Quatre anys després del gir radical del govern espanyol que presideix Pedro Sánchez en la posició d’Espanya respecte del Sàhara Occidental, el Front Polisario, que governa la República Àrab Sahrauí Democràtica, encara confia que el govern espanyol canviarà de posició i acabarà entenent que “ignorar els sahrauís és un error garrafal”. En una carta que va enviar a Mohammed VI, el rei del Marroc, Sánchez assegurava que el pla d’autonomia dins del territori marroquí que el Marroc proposa des del 2007 és “la base més seriosa, creïble i realista” per “trobar una solució mútuament acceptable” a la “qüestió del Sàhara Occidental”. Aquest canvi de posició va arribar després de la crisi diplomàtica oberta entre Madrid i Rabat després que el govern espanyol acollís el president sahrauí, Brahim Galli, en un hospital per tractar-se d’un cas greu de Covid-19. El govern sahrauí confia en el fet que Sánchez acabi recapacitant i respectant tant les reclamacions que se li han fet des del Congrés perquès fes marxa enrere en aquest canvi de la posició històrica d’Espanya al Sàhara, així com de les decisions judicials que recolzen el dret a l'autodeterminació del poble sahrauí. 

L’any 2020, l’aleshores president dels Estats Units, Donald Trump —que va ser reelegit el 2024 per a quatre anys més— va reconèixer oficialment la sobirania del Marroc sobre el territori sahrauí a la vegada que anunciava la normalització de relacions entre l’estat magribí i Israel en el marc dels Acords d’Abraham. Des d’aleshores, estats com Espanya, i també França, antic poder colonial al Marroc, han reconegut la via de l’autonomia marroquina com la solució a la descolonització del Sàhara Occidental. Des de fa uns mesos, el Polisario està immers amb el Marroc en un procés de diàleg per resoldre la situació, en el qual els Estats Units actuen de mediadors. Mohamed Yeslem Beissat, el seu ministre d’Exteriors i cap de l’equip negociador, però, no considera que Rabat estigui actuant de “bona fe” en aquestes negociacions, d’on ha de sortir una solució que sigui mútuament acceptable i que respecti la legalitat internacional.

50è aniversari de la RASD

En aquest sentit, expliquen que l’autonomia que proposa el Marroc per al Sàhara Occidental no pot ser l’“única solució” sobre la qual es pronunciïn els sahrauís, com tampoc ho pot ser només la independència, que és l'opció que defensaria el Front Polisario en un eventual referèndum. En el marc dels actes per celebrar el 50è aniversari de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), que s’havien de celebrar a finals de febrer, però es van posposar a causa del mes sagrat islàmic del Ramadà, Beissat indica des del camp de refugiats de Tinduf (Algèria) que estan disposats a negociar “qualsevol proposta que permeti arribar a una solució mútuament acceptable”. Això sí, sempre en el marc del respecte al dret internacional, la dignitat del poble sahrauí i el seu “dret inalienable a l’autodeterminació”. 

En aquest sentit, ha volgut deixar clar que no tenen “res en contra” que es presenti el pla d'autonomia marroquina juntament amb altres opcions i estan disposats a discutir-ho, però, ha recalcat, “no acceptarem mai l'autonomia com una solució dictada, única i obligatòria, perquè representa una confiscació al dret inalienable del poble sahrauí d'escollir lliurement el seu futur”. Des del Polisario, ha indicat Beissat, sempre han preconitzat la independència de la que va ser la província 53 d'Espanya, “però no podem fer que la independència sigui l'única opció i obligar els sahrauís a triar entre la independència i la independència”. Així doncs, ha esgrimit que els sahrauís han de poder escollir entre diverses opcions, que no necessàriament han de ser només l'autonomia i la independència. Sobre la proposta marroquina, però, Beissat incideix a dir que “l'autonomia només pot florir en un règim totalment democràtic”, però el Marroc no ho és i, per tant, no pot brindar una “autonomia fiable” als sahrauís. Si fins i tot a les democràcies europees hi ha hagut problemes amb les autonomies, ha afegit, és fàcil imaginar-se els problemes per a aquestes “en règims totalitaris i menys democràtics”.

Reclama el paper d’Espanya com a administradora del territori

En la mateixa trobada amb periodistes, Beissat ha sostingut que, “tard o d’hora, la Moncloa arribarà a la conclusió de què ignorar al poble sahrauí és un error garrafal contra els interessos d’Espanya, el Magreb i de la resta de la comunitat internacional”, esgrimint que cap govern espanyol pot ignorar els llaços “sòlids, visibles i palpables” que uneixen ambdós pobles. De fet, part del govern espanyol ha estat representat als actes de celebració, com Enrique Santiago, que és secretari general del PCE, partit que participa en la coalició que governa Espanya mitjançant Sira Rego, ministra de Joventut i Infància. Segons el ministre d'Exteriors de la RASD, el Polisario té “excel·lents relacions” amb totes les forces polítiques espanyoles “sense excepció”, excepte amb “algun clan que representa alguns al govern actual”, en clara referència als membres socialistes a l'executiu, entre els quals hi ha el cap de la diplomàcia, José Manuel Albares, ja que sí que tenen contacte amb representants socialistes als àmbits autonòmic i municipal. 

Beissat reclama a Espanya que és “la potència administradora del territori”, tot i que els successius governs espanyols s’escuden en què des del 28 de febrer de 1976 Espanya va renunciar a qualsevol responsabilitat sobre el territori. “Això cap govern no ho pot negar, és el dictamen dels tribunals i polítics honorables no poden desafiar dictàmens de tribunals”, ha abundat el ministre. “Esperem que la posició del govern d'Espanya sigui conforme a la legalitat espanyola, la legalitat europea i la legalitat internacional i actuï com cal legal, moral i políticament”, ha rematat. Les Nacions Unides encara consideren l'excolònia espanyola com un territori “no autònom” pendent de descolonització, per la qual cosa el Polisario insisteix en la celebració d'un referèndum d'autodeterminació com a única solució al conflicte. Per part seva, el Marroc proposa l'autonomia del Sàhara Occidental dins de les seves fronteres, un pla que l’ONU va admetre el 2025 que era l’única solució viable al conflicte.