Hi ha hagut quòrum, però no unanimitat. En nom del Govern, el vicepresident Pere Aragonès ha posat sobre la taula de partits reunida aquest divendres la proposta formal d'ajornar les eleccions previstes pel 14 de febrer acompanyada d'una nova data, el 30 de maig, quan preveu que l'escenari epidemiològic hagi millorat. Tots els partits de l'oposició han acceptat el canvi, amb més o menys entusiasme. Tots menys dos, el PSC i el PDeCAT. Miquel Iceta, ha comparegut indignat per deixar clar que la seva formació "s'oposa a l'ajornament" i no descarta impugnar-lo

  Reunió Parlament  Taula de partits 14F - Maria Contreras Coll

El debat, avui, ja no era si es desplaçaven les eleccions, sinó fins quan. La trobada, que ha tingut lloc al Parlament, ha comptat amb la plana major del Govern de la Generalitat. L'objectiu inicial de l'executiu era aconseguir un consens unànime, per evitar possibles represàlies legals. Però no ha estat possible. Amb tot, com que l'aval al 30 de maig és majoritari, el vicepresident Aragonès procedirà aquesta tarda a la signatura d'un decret de suspensió de les eleccions. Després caldrà firmar-ne un altre de nova convocatòria, 54 dies abans de la data prevista, és a dir, la segona setmana d'abril. El Departament de Salut, i així ho ha exposat la consellera Alba Vergés durant la trobada, preveu que el 30 de maig els col·lectius més vulnerables ja estaran vacunats i que hauran pogut rebre la vacuna entre el 9 i el 30% dels ciutadans. 

L'amenaça del PSC

Els socialistes catalans estan disposats a plantar batalla contra l'ajornament electoral i així ho ha advertit des del faristol del Parlament el seu cap de files, Miquel Iceta. En un to de míting ha replicat als seus adversaris que "la victòria de Salvador Illa es produirà el 30 de maig com s’hauria produït el 14 de febrer. Poden ajornar el canvi, però no aturar-lo".

Iceta, que va ser rellevat com a cap de llista per l'actual ministre de Sanitat, ha amenaçat el Govern amb impugnar el decret que aquesta tarda signarà el vicepresident per anul·lar el 14-F. Segons ha explicat, decidiran un cop hagin llegit el document. En les últimes hores, el PSC havia optat per cedir, en comprovar que s'havia quedat sol oposant-se a l'ajornament. Els socialistes proposaven moure les eleccions com a màxim cinc setmanes, però no més. L'argument, "evitar els efectes d'una quarta onada després de Setmana Santa". 

"Una cosa és canviar la data i l’altra fer unes noves eleccions, el Govern no està en condicions legals de fer-ho", ha subratllat Iceta, que ha qüestionat que es "canviïn les regles del joc quan la partida ja ha començat". 

 Iceta PSC Parlament - Maria Contreras Coll

L'actitud del PSC els ha comportat una pluja de desqualificacions per part de la resta de partits. Un dels més contundents, Carlos Carrizosa, de Cs, que els ha acusat de "negacionistes". Des d'ERC, Sergi Sabrià ha titllat de "cínic l'exercici d'electoralisme" que ha fet el PSC, amb el seu ministre-candidat al capdavant. 

El PDeCAT també ha fet pública la seva disconformitat amb la data triada. Els postconvergents, ho ha explicat el seu dirigent Marc Castells, havien proposat fer-les entre el 25 d'abril i el 15 de maig. I es queixen que no se'ls ha donat "cap criteri sanitari" per argumentar que el 30 de maig és millor. 

Fer els deures de cara al 30 de maig

Que la majoria de partits hagin aplaudit la decisió final de posposar els comicis fins al maig no vol dir que s'hagin estalviat crítiques, al contrari. Els portaveus dels grups parlamentaris han retret al Govern que no hagi fet prou per garantir que el 14 de febrer es pogués votar amb seguretat. 

"El Govern no ha pres les mesures necessàries per arribar al 14-F en un escenari òptim", ha lamentat per part de la CUP Carles Riera. En un to similar s'ha expressat el portaveu del PP Daniel Serrano, que ha expressat "decepció perquè els catalans no podran votar perquè el govern no ha fet els deures". És més, s'ha queixat que la taula de partits organitzada per l'executiu ha estat només una "mera comèdia", perquè la decisió ja la tenia presa. La líder dels comuns, Jèssica Albiach, ha qualificat el canvi de data com "una anomalia". I ha demanat a Aragonès i companyia que fins al 30 de maig procurin evitar caure en els mateixos errors, com assegura que va ser voler "salvar el Nadal". Espera que no facin el mateix amb Setmana Santa.  

Amb la nova data, s'obre ara un període de quatre mesos i mig durant el qual tots els partits han exigit al Govern que s'arremangui per adoptar totes les mesures que ara no ha estat possible adoptar. "No pot passar que es tornin a endarrerir, indepedentment del moment de la pandèmia que ens trobem", ha manifestat Elsa Artadi. La portaveu de JxCat ha insistit que cal posar-se a treballar per poder modificar la llei electoral per introduir canvis com ara l'allargament de la jornada electoral o la possibilitat d'habilitar urnes mòbils.

Què passa amb les candidatures i els vots per correu ja sol·licitats?

El dubte, un cop es materialitzi la suspensió del 14-F, és què passa amb tots els processos que ja s'han realitzat, com són la recollida d'avals i proclamació de les candidatures o els més de 35.000 vots per correu ja sol·licitats.

La resposta és que com que el cens haurà variat entre el 14-F i la nova data escollida —entre defuncions i joves que arribin a la majoria d'edat—, caldrà fer un reset. 

La intenció del Govern és poder convalidar les candidatures que ja s'hagin acceptat, però donar oportunitat perquè se'n puguin presentar de noves. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat