El president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a sacsejar l’escenari internacional amb una proposta tan ambiciosa com improbable: ampliar els Acords d’Abraham enmig de la guerra oberta entre Israel i l’Iran. La iniciativa busca incorporar nous països àrabs i musulmans a una aliança diplomàtica amb Israel just quan la regió viu un dels moments més tensos de les últimes dècades.

Trump hauria plantejat a l’Aràbia Saudita, Qatar, Egipte, Jordània, Turquia i fins i tot el Pakistan la possibilitat d’afegir-se a aquest pacte impulsat durant el seu primer mandat. La idea arriba mentre Washington intenta negociar una sortida al conflicte amb Teheran i després d’una ofensiva militar que ha deixat la zona encara més fragmentada i inestable.

Israel, un país amb imatge deteriorada

La proposta, però, topa amb una realitat política i social molt més dura del que aparenta la retòrica de la Casa Blanca. En bona part del món àrab, la imatge d’Israel s’ha deteriorat encara més arran de la guerra de Gaza i dels atacs recents contra l’Iran. Per a molts governs de la regió, acostar-se ara a Benjamin Netanyahu equivaldria a assumir un cost polític enorme davant d’una població cada cop més hostil a l’Estat israelià.

A l’Aràbia Saudita, per exemple, la normalització amb Israel sempre ha estat condicionada a avanços reals cap a un estat palestí. Però aquest escenari sembla avui més lluny que mai. Les operacions israelianes a Gaza, la crisi humanitària i l’augment de la violència a Cisjordània han reduït pràcticament a zero el marge per a concessions diplomàtiques.

Mentrestant, la guerra amb l’Iran continua generant conseqüències econòmiques i estratègiques a tota la regió. El tancament parcial de l’estret d’Ormuz ha colpejat el comerç i l’energia, afectant especialment les monarquies del Golf, que intenten vendre una imatge d’estabilitat i modernitat per atraure inversions occidentals. Ara, aquests mateixos països es troben atrapats entre la dependència dels Estats Units i la por d’una escalada encara més gran amb Teheran.

La paradoxa és evident: Trump intenta presentar-se novament com el gran negociador capaç de transformar el Pròxim Orient mentre la situació sobre el terreny apunta just en direcció contrària. Fins i tot la idea que l’Iran pugui acabar integrant-se algun dia als Acords d’Abraham ha estat rebuda amb incredulitat tant per analistes com per diplomàtics internacionals.

Trump necessita resultats

Darrere del moviment també hi ha càlcul polític. El president nord-americà necessita exhibir victòries exteriors després d’una guerra que no ha donat els resultats ràpids que prometia i que ha desgastat la seva popularitat interna. L’anunci li permet mantenir el relat d’home fort i visionari mentre les negociacions amb Teheran avancen lentament i sense garanties.

Però al Pròxim Orient, els grans titulars sovint xoquen contra una realitat molt més complexa. I aquesta vegada, la sensació dominant a la regió no és de reconciliació imminent, sinó d’una desconfiança cada cop més profunda cap a Washington, Israel i les promeses de pau exprés de Donald Trump.