Alberto González Amador planta cara a Álvaro García Ortiz. En la seva declaració com a testimoni i perjudicat (exerceix l’acusació particular) durant el judici del fiscal general de l’Estat al Tribunal Suprem, ha aprofitat les preguntes del seu advocat per carregar amb duresa contra ell: “Per a tothom, entre la nota de la Fiscalia i la publicació de l’email vaig passar a ser el delinqüent confés del regne d’Espanya. Estava mort. El fiscal general m’havia matat públicament. M’havia destrossat. Ningú és conscient del dany que se m’ha produït”. “Estic mort jurídicament i socialment”, ha reiterat a preguntes de la defensa d’Álvaro García Ortiz. “M’han arrossegat per tot Espanya com a delinqüent, no m’han tractat com un ciutadà normal”, ha lamentat. “No em puc conformar com qualsevol ciutadà normal en l’anonimat ni puc lluitar com un ciutadà normal?”, s’ha preguntat. I, al final de tot, ha fet un dur al·legat de conclusió que ha estat interromput pel president del tribunal: “Arran de la filtració del fiscal general de l’Estat, m’han destrossat la vida. O me’n vaig d’Espanya o em suïcido. Si això serà sempre així, m’escapo”. “Parli amb el seu advocat, que serà el que el pugui assistir millor en aquest dubte”, li ha etzibat Andrés Martínez Arrieta.
Així mateix, ha tornat a esgrimir que, després de la inspecció d’Hisenda, el seu objectiu era aconseguir un procés “ràpid i sense soroll” perquè no esquitxés Isabel Díaz Ayuso. Va tenir una conversa amb el seu advocat, Carlos Neira, que li va dir que tenia “dos camins” a seguir: “O es conforma o es pot lluitar”. Tot i que ell estava convençut que “es podia lluitar”, va optar per la via que li permetés passar més desapercebut per no “perjudicar” Ayuso: “[El meu advocat em va dir que] si volia aquest camí, el millor era conformar-se, que estava a l’ordre del dia, podia ser una pena mínima i una multa proporcional”, ha assenyalat. “A partir d’allà, els vaig dir que endavant, ho vaig deixar tècnicament en mans d’ells”, ha relatat. No obstant això, arran de la publicació que va fer elDiario.es revelant la denúncia contra ell per haver defraudat 350.000 euros, la notícia va saltar a l’esfera pública. I l’endemà es van desencadenar els fets que han desembocat en el judici que ara s’està celebrant.
“No vaig participar mai en cap correu”
Alberto González Amador ha reconegut que va acceptar que el seu advocat negociés un acord de conformitat i ha admès que era conscient que hi havia converses en aquest sentit. Tot i això, s’ha desvinculat de la redacció del famós correu del 2 de febrer en el qual reconeixia dos delictes fiscals, malgrat que ha avalat el full de ruta del seu advocat: “Mai [Carlos] Neira em va trucar per dir que enviaria un correu. Interpreto que si em quedava a les seves mans, actuaria com correspondria”. “L’estratègia la deixo en mans d’ells, [...] mai vaig participar en cap correu”, ha insistit.
“Quan dic que vaig deixar la qüestió tècnica a Carlos Neira, ho vaig deixar per complet. No vaig participar mai en cap correu, no vaig tenir mai coneixement del contingut de cap correu, no em va enviar mai ell a mi cap correu”, ha reiterat. Després de la filtració del correu del 2 de febrer, va demanar explicacions al seu advocat, que li va verbalitzar la seva sorpresa: “Entenc el teu enuig, però entén que som en un estat de dret i no vaig pensar mai que un correu meu creuat amb la Fiscalia s’hagués de filtrar”. I ha acabat deixant clar que, avui en dia, no ha vist “el que és un document de conformitat” i mai ha tingut una “conformitat real a sobre de la taula”.
Quina va ser la comunicació entre ell i el cap de gabinet d’Ayuso?
La parella d’Ayuso ha recordat que el maig del 2022 va coincidir amb Miguel Ángel Rodríguez, el cap de gabinet de la presidenta madrilenya, en un partit de Champions del Real Madrid al Santiago Bernabéu i li va comentar que li havien fet una inspecció fiscal: “Em semblava oportú perquè, al meu cap, jo seguia [pensant] que això era una qüestió que utilitzarien per anar contra ella i el meu cas no seria com un ciutadà normal”. En canvi, MAR li va dir que no es preocupés, que es feien moltes inspeccions fiscals i que no passava res. Això sí, “quan veia una fita que no era normal”, González Amador “l’informava”.
El 12 de març, va rebre la captura de pantalla d’un correu del fiscal Julián Salto i la hi va remetre a Miguel Ángel Rodríguez: “Jo rebo una captura de pantalla, que és del meu procés, informo a qui considero convenient. Entenc que és meu i, amb la informació, la comparteixo amb qui jo considero que ho puc compartir”, ha justificat a preguntes de l’advocat del fiscal general de l’Estat. Això sí, ha recordat que en el seu moment va demanar a Rodríguez i a la seva parella que no parlessin públicament del seu cas, cosa a la qual la presidenta madrilenya no va accedir: “No us fiqueu en la meva vida i en aquest tema, és una qüestió que no us incumbeix. T’entenem, però si em fan una pregunta, no callaré”, ha apuntat. A més, igual que sempre repeteix Ayuso, González Amador ha allunyat la presidenta madrilenya dels seus negocis i de la investigació d’Hisenda: “Ella no té res a veure amb la meva empresa i el meu negoci”.
L’advocat Carlos Neira es responsabilitza del correu: “El contingut el vaig triar jo”
El relat de l’advocat Carlos Neira, que ha declarat a continuació, ha coincidit amb el que ha expressat Alberto González Amador: “El que buscava és la via més ràpida i que causés menys soroll. Amb aquesta premissa li vaig suggerir una conformitat penal. Em va autoritzar a posar en marxa aquesta conformitat penal i el com i el quan els deixava a la meva elecció”, ha verbalitzat. “El contingut [del correu] el vaig triar jo perquè era el més adequat per agilitar la conformitat penal, no li vaig demanar opinió”, ha afegit.
Un altre moment clau va ser el 14 de març del 2024, després que el correu del 2 de febrer en el qual reconeixia dos delictes fiscals es filtrés a la premsa: “Em va trucar molt enfadat, perquè havia vist el correu electrònic en dos mitjans. Li vaig dir que amb qui havia d’estar enfadat no era amb mi, sinó amb qui ha filtrat aquest correu, perquè a partir d’ara s’havia vulnerat de manera irreversible el seu dret de defensa”, ha assenyalat. Finalment, després de tot el que va passar, ha reconegut que Alberto González Amador va acabar negant-se de “manera categòrica” a acceptar una conformitat: “Quan ell ho va autoritzar, era amb la premissa d’una via ràpida i silenciosa que ja no existia. No volia conformitat i no es fiava de la Fiscalia”.