Que el cas de la mort d'Isak Andic seria el gran tema de successos se sabia des que la jutgessa de Martorell va acusar el seu fill Jonathan d'un presumpte delicte d'homicidi i va decretar el seu ingrés a presó eludible amb una fiança d'un milió d'euros, la retirada del passaport, la prohibició de sortir del territori espanyol i compareixences setmanals al jutjat. Aquella decisió de la jutgessa, previsible des de la mort del propietari de Mango a mitjan desembre si un parava atenció al poc que es filtrava de les investigacions dels Mossos d'Esquadra, no era contemplable, en cap moment, per la defensa, que sempre es va blindar en què no hi havia proves que vinculessin l'hereu amb la mort del seu pare.
Això va forçar un canvi evident de la defensa encarregada al penalista Cristobal Martell. Si en un primer moment la batalla era exclusivament aconseguir el sobreseïment de la causa i que Jonathan Andic quedés fora del cas, ara, a aquest objectiu se n'ha afegit un altre gairebé tan important com el primer: aconseguir imposar un relat en l'opinió pública d'innocència. En síntesi, la policia ha fet malament la seva feina i a la jutgessa el cas li ha vingut gran. Tot això acompanyat de dos impactes mediàtics: en el primer, Isak Andic queia, mesos abans de precipitar-se al buit en un camí de Montserrat, arribant a un acte públic i sense cap obstacle al davant. Per a això van compartir un vídeo que, a parer meu, ja vaig dir al seu dia que no demostrava res però que servia per generar dubtes i provocar un gran soroll.
Cada cosa que es filtra en aquest cas pretén el mateix: construir una línia argumental
Aquest dilluns, la defensa ha distribuït uns àudios de Jonathan trucant al 112 des de Collbató després que el seu pare es precipités al barranc. En ells se'l sent plorar i costa que la seva veu es pugui sentir amb total nitidesa, encara que s'entén perfectament que demana ajuda, explica que el seu pare ha caigut i que no li respon. Aquesta trucada es produeix més de quatre minuts després de la caiguda i després de parlar amb la parella del seu pare. Les dues primeres trucades a Emergències van ser a les 12:36 hores i 13:13 hores i després n'hi va haver diverses més. És cert que en els vídeos se'l nota desencarat i afligit, però d'això a considerar-ho una prova definitiva hi ha un abisme.
Com la transcripció d'unes converses entre pare i fill al mòbil en què el segon li deia cinc mesos abans de morir: "No m'estranya que pensessis que era capaç de matar-te". Cada cosa que es filtra en aquest cas, i en veurem moltes més en l'estratègia de la defensa, pretén el mateix: construir una línia argumental, ja que saben de l'enorme importància de l'opinió pública en aquest cas, sobretot si no acaba arxivat i acaba sent jutjat per un tribunal popular. Aquesta batalla serà llarga i encara hi ha molta feina per fer. Estem davant d'un judici enormement mediàtic en el qual hi ha, a més, diversos judicis paral·lels per tractar-se d'Isak Andic, com va morir i l'acusació al seu fill de presumpte delicte d'homicidi.