Després de l'aprovació fa pocs dies al Parlament Europeu i per part de la resta d'institucions del nou "reglament de retorns" que, entre altres coses, permet crear centres de migrants en tercers països amb els quals s'hagi subscrit un acord i es respecti el principi de no devolució, ara els països europeus s'obren a poder finançar aquests centres amb fons comunitaris. Això és el que es desprèn d'un acord al qual han arribat els estats membres de la Unió Europea en la sessió del Consell Europeu d'aquest dimarts sobre el nou programa pressupostari d'acció exterior del bloc, del qual Espanya s'ha desmarcat amb una abstenció. El text acordat assenyala que el programa Europa Global "hauria de contribuir a aconseguir retorns, readmissions i reintegracions segures, dignes, sostenibles i eficaces, així com solucions innovadores, inclús per prevenir i contrarestar la migració irregular de conformitat amb el Dret de la Unió i el Dret internacional".
És la introducció d'aquest concepte de "solucions innovadores", que s'utilitza en l'argot comunitari per fer referència, entre altres coses, als centres de deportació de migrants, el que obre la porta a la utilització de fons europeus per finançar-los. Tanmateix, el terme genera dubtes sobre la seva implicació legal perquè el text només anomena aquests centres en la part expositiva de la llei i no en l'articulat. El text acordat entre els vint-i-set fixa la posició dels governs estatals per negociar amb el Parlament Europeu la versió final del programa Europa Global, per la qual cosa el text definitiu que en sorgeixi pot ser diferent de l'acordat entre les capitals. Aquesta versió definitiva s'haurà de negociar abans de l'entrada en vigor del programa, prevista per l'1 de gener de 2028. L'acord té lloc en un context d'enduriment de la política migratòria dels governs europeus davant dels canvis per part de l'opinió pública, que han impulsat els avenços electorals de l'extrema dreta a tot el continent. Aquests centres tenen el suport de la majoria dels estats membres, i els eurodiputats han de donar dimecres el vistiplau definitiu al text que preveu la seva creació.
Veus crítiques amb les "solucions innovadores"
Per la part espanyola, el secretari d'estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha traslladat en un debat el rebuig del govern espanyol a incloure aquest concepte, fins i tot en la part expositiva del text i tot i que s'aclareixi que "totes les accions relacionades amb la migració s'han de dur a terme amb ple respecte al dret internacional". "Des del punt de vista espanyol, considerem que els anomenats centres de retorn no tenen cabuda dins aquestes solucions innovadores i no haurien de ser finançats amb Europa Global", ha subratllat Sampedro davant la resta de socis comunitaris. El representant de l'executiu de Pedro Sánchez a la reunió ha afegit que Espanya no pot "subscriure" l'ús del concepte perquè "no és el llenguatge acordat" entre els líders en les cimeres i ha recordat que el servei jurídic del Consell ha aclarit "en nombroses ocasions" la "indeterminació jurídica" de l'expressió "solucions innovadores".
L'espanyol, però, no ha estat l'únic en expressar les seves reserves respecte de la inclusió del concepte en el text acordat pels governs del bloc comunitari. La portuguesa Inês Domingos ha indicat que el seu país també rebutja el concepte de "solucions innovadores", mentre que el representant del govern francès, Benjamin Haddad, ha lamentat que la seva introducció "faci l'efecte" que podria finançar els centres de retorn, tot i que per a París això no té aplicació "operativa directa". L'acord d'aquest dimarts tampoc no inclou quina dotació tindrà, ja que les xifres seran negociades a nivell de caps d'estat i de govern durant els mesos vinents. Tot i això, els socis comunitaris estan examinant un esborrany pressupostari que assigna 182.500 milions en set anys a aquest programa.