La maquinària per a les eleccions municipals 2023 ja està en marxa. Malgrat que encara falten set mesos per a la data de les properes eleccions municipals, previstes pel diumenge 28 de maig, els partits polítics ja comencen a tenir clars els caps de llista als pobles i ciutats de Catalunya. Públicament, aquests encara diuen veure lluny els comicis, però es fa evident que a mesura que passen les setmanes van prenent protagonisme. Els comicis estaran fortament renyits per assolir l'alcaldia de Barcelona el 2023. És per això que alguns dels principals partits ja han anunciat els seus candidats, amb l'objectiu de poder iniciar aviat la campanya i no generar dubtes. D'altres, en canvi, es troben pendents de designar el nom que els representarà. Per això, de moment, volem posar cara als candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona que ja es coneixen. A continuació trobaràs la llista actualitzada dels candidats a l'alcaldia i els noms que més sonen per alguns partits que encara no han fet públic el seu cap de llista. Aquesta informació s'anirà actualitzant a mesura que es donin a conèixer més candidats a l'alcaldia de Barcelona i més detalls per liderar l'Ajuntament de Barcelona

🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: totes les dates i quan es vota
 

📝 Candidats a les eleccions municipals 2023 a l’Hospitalet de Llobregat: tota la llista
 

Ernest Maragall, candidat d'ERC a Barcelona

Per part d'Esquerra Republicana, en cap moment s'ha posat en dubte el candidat. Es tracta d'Ernest Maragall, qui ja va ser el cap de llista dels republicans a les darreres eleccions municipals el 2019 a Barcelona. Malgrat la seva edat (tindrà 80 anys el maig de 2023), Maragall va superar àmpliament les primàries que van avalar-lo com a candidat, acaparant el 90% de vots a favor en un procés en què no tenia cap rival. "Ara li toca a Esquerra", va proclamar Maragall en l'acte de presentació oficial.

Esquerra Republicana va guanyar les passades eleccions amb el 21,35% dels vots, acabant fins i tot per davant de Barcelona en Comú, malgrat que seria Ada Colau qui finalment acabaria convertint-se en alcaldessa. Ara, l'objectiu de Maragall és mantenir-se com a primera força i ampliar els resultats per fer impossible que Colau repeteixi un tercer mandat. El darrer baròmetre local el situa com a líder més ben valorat.

Líder ERc Ayuntamiento Barcelona Ernest Maragall - Foto: David Zorrakino / Europa Press
Ernest Maragall / Foto: Europa Press

Ada Colau, candidata de BComú

Qui també repeteix és l'actual alcaldessa, Ada Colau, que optarà a mantenir-se durant quatre anys més. La candidata per les eleccions municipals 2023 de Barcelona en Comú s'havia mantingut força distant sobre la possibilitat de repetir, fins que el 19 de maig passat va fer pública la decisió. Uns dies abans, les bases del partit li havien demanat que es presentés de nou, i ella acceptava per "consolidar el nou model de Barcelona" i convençuda de les seves possibilitats de guanyar, advertint també que, en cas de fer-ho, seria "el tercer i últim mandat". Amb tot, encara està pendent de proclamació oficial després d'un procés participatiu entre la militància.

El 2019, la candidatura de Colau va perdre lleugerament suports, caient a la segona posició per darrere dels republicans, si bé va mantenir-se al poder gràcies a la coalició pactada amb el PSC i els vots regalats per Manuel Valls amb l'objectiu d'evitar una alcaldia independentista. Per ara, el darrer estudi demoscòpic de l'Ajuntament assenyala que recuperaria la primera posició.

ada colau pleno municiapl mayo 2022 foto acn
Ada Colau / Foto: ACN

Jaume Collboni, l'aposta del PSC

I el PSC també està destinat a repetir el mateix cap de llista de les darreres eleccions. Jaume Collboni, actual primer tinent d'alcalde del govern de coalició a l'Ajuntament, sempre s'ha mostrat plenament confiat que serà el protagonista dels socialistes. "No només seré el candidat del PSC, seré el pròxim alcalde", va advertir fa uns mesos. Collboni ha estat l'únic candidat al procés de primàries i el passat 5 de novembre va ser proclamat com a candidat socialista a l'alcaldia de Barcelona. Amb aquesta decisió s'esvaixen els dubtes de les darreres setmanes, quan els noms de Salvador Illa i Miquel Iceta havien sonat tímidament com a possibles alternatives. 

