David Broncano s'ha convertit en una de les cares més recognoscibles de la televisió a Espanya, però la seva infància va estar molt lluny dels platós, les audiències i els grans focus. El presentador ha explicat en diverses ocasions que va créixer en un entorn rural, envoltat de natura i amb uns pares que apostaven per una educació molt lliure. Ell mateix ho resumeix amb humor: "Eren uns hippies, jo vaig sortir assilvestrat, érem nens Mowglis".
Tot i que va néixer a Santiago de Compostel·la, Broncano va passar molt poc temps a Galícia. La seva família es va traslladar aviat a Orcera, un petit municipi de la Sierra de Segura, a Jaén, on va viure bona part de la seva infància. Els seus pares eren madrilenys, però van decidir instal·lar-se en un entorn molt més tranquil i natural, lluny del ritme d'una gran ciutat.
Una infància marcada per la llibertat i el camp
El mateix Broncano ha explicat que el seu pare treballava com a educador ambiental i guia rural, mentre que la seva mare era professora. Aquesta combinació, sumada a la forma d'entendre la criança dels seus pares, va fer que creixés amb força autonomia. "Era un nen molt assilvestrat", va reconèixer en recordar aquells anys.
Segons ha explicat, a casa existia una filosofia clara: deixar que els nens es criessin amb llibertat. I viure pràcticament enmig del camp feia que aquesta idea fos encara més fàcil de portar a la pràctica. Broncano recorda passar hores fora de casa, grimpant arbres i explorant l'entorn sense massa restriccions.
"Érem nens Mowglis"
La comparació amb Mowgli, el personatge d'El llibre de la selva, no és casual. Broncano assegura que es passava "tot el dia pujat a un arbre, literalment", una imatge que resumeix bé el tipus d'infància que va tenir. Molt contacte amb la natura, poques rutines urbanes i una sensació constant d'independència. Amb el pas dels anys, el presentador ha reconegut que valora especialment haver crescut d'aquesta manera. Considera que viure en un poble, amb el camp sempre al costat, li va permetre desenvolupar una relació molt directa amb la natura i una forma d'entendre la vida bastant allunyada de la rigidesa.
Ara, després de convertir-se en una de les grans figures televisives del país, aquella infància segueix apareixent en la seva forma d'explicar històries. Darrere de l'humor i l'espontaneïtat de Broncano hi ha també un nen que va créixer entre arbres, camins i llibertat.