Per si no hi havia prou elements distorsionadors, la previsió d'un diumenge gris i plujós introdueix un factor extra a la por al contagi i el desànim dels catalans, que aquest 14 de febrer estan cridats a decidir com serà el nou Parlament i qui tindrà prou força per governar Catalunya els propers quatre anys. En joc, que l'independentisme pugui retenir la majoria o que la nau del procés encalli a l'Illa socialista. La disputa amaga també una altra guerra, la que enfronta Junts i ERC per la batuta del camí cap a la República. A les urnes, doncs, un doble plebiscit, Puigdemont -Borràs- i Junqueras -Aragonès- pugnen per liderar l'independentisme mentre posen a prova l'efecte Illa.
La jornada electoral d'aquest diumenge serà la més estranya i incerta de la història recent. Celebrar els comicis en plena pandèmia ha acabat sent una imposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va tombar l'ajornament electoral decretat per la Generalitat d'acord amb la resta de forces polítiques llevat del PSC. Els dubtes i temences que això comporta sobrevolaran tots i cadascun dels col·legis electorals. Mai fins ara s'havia arribat al dia de les eleccions amb una bossa d'indecisos tan gran, fregant el 30%. Els pronòstics preveuen, a més, que la participació pugui caure fins a vint punts respecte al 2017.
La Covid ja ha condicionat la campanya, tant pel que fa a la forma com al fons. Més enllà d'haver hagut de reformular els mítings, la crisi derivada de la pandèmia ha acaparat la major part dels discursos, i ha tornat a situar l'eix ideològic sobre la taula, després d'una dècada en que el procés ho havia impregnat tot. El debat nacional, però, segueix viu. De nou, ERC i Junts batallen per ser la força dominant dins l'independentisme i, alhora, comparteixen el repte de ser més forts que l'alternativa que encapçala Salvador Illa.
Illa, com Arrimadas?
L'exministre de Sanitat, que va deixar la cartera la mateixa setmana que arrencava al campanya electoral durant la cresta de la tercera onada, s'ha erigit com el referent dels contraris a la independència. Mesos abans de les eleccions, el PSOE va tramar una estratègia per col·locar Salvador Illa com a cap de llista, en detriment de Miquel Iceta, que ha acabat convertit en ministre de Política Territorial al govern Sánchez. L'anomenat efecte Illa va entrar com un vendaval per posar de cap per avall les enquestes. Amb el pas dels dies ha anat mitigant la potència.
El president Pedro Sánchez amb el candidat del PSC, Salvador Illa, al míting final de campanya / EFE
La majoria de sondejos albiren un triple empat entre PSC, ERC i Junts. Fins i tot n'hi ha que apunten la possibilitat que la força més votada no sigui la que acabi obtenint més escons. En qualsevol cas, en el que sí que coincideixen gairebé tots és que serà matemàticament molt complicat que Illa pugui sumar la majoria necessària per ser investit, encara que fos comptant amb Vox, que segons Aragonès i Borràs és el que pretén fer el PSC, arribar a la presidència de la mà de l'extrema dreta. Jèssica Albiach ja ha avisat que si és així, En Comú Podem caurà de l'equació.
De fet, això és el que li va passar a Inés Arrimadas l'any 2017. Cs va ser el partit més votat i també el que va obtenir més escons, 36, però aritmèticament no li van sortir els números per aspirar a la presidència. Sumant els seus diputats als 17 del PSC i els 4 del PP es quedaven molt lluny dels 68 que marquen la majoria absoluta. Ni afegint els 8 dels comuns no haurien aconseguit ser més que els independentistes, que en reunien 70.
La pugna per la batuta independentista
El pacte verbal de no agressió que Borràs i Aragonès van acordar entre bambolines els dies previs a l'inici de la campanya va quedar ben aviat en paper mullat. El que va començar amb retrets velats, subtils, ha acabat amb acusacions i crítiques directes. Uns i altres es presenten com el vot útil per aturar Illa, a qui defineixen com el nou líder del bloc del 155, l'Arrimadas 2.0.
Laura Borràs, candidata de Junts, en connexió virtual amb Carles Puigdemont / EFE
La situació és enverinada. Tots dos partits estan condemnats a tornar-se a entendre i prometen tornar-se a aliar per compartir Govern. Ara bé, cadascun d'ells aspira a ser qui porti la veu cantant. Junts branda l'amenaça d'un nou tripartit, entre PSC, ERC i els comuns, tot i que els de Junqueras han negat, del dret i del revés, aquesta possibilitat. És més, aquesta setmana, totes les formacions independentistes que concorren a les eleccions, Junts, ERC, CUP, PDeCAT i Primàries, van signar un document on es comprometen a no formar govern amb el PSC, sigui quin sigui el resultat. Aragonès, a més, ha promès no presentar-se a la investidura si només pot ser president comptant amb el PSC. I malgrat tot, Borràs ha seguit insistint que no s'ho creu.
Després de 40 anys, ERC reivindica el seu moment per assolir la presidència de la Generalitat, per imposar el seu gir estratègic que situa el diàleg i l'acumulació de més suports com el repte principal i, a diferència del tàndem Puigdemont-Borràs, deixa la unilateralitat com camí possible però remot. No només això, els republicans han concentrat esforços al llarg de la campanya per marcar perfil progressista i posar de manifesta la importància que el proper president de la Generalitat sigui d'esquerres.
Pere Aragonès, candidat d'ERC, i el líder del partit, pres a Lledoners, Oriol Junqueras / EFE
El poder de la CUP (o el PDeCAT)
En principi, el compromís tant de Junts com d'ERC és investir els seus respectius candidats en funció de qui quedi primer, Borràs o Aragonès. Ara bé, la incògnita serà saber si sols sumen majoria o si tornen a dependre, com ha passat en les dues anteriors legislatures, d'un tercer actor independentista. Fins ara, la CUP sempre ha tingut la clau de la investidura. Ha vetat presidents i ha imposat les seves condicions per donar suport als candidats alternatius -primer Puigdemont i després Torra-. Aquesta vegada, l'escenari podria canviar si el PDeCAT, que finalment es presenta a les eleccions per separat de Junts, obté representació parlamentària.
Passi el que passi, a partir d'aquest dilluns començaran les converses per negociar la investidura, enmig d'una col·lecció de vetos creuats que compliquen el panorama.
A la imatge principal, els candidats i candidates a les eleccions del 14-F davant del Parlament / EFE