Després del fracàs electoral el 2015, la candidatura socialista va aconseguir reimpulsar-se i convertir-se en la tercera opció més votada, per darrere d'Esquerra Republicana i Barcelona en Comú. Els resultats van permetre pactar una coalició amb Colau que ha donat protagonisme als socialistes a l'Ajuntament, i esperen que ajudi a guanyar els comicis, malgrat que el baròmetre local allunya aquesta possibilitat.

jaume collboni gala premios pimec 2021 - sergi alcàzar
Jaume Collboni / Foto: Sergi Alcàzar

Junts busca substitut per a Elsa Artadi

Pel que fa a Junts, les portes encara estan obertes de bat a bat. L'anunci sorpresa d'Elsa Artadi a principis de maig, en què comunicava entre llàgrimes que renunciava a presentar-se com a candidata als comicis de l'any vinent i abandonava la política activa, va estroncar els plans de la formació. Des d'aleshores, ha estat la regidora Neus Munté qui ha ocupat el buit deixat per Artadi a l'Ajuntament, i ella mateixa no ha descartat ser la candidata de Junts. Ara bé, també han irromput amb força dues altres possibilitats per encapçalar la llista: Josep Maria Argimon i Xavier Trias. L'exconseller de Salut, però, cedeix el protagonisme a qui va ser alcalde de Barcelona entre 2011 i 2015, qui de moment ha posposat la seva decisió definitiva.

Després d'haver guanyat amb contundència les eleccions municipals el 2011 sota el nom de Convergència i Unió, l'espai polític ha anat retrocedint contínuament fins a convertir-se en cinquena força a l'Ajuntament el 2019. El darrer baròmetre pronostica que la caiguda podria mantenir-se l'any vinent, per la qual cosa l'opció d'incorporar un revulsiu com seria Trias pren força.

Ciutadans es queda sense candidat

Ciutadans també es va afanyar a anunciar la seva candidata a les eleccions municipals 2023 de Barcelona, Luz Guilarte, però aquest 24 d'octubre ha anunciat la seva renúncia a causa de la maniobra protagonitzada per Paco Sierra, deixant altre cop oberta la candidatura d'un partit que durant aquest mandat no ha parat de patir escisions. La primera de les quals quan Manuel Valls -cap de llista el 2019- va decidir deixar el grup i votar a favor de la investidura d'Ada Colau. A més, la situació de Ciutadans és complicada per les diverses desfetes electorals a diferents punts de l'Estat i les magres perspectives electorals. De moment s'hi ha postul·lat la diputada Anna Grau.

Eva Parera, per Valents

Valents és ara per ara una formació força desconeguda. És la nascuda a conseqüència de la fractura interna de Ciutandans, i que s'ha acabat emportant tres regidors, si bé formalment una d'elles és no adscrita. Un partit que va presentar-se fa només uns mesos i que té per objectiu ser l'alternativa del constitucionalisme, des del PSC fins a Vox. De moment, el camí ha estat lent, rascant alguns regidors de diversos municipis menors de Catalunya (fonamentalment de Cs i del PP). Les eleccions de l'any vinent, doncs, són les primeres en què es presenta Valents, i ho farà amb la candidatura d'Eva Parera, líder absoluta de la formació i que ja va abandonar el Parlament per a centrar-se en la política local. Parera, que va ser mà dreta de Manuel Valls, busca acabar amb el "tripartit de la misèria", en referència a BComú, PSC i ERC.

RDP al Parlament de Eva Parera, Valents - Pau de la Calle
Eva Parera / Foto: Pau de la Calle

PP busca alternativa a Josep Bou

Pel que fa al Partit Popular, tocarà buscar una alternativa a qui va ser el cap de llista el 2019, Josep Bou. El conservador havia compartit el seu desig de repetir com a alcaldable per a Barcelona l'any vinent, però les diverses polèmiques que l'han envoltat han portat la direcció del partit a cercar un altre nom per potenciar el PP a l'Ajuntament. "No m'hi volen, la decisió és totalment irrevocable", va admetre fa unes setmanes. Bou és també el líder pitjor valorat pels barcelonins, la qual cosa no augurava bons pronòstics per al partit, que actualment compta amb només dos regidors al consistori. El PP encara no ha triat el seu substitut, i per ara el nom que sona amb més força és el de la diputada al Parlament Europeu, Dolors Montserrat, si bé ella no veu amb bons ulls abandonar la política continental. Altres noms que surten a les travesses és l'antic líder dels populars catalans Dani Sirera i l'ex de Ciutadans Lorena Roldán.

