No fa pas tant, a Espanya hi manava Mariano Rajoy. Era l'època en què el portaveu dels afers catalans era José Manuel García-Margallo, ministre... D'AFERS EXTERIORS! Realment, qui va decidir que la gestió mediàtica de la qüestió relativa a separar-se d'Espanya anés a càrrec del ministre espanyol de la cosa estrangera va ser una idea tan brillant que semblava pensada per un indepe.

Doncs bé, el Govern Sánchez va persistir en l'estratègia i va situar al capdavant d'Exteriors Josep Borrell, un personatge que té la virtut que tot el que toca ho converteix en munició argumental contrària a l’Estat. Aquí i, sobretot, a fora.

Va començar amb allò de l'Espanya Global. Després d'uns quants nyaps de l'alçada del campanar de la Seu Vella de Lleida, l'invent ha desaparegut de les nostres vides a una velocitat que no la supera ni Marc Márquez a final de recta principal. Al final han tingut raó els que deien que el “global” venia de globus i que acabaria desinflat o viatjant a l'estratosfera.

Per no allargar-nos en el despropòsit, agafem només fets de l'última setmana, la que ha acabat amb el senyor ministre comportant-se com un adolescent malcriat. Ja ho veu, són les coses que passen quan estàs acostumat que totes les entrevistes que et fan siguin un massatge, com diria en Ferran Monegal, i un dia que vas a un canal alemany i et fan preguntes normals i tu dius que la pilota es teva, l'agafes i te'n vas a mig partit.

Comencem el viatge de l'estirabot diplomàtic a Mèxic. Allà el president Andrés Manuel López Obrador va anunciar que havia enviat una carta al rei Felip VI i al papa Francesc perquè demanin perdó pels abusos dels conqueridors espanyols. La conseqüència ha estat una bonica crisi diplomàtica.   

El viatge continua per França on 41 senadors van demanar la intervenció del seu país i de la UE “per trobar solucions polítiques a un problema polític”. Les dues simpàtiques particularitats han estat que aquests 41 senadors ho eren de diversos partits i que han rebut moltes pressions. I, com no podia ser d'altra manera, la conseqüència ha estat una altra bonica crisi diplomàtica. 

Seguim el viatge. Li sembla bé que ara anem a Itàlia? El diari Left va publicar un manifest signat per polítics i intel·lectuals demanant l'alliberament dels presos polítics i l'obertura d'un diàleg polític.

I acabem aquest entretingut itinerari pels incendis diplomàtics viatjant a Israel. Allà la posició espanyola en una comissió d'investigació de l’ONU ha estat desmarcar-se de la postura europea i aconseguir que el portaveu del ministeri d'Exteriors d'aquell país hagi dit que Espanya ha fet una cosa de la qual “no en pot estar orgullosa". 

Espanya té sort que ja fa falta menys per al cap de setmana i que a Borrell ja no li queda gaire temps per seguir treballant en l'ampliació de la base. De la base indepe, naturalment. La setmana vinent ja serà una altra cosa...