisos i 6.000 metres quadrats que guia el visitant a través de més de seixanta estàtues, sarcòfags i fragments monumentals. L’ascens culmina en una gran finestra panoràmica que enquadra les piràmides de Giza.

A partir d’aquí, el museu es desplega en dotze galeries centrals que expliquen cinc mil·lennis d’història, des del període predinàstic fins a l’època grecoromana. El públic pot recórrer les sales cronològicament o per temes: la vida quotidiana, el poder i la religió. Cada peça, de les més de 100.000 que custodiarà el museu, s’acompanya d’una museografia moderna amb projeccions, pantalles tàctils i recursos de realitat augmentada que permeten, per exemple, veure com s’aixecaven les piràmides o com s’embalsamava un faraó.

Tutankamon, la gran joia de la corona

La gran joia és, evidentment, la sala de Tutankamon, amb 5.398 objectes del seu aixovar funerari exposats per primera vegada junts. La mítica màscara d’or, els carros, els cofres rituals i fins i tot els objectes més íntims del jove faraó es mostren tal com Howard Carter els va trobar el 1922 a la Vall dels Reis. “Volíem que el visitant visqués la sensació d’entrar a la tomba, peça per peça”, ha explicat l’egiptòleg Tarek Tawfik.

Un altre dels tresors més espectaculars són les barques funeràries de Keops, restaurades després d’una operació de trasllat i reconstrucció que va durar més d’una dècada. Aquestes embarcacions, de 42 metres de llarg i 4.500 anys d’antiguitat, es mostren en una sala dissenyada per recrear la seva travessia simbòlica cap a l’eternitat. El segon vaixell encara s’està muntant, i els visitants podran veure els arqueòlegs treballant en directe.

Més enllà de les grans peces, el museu amaga un centre de conservació i recerca de 19 laboratoris connectats per túnels amb les sales principals. És un dels més avançats del món i permet restaurar mòmies, teixits i papirs amb tecnologia punta. “Egipte no només és el guardià del seu passat, sinó un líder en el futur de la conservació del patrimoni”, recordava la directora de la UNESCO per a Egipte i Sudan, Nuria Sanz.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!