Per què Espanya va canviar la seva històrica posició a favor d’un referèndum d’autodeterminació al seu antic territori del Sàhara Occidental? És un dels secrets més ben guardats de la presidència de Pedro Sánchez, malgrat la insistència de l’oposició perquè ho aclareixi i les diferències amb els seus socis de Sumar, que s’oposen a tota cessió al Marroc. Però la qüestió continua envoltada de la màxima opacitat, com s’ha evidenciat de nou en la cimera bilateral hispano-marroquina celebrada aquest dijous airebé de manera clandestina a la Moncloa. En la trobada, vetada als periodistes, Pedro Sánchez ha ratificat el suport d’Espanya a la resolució de l’ONU que avala convertir el Sàhara en una autonomia sota sobirania del Marroc i ha lloat la cooperació “lleial i exemplar” del Marroc en la lluita contra la immigració irregular.
Sánchez ha segellat amb el seu homòleg marroquí, Aziz Akhannouch, una declaració conjunta fruit del clima d’entesa entre Madrid i Rabat a la XIII Reunió d’Alt Nivell (RAN) que celebren els dos estats veïns. Una bona relació que és fruit del suport de Sánchez el 2022 als plans autonomistes del Marroc per al Sàhara. El suport dels EUA, França, el Regne Unit i Espanya a convertir el territori en una autonomia, obviant així el compromís descolonitzador mitjançant un referèndum d’autodeterminació, va cristal·litzar en una resolució del Consell de Seguretat de l’ONU, aprovada el 31 d’octubre passat, segons la qual “una autonomia genuïna podria representar el resultat més factible” per al futur polític de l'antiga província espanyola.
Espanya va començar a reclamar el Sàhara el 1885 i el va colonitzar de manera efectiva a partir de 1930. El 1975, el territori, convertit en província, va ser abandonat i parcialment ocupat pel Marroc amb la denominada Marxa Verda, ara fa 50 anys, en temps de Hassan II i mentre el dictador Francisco Franco agonitzava. El Marroc està en guerra per la sobirania del territori amb els independentistes del Front Polisario, l'exèrcit de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), que, fundada el 1976, sobreviu precàriament a l’exili als camps de Tinduf, a la veïna Algèria. El Polisario controla menys d’una quarta part del territori desèrtic de l’antiga colònia espanyola, a l’altra banda del mur defensiu que hi va aixecar Rabat. L’ONU hi manté desplegada una missió per al referèndum (MINURSO), perquè considera el Sàhara pendent de descolonitzar. Fins ara, tots els governs espanyols s’havien mostrat partidaris de completar la descolonització amb un referèndum d’autodeterminació que el Marroc rebutja.
De fet, la declaració conjunta, de 23 folis i 119 punts, només esmenta el Sàhara Occidental en un d'ells, el vuitè, en el qual s'indica que Pedro Sánchez, "ha reiterat la posició d'Espanya sobre la qüestió del Sàhara Occidental". El text remet a l'anterior declaració conjunta del 7 d'abril de 2022, en la qual tots dos països van refer relacions després d’una greu crisi diplomàtica desencallada per una trobada entre Sánchez i el rei Mohamed VI a Rabat. En aquella declaració, "Espanya considera la iniciativa d'autonomia marroquina, presentada en 2007, com la base més seriosa, realista i creïble per a resoldre aquest desacord". El març del 2022, Sánchez havia traslladat al monarca alauí una missiva en la mateixa línia.
Satisfacció del Marroc i retrets de Sumar
La posició de Sánchez ha estat celebrada pel Marroc. Si el rei Mohamed VI va deixar clar al seu dia que el Sàhara “és el prisma amb què el Marroc mira el món”, el suport de Sánchez a la resolució de l’ONU ha rebut els elogis de l’agència oficial marroquina MAP, que ha titulat: “Sàhara marroquí: Espanya es felicita de l’adopció de la resolució 2797 que subratlla que una veritable autonomia sota sobirania marroquina és una solució de les més realitzables”.
En canvi, Sánchez ha rebut els retrets de Sumar, el seu soci de govern, que manté una posició diametralment oposada sobre la qüestió sahrauí. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha difós un vídeo en paral·lel a la celebració de la cimera en la qual ha assegurat no se cedirà "ni un centímetre de terra sahrauí". “Avui i sempre, visca el Sàhara lliure!", ha tancat. A la bilateral no ha participat cap ministre de Sumar. Per part del PSOE, a més de Sánchez, hi ha assistit la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen i cinc ministres més.
Queixes pel secretisme de la cimera
La cimera s’ha desenvolupat també en un clima de secretisme. El govern espanyol ha informat del contingut de la trobada en una nota de premsa i ha fet públic el text subscrit pels dos estats, però sense que els primers ministres respectius hagin fet declaracions ni comparegut en roda de premsa. Davant això, la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE) ha lamentat l'"opacitat" informativa al voltant de la cimera. També l'Associació de la Premsa de Madrid ha rebutjat que es vulgui convertir els periodistes en "mers espectadors d'un acte de gran transcendència".