Basha Changue, candidata de la CUP

Abans de l'anunci oficial com a candidata de la CUP per a les eleccions municipals 2023 a Barcelona, ​​Basha Changue ja s'havia posicionat com l'aposta favorita dels anticapitalistes per tornar a l'Ajuntament. En el discurs oficial, Changue va defensar un nou model de ciutat basat en la disminució del turisme. "Volem construir un model de ciutat on els que treballin hi puguin viure, i les que hi viuen puguin gaudir", va dir, denunciat a més la situació actual a Barcelona, ​​amb 20 desnonaments diaris. Té 37 anys, viu a Nou Barris i és filla de la immigració (té ascendència guineana i cordovesa). Va ser regidora de l'Ajuntament de Moià entre el 2019 i el 2021 i, en paral·lel, va impulsar l'organització cooperativa afrofeminista AfroFemKoop. També és membre de la Comunitat Negra, Africana i Afrodescendent de Catalunya (CNAACAT). Pel que fa a la CUP en general, no es troba a les millors hores; a les darreres eleccions, amb Anna Saliente d'abanderada, va passar de 3 a 0 regidors.

Vox, Centrem i MésxBCN

La resta de candidatures protagonistes de les eleccions municipals 2023 són aquelles que, de moment, no compten amb representació a l'Ajuntament. En el cas de Vox, l'extrema dreta també estudia com aconseguir entrar a l'Ajuntament de la capital, després d'irrompre al Parlament a les darreres eleccions catalanes, convertint-se en quarta força. A Barcelona, els ultres no ho tindran tan fàcil, i les enquestes calculen que només superaran lleugerament les seves xifres del 2019. Malgrat això, Vox confia poder donar la sorpresa, i el més probable és que ho faci de la mà del portaveu a la cambra catalana, Joan Garriga, si bé encara no ha estat designat oficialment.

Després hi ha Centrem, la coalició que té per objectiu aplegar els entorns del PDeCAT, l'extinta Convergència, la Lliga Democràtica i Lliures, i que ja s'ha definit com el primer partit "postprocés" que rebutja la unilateralitat. La formació tempteja amb dos noms rellevants: l'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell i l'exconseller Santi Vila, però la retirada de la vida política de la líder de la formació, l'exconsellera Àngels Chacón ha disparat els dubtes sobre la continuïtat del projecte.

I, intentant espatllar els plans de Centrem, hi ha MésxBCN, una agrupació que aglutina diverses sensibilitats i que té per propòsit principal fer fora Ada Colau de l'alcaldia de Barcelona reivindicant la capacitat de gestió. Per aconseguir-ho, la intenció de MésxBCN és sumar forces precisament amb Centrem, així com amb altres formacions com el Partit Nacionalista de Catalunya de Marta Pascal i comptar amb personalitats com Sandro Rosell, Santi Vila i el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteve.

El consistori sorgit el 2019

Cal recordar que a les eleccions del 2019, ERC va resultar el partit guanyador, amb un 21,35% dels vots i 10 regidors, seguit per BComú, amb un 20'71% i també 10 regidors. En tercera posició va quedar el PSC, amb un 18,40% i 8 regidors i en quarta, la coalició Barcelona pel Canvi-Ciutadans, amb un 13,20% i 6 regidors. La cinquena posició va ser per Junts, amb un 10,47% i 5 regidors i la sisena pel PP, que va entrar pels pèls amb un 5,01% dels vots i dos regidors. Aquesta composició, però es va trencar pràcticament en la constitució del ple municipal, quan Manuel Valls va optar per votar a favor d'Ada Colau com a alcaldessa, decisió a la que va arrossegar els regidors Eva Parera i Celestino Corbacho, fet que va trencar la coalició BCN Canvi-Cs. Ciutadans va quedar amb 4 regidors i BCN Canvi amb dos, però a posteriori, la regidora Marilen Barcelón va abandonar Cs i va quedar com a regidora no adscrita, tot i que sempre segueix la línia de BCN Canvi, que ara es fan dir Valents. Tot plegat, vol dir que tot i que a les eleccions van entrar al plenari sis grups, a la pràctica són set i mig, on el mig és la regidora no adscrita.   

Les eleccions municipals 2023 del 28 de maig, a municipis i algunes comunitats autònomes

En les eleccions municipals 2023 del 28 de maig es votarà a tots els municipis catalans, però també als espanyols i a un grapat de comunitats autònomes de l'Estat. Una data, doncs, que servirà per mesurar la temperatura i la solidesa dels diversos partits a nivell estatal, especialment de cara a les eleccions generals 2023, que tindran lloc a finals d'any. En aquestes s'augura un gran cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo.