L’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), presentat aquest dilluns, revela un ascens notable d'Aliança Catalana i Vox. Segons l’enquesta, Aliança podria empatar amb Junts amb uns 19-20 escons, mentre que Vox superaria el PP amb 13-14. Sumant forces, les dues formacions superarien el 20% dels vots i arribarien a més de trenta diputats. Joan Rodríguez Teruel, director del CEO, subratlla que els votants de Vox i Aliança “s’assemblen cada vegada més”, especialment entre els joves. Aquest sector prioritza les xarxes socials com a font d’informació política i identifica la immigració com el problema central del país. L’estudi parla fins i tot d’un “vot dual de dreta radical”, amb electors disposats a apostar per Sílvia Orriols al Parlament i Santiago Abascal al Congrés.
Els joves de 18 a 24 anys són els més inclinats a donar suport a ambdues formacions, amb xifres superiors a la mitjana. Concretament, un 12% de joves votaria Aliança i un 13% Vox, proporcions que se situen a la mateixa altura que les del PSC i ERC. Pel que fa als problemes principals, mentre la majoria de partits assenyalen l’habitatge, els votants d’Aliança i Vox posen la immigració al centre de les seves preocupacions (26% i 29%, respectivament). Entre el conjunt de la ciutadania, només un 10% comparteix aquesta visió. A més, per als de Vox la inseguretat ciutadana ocupa un lloc rellevant, mentre que els de l’Aliança la situen a la par amb l’habitatge.
Tots dos partits coincideixen en què el seu electorat consumeix informació política principalment a través de xarxes socials (43% en el cas de Vox i 51% en el d’Aliança), mentre que la majoria de la població continua informant-se sobretot per televisió. Ideològicament, els dos col·lectius se situen clarament a la dreta: Vox amb un 7,2 sobre 10 i Aliança amb un 5,7, per sobre de la mitjana catalana (4,3). Pel que fa a l’europeisme, tots dos electorats es mostren menys europeistes que la mitjana.
L'eix nacional, com a principal diferència
Les principals diferències entre les formacions apareixen en l’eix nacional. Els votants d’Aliança són més catalanistes (8,1/10) i menys espanyolistes (3,8), mentre que els de Vox puntuen a l’inrevés (5,7 en catalanisme i 7,7 en espanyolisme). Això també es tradueix en la relació que desitgen amb Espanya: el 77% dels votants de Vox prefereix que Catalunya sigui una regió sense competències o una comunitat autònoma, mentre que només un 25% dels d’Aliança ho pensa. Tot i l’independentisme de la formació d’Orriols, només un 48% del seu electorat aposta per la plena sobirania, molt per sota dels percentatges d’ERC, CUP o Junts.
Altres divergències inclouen la llengua principal —català entre els votants d’Aliança i castellà entre els de Vox— i el nivell educatiu. Aliança és més forta entre persones amb estudis superiors (10,1%), mentre que Vox atrau més votants amb estudis bàsics (8,2%). Pel que fa a la mida del municipi, Aliança es consolida en poblacions petites, mentre que Vox ho fa en les ciutats grans.
Vot dual al Parlament i Congrés
Malgrat les diferències, hi ha un cert grau de permeabilitat entre els electorats: un 14% dels votants de Vox considera Aliança com a segona opció, i un 16% dels d’Aliança situa Vox en aquesta posició. A més, el CEO detecta un fenomen de vot dual: entre el 5% i el 10% dels electors d’aquest espai podrien votar Aliança al Parlament i Vox en les generals, una combinació fins ara inèdita.
Rodríguez Teruel assenyala també coincidències ideològiques: tots dos grups rebutgen l’actual sistema polític, perceben una economia en declivi i desconfien de les institucions, els mitjans i els coneixements científics o acadèmics. Creuen, a més, que una nova classe política està “esborrant el país que coneixien o idealitzaven”, sigui per la immigració o els canvis tecnològics.