Els Estats Units i l’Iran asseguren estar més a prop d’un acord per allargar l’alto el foc vigent, però encara hi ha molts interrogants oberts sobre què inclou exactament la proposta que s’està negociant. Les dues parts parlen d’avenços, però difereixen en qüestions clau, especialment sobre el programa nuclear iranià i el control de l’estret d’Ormuz. El primer gran element del possible pacte és precisament l’estret d’Ormuz, una via marítima estratègica per on circula aproximadament un 20% del petroli mundial. Donald Trump ha afirmat que l’acord preveu la seva reobertura, un moviment amb impacte directe sobre els mercats energètics globals.

Ara bé, Teheran ho matisa. Mitjans vinculats al règim iranià sostenen que l’últim esborrany manté l’estret sota gestió iraniana i que qualsevol canvi dependria de l’aixecament del bloqueig naval nord-americà. Segons versions iranianes del document, Washington retiraria progressivament restriccions marítimes i suavitzaria sancions vinculades al petroli.

Un segon bloc de la proposta té a veure amb la desescalada militar. Diverses fonts citades pel The New York Times apunten que l’acord buscaria consolidar el final dels combats i evitar nous atacs mutus entre els Estats Units i l’Iran. Algunes versions del text també inclourien altres fronts regionals, com el Líban.

La qüestió més delicada, però, continua sent el programa nuclear iranià. Aquí és on les versions xoquen més clarament. El rotatiu estatunidenc assegura que Teheran ha acceptat, almenys en principi, renunciar a les seves reserves d’urani altament enriquit, encara que els detalls es deixarien per a una segona ronda de negociacions. L’Iran, en canvi, sosté que el dossier nuclear no forma part de l’acord immediat. Segons fonts iranianes citades per diversos mitjans, els assumptes nuclears es negociarien en una fase posterior, dins d’un termini d’entre 30 i 60 dies. Tampoc hi ha consens sobre si l’Iran podrà continuar enriquint urani en el futur ni sobre el destí de les seves reserves actuals.

També hi ha discrepàncies sobre l’alleujament econòmic que podria rebre Teheran. Diverses informacions apunten a una flexibilització gradual de sancions i al possible desbloqueig d’actius iranians congelats a l’estranger, una de les exigències històriques de la República Islàmica.

No està tot tancat

Trump s’ha mostrat especialment optimista sobre les converses. “Els aspectes finals i els detalls de l’acord s’estan discutint i s’anunciaran aviat. Entre altres elements, l’acord preveu que es reobri l’estret d’Ormuz”, va assegurar dissabte a Truth Social. Tot i l’optimisme públic, els negociadors encara han d’aclarir qüestions essencials: qui controlarà realment Ormuz, quines sancions s’aixecaran, què passarà amb el programa nuclear i si l’acord és només una treva temporal o el primer pas cap a un pacte més ampli.

En resum, la proposta sobre la taula sembla tenir tres eixos principals: reobrir l’estret d’Ormuz, consolidar l’alto el foc i obrir una nova fase de negociacions sobre el programa nuclear. Però, ara com ara, continua sent més un marc de principis que no pas un acord definitiu.