Tal dia com avui de l’any 1239, fa 787 anys, a Westminster (Anglaterra), naixia l’infant Eduard, primogènit dels reis Enric III d’Anglaterra (Winchester, 1207) —de la nissaga Plantagenet, iniciada amb la conquesta normanda (1066)— i Elionor de Provença (Ais de Provença, 1223) —de la nissaga Barcelona o, contemporàniament, anomenada Bel·lònida—, i futur rei Eduard I. Els seus pares s’havien casat el 14 de gener del 1236 a la catedral de Canterbury i aquell enllaç responia a les estratègies polítiques de l’època (el comtat independent de Provença buscava aliances per a fer front a les amenaces externes, sobretot de França).
Elionor, la mare d’Eduard, era filla de Ramon Berenguer V, comte independent de Provença; neta de Berenguer Ramon I, comte independent de Provença i germà petit de Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona i, per tant, besneta dels comtes Ramon Berenguer III de Barcelona i Dolça de Provença, que havien unit els dominis catalans i provençals i que havien creat la branca menor del Casal de Barcelona a Provença. Cal destacar que la unió dinàstica de Barcelona i Provença i, en conseqüència, la transmissió de les quatre barres a l’armorial provençal, s’havia produït el 1112, trenta-vuit anys abans de la unió dinàstica amb Aragó (1150).
Quan Elionor va ser enviada a Londres i casada amb Enric III d’Anglaterra, només tenia 13 anys (el seu futur marit en tenia 29), però es va adaptar amb una extraordinària facilitat a la cultura i a la societat angleses i va esdevenir una reina molt popular. Amb Enric va tenir nou fills (sis nois i tres noies). Va sobreviure al rei (mort el 1272) i va ser un puntal de suport del govern del seu fill primogènit Eduard I. Les quatre barres de sang van formar part de l’armorial d’Anglaterra durant els primers vint anys del regnat d’Eduard I (1272-1291), fins a la mort de la reina mare Elionor de Provença (1291).