Els fets relatats pel president Artur Mas en la seva querella contra dirigents policials i del PP per ordenar espiar-lo, amb el programari Pegasus, i desprestigiar-lo en les accions de l’operació Catalunya van més enllà d’un delicte contra la intimitat, i “es podria afectar la forma de govern de Catalunya”; i el Govern de la Generalitat, com a alt òrgan de l’Estat és competència de l’Audiència Nacional. Aquest és el raonament de l’Audiència de Barcelona per rebutjar el recurs presentat per l’advocat de Mas, Jordi Pina, contra la negativa del titular del jutjat d’instrucció 31 de Barcelona per admetre la seva querella en declarar-se no competent. Ara, la secció 3a de l’Audiència de Barcelona, comparteix el mateix raonament del fiscal i del jutge, i convida Mas a presentar la querella als jutjats centrals de l’Audiència Nacional davant la major gravetat dels delictes, segons la resolució a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimarts. Pina no ha perdut el temps i ja ha presentat la querella als jutjats centrals de Madrid, contra exdirigents del Partit Popular (PP), del CNI i d'NSO, l'empresa titular de Pegasus.
En la interlocutòria,el tribunal -format per les magistrades Mª Carmen Martínez, Carmen Guil, que és la ponent, i Mª Isabel Cámara- raona que els fets denunciats per Mas va més enllà de les infeccions amb Pegasus patides per polítics catalans, com és el cas del llavors president Pere Aragonès, que investiguen diferents jutjats de Barcelona. “L'objectiu no seria només vulnerar els drets a la intimitat i a la pròpia imatge de qui ocupava el càrrec de president de la Generalitat en aquells moments, sinó incidir en un canvi de govern, propiciar els resultats electorals perquè CiU perdés la seva majoria absoluta. En paraules de la mateixa querella: utilitzant els aparells de l'Estat i integrant membres del Govern i del CNP una organització criminal amb aquella finalitat”.
El tribunal hi afegeix que “aquestes conductes que s'atribueixen als querellats afectarien, doncs, la forma de govern de la Generalitat de Catalunya i, per tant, entrarien en l'àmbit de l'Audiència Nacional, “on el querellant pot interposar la seva querella sense limitació del seu dret a la tutela judicial efectiva”.
L'operació Catalunya contra CDC
En la querella es relata que es va voler desprestigiar polítics de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), “perquè aquest partit perdés força electoral en les eleccions democràtiques”. Acusacions que s’atribueixen a la llavors secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal; el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Diaz; el secretari d’Estat d’Interior, Francisco Martínez, i els comissaris Eugenio Pino, José Manuel Villarejo, Marcelino Martín-Blas, Antonio Gimenez Raso.
Per ara, però, cap tribunal espanyol ha volgut investigar la policia patriòtica del PP, com és el cas de l'exconseller Jaume Giró. Això no obstant, el comissari Villarejo ha viatjat a Andorra aquest dimarts per declarar com a testimoni en la causa de l'operació Catalunya andorrana, on està imputat l'expresident espanyol Mariano Rajoy.
El tribunal exposa que “no existeixen dubtes sobre que el fet que el president de la Generalitat és un alt òrgan de l'Estat, compost no només pels òrgans de Govern central sinó també els autonòmics". Hi afegeix que la possible afectació d'una forma de govern és la que li fa competent a l'Audiència Nacional, com el precedent de les protestes del cas Aturem el Parlament, instruït i amb manifestants jutjats a l'Audiència Nacional.
Un llarg llistat de delictes
En la querella s'inclouen un ampli llistat de delictes: organització criminal, falsedat documental, malversació de fons públics, descobriment i revelació de secrets, i altres delictes contra els drets fonamentals i llibertats públiques, fent referència als delictes d'odi perquè "es va usar informació il·legítima o falsa amb la finalitat de desacreditar i menystenir el president Mas i altres dirigents del moviment independentista català". Ara s'hi pot afegir el delicte contra les institucions de l'Estat.