Marroc i Algèria han mantingut, des de la seva independència de França a mitjan segle XX, una rivalitat persistent marcada per conflictes fronterers, tensions ideològiques i, sobretot, pel litigi irresolt sobre el futur del Sàhara Occidental. La disputa territorial de l’excolònia espanyola ha anat enverinant les relacions entre les dues grans potències del Magreb fins a desembocar, el 2021, en una ruptura diplomàtica total. Mentre el règim d’Alger dona suport ferm i finançament al Front Polisario i defensa la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, Rabat insisteix que aquesta via està superada i proposa una autonomia limitada sota sobirania marroquina. Ara, el recent suport del Consell de Seguretat de l’ONU a la proposta del Marroc podria reconfigurar l’escenari regional, just el mateix dia que el rei Mohamed VI ha llançat una invitació al president algerià, Abdelmadjid Tebboune, per obrir un “diàleg fraternal i sincer” que, si s’arriba a concretar, trencaria dècades de bloqueig.
La votació d’aquest divendres al Consell de Seguretat és només l’últim capítol d’una llarga història de tensions entre el Marroc i Algèria, un conflicte enquistat des de fa més de mig segle i amb episodis armats com la Guerra de les Arenes del 1963 com a punt d’inici. Aquell primer xoc greu es va produir a les zones frontereres de Hassi Beida i Tinduf, al sud-oest d’Algèria, i a la regió marroquina de Figuig, arran d’incidents derivats de la manca d’una delimitació clara entre els dos nous estats independents. La confrontació, curta però intensa, es va resoldre formalment gràcies a la mediació de l’Organització per a la Unitat Africana (OUA), amb una treva signada el febrer del 1964 entre el rei Hassan II i el president algerià Ahmed Ben Bella. Tot i això, la treva no va solucionar de fons les disputes territorials, que es mantindrien com una ferida oberta en les dècades següents.
La Marxa verda
Un dels moments clau que va disparar la tensió entre el Marroc i Algèria va ser la Marxa Verda del 1975, quan Hassan II va ordenar la mobilització de centenars de milers de civils —acompanyats per milers de militars— per penetrar al Sàhara Occidental, fins aleshores colònia espanyola. L’operació, que buscava pressionar la retirada d’Espanya, va provocar una reacció contundent d’Algèria, que en senyal de protesta va expulsar uns 45.000 ciutadans marroquins del seu territori. El moviment del Marroc va culminar amb la retirada de les forces espanyoles i l’esclat d’una guerra entre Rabat i el Front Polisario, que també va incloure Mauritània, i que es va perllongar fins a l’alto el foc acordat el 1991. Mentre Washington donava suport a l’estratègia marroquina, Algèria se situava clarament a l’òrbita soviètica i reforçava el seu suport al moviment sahrauí.
Els primers intents seriosos de reconciliació entre el Marroc i Algèria van tenir lloc durant la dècada dels vuitanta, sota els mandats del president algerià Chadli Bendjedid i Hassan II, que compartien la visió d’una integració regional del “gran Magreb”. Aquest acostament es va concretar el febrer de 1989 amb la creació de la Unió del Magreb Àrab (UMA), que integrava també Tunísia, Mauritània i Líbia. Tot i l’ambició inicial, l’UMA mai va aconseguir consolidar-se com a projecte polític i econòmic real a causa de la represa de les tensions entre Rabat i Alger. El punt d’inflexió va arribar el 1994, quan el Marroc va imposar el visat obligatori als ciutadans algerians arran de l’atemptat contra l’hotel Atlas Asni de Marràqueix, que Rabat va atribuir als serveis secrets algerians. Algèria va respondre tancant la frontera terrestre.
Trencament definitiu
Més recentment, les relacions entre el Marroc i Algèria es van deteriorar fins a trencar-se definitivament l’agost del 2021. Les hostilitats havien anat creixent arran d’incidents a la frontera i es van veure agreujades per dos fets clau. D’una banda, el reconeixement per part de Donald Trump, durant el seu primer mandat, de la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental; de l’altra, l’anunci de Rabat de normalitzar les seves relacions diplomàtiques amb Israel. Alger va respondre acusant el seu veí de recolzar el terrorisme i mantenir una política “agressiva” contra Algèria, i va anunciar la ruptura de relacions diplomàtiques. Des d’aleshores, la tensió no ha parat de créixer, amb mesures com el tancament de l’espai aeri algerià als avions marroquins i la suspensió del contracte del gasoducte Magreb-Europa, del qual se'n beneficiava el Marroc.