Article 1 de la Convenció sobre l'Estatut dels Apàtrides de 1954: "Tota persona que no sigui considerada com a nacional seu per cap Estat, a la seva legislació". Aquest és el principal problema que es troben els sahrauís en arribar a l'Estat espanyol i no només els joves, també aquells que van néixer com a espanyols a la província 53 del Sàhara. Aquesta contradicció es perquè l'Estat espanyol no reconeix la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) —pocs països al món ho fan— i, per tant, la seva nacionalitat no té cabuda i entren en un estat d'apatrídia, en uns llimbs jurídics magnificats per la burocràcia espanyola. El cas d'Uedu Moulud, a la conversa que va mantenir amb ElNacional.cat, és un dels més sorprenents: va treballar catorze anys a territori espanyol i en tornar amb el DNI de l'època que li atorgava la ciutadania va rebre el document verd de l'apàtrida.
A l'Estat espanyol, l'apatrídia dels sahrauís té tres vessants tècnics: el Registre Civil, la documentació i l'accés a drets. El primer cas es refereix als nascuts al Sàhara Espanyol o aquells que van arribar de petits, els quals s'enfronten a grans traves per tenir els requisits necessaris de residència continuada. Sobretot, per no tenir un Estat reconegut que emeti els seus documents d'identitat i nacionalitat. Al segon, la majoria de sahrauís tenen un Document de Viatge per a apàtrides, segons estipula l'article 28 de la Convenció sobre l'Estatut dels Apàtrides del 1954, que emeten les autoritats espanyoles. Però aquest paper no els permet moure's, ni dona la nacionalitat i ha de ser renovat cada poc temps. Finalment, respecte als drets, tot i que l'accés als serveis bàsics és evident, la falta de nacionalitat genera obstacles tècnics, econòmics i socials.
Els problemes dels apàtrides sahrauís de totes les edats a l'Estat
De fet, la nacionalitat sahrauí té com a base i suport internacional la República Algeriana Democràtica i Popular, sobretot respecte als visats i part de la seva burocràcia. Tot i que la falta de reconeixement internacional i més, encara, en la qual consideren la seva segona casa per haver estat espanyols durant gairebé cent anys, fa que molts visquin una odissea per recuperar els drets dels seus avis i d'altres per tornar a tenir el que va ser seu per naixement. "Vaig anar a demanar els meus drets com a espanyol i em van donar el document d'apàtrida", explicava Moulud, de 84 anys, a aquest mitjà mentre ensenyava el seu DNI en castellà i àrab, al qual es podia llegir "Sàhara" sobre un fons de la bandera espanyola. Aquesta situació l'han viscut centenars de sahrauís, uns 6.000 a l'Estat, segons les darreres dades del 2020 de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). El cas de l'octogenari podria haver-se solucionat amb més rapidesa si hagués sortit abans —encara està en tràmit— la Proposició de Llei 122/000072 per donar la nacionalitat espanyola als sahrauís sota l'administració espanyola, que va ser aprovada per majoria absoluta al Congrés, amb els vots en contra del PSOE i l'abstenció de Vox.
Musa Chej Ahmein, de 23 anys, explica a ElNacional.cat com ell, malgrat viure a Catalunya des del 2015 i haver estudiat una carrera universitària, ha estat en la situació d'apàtrida en la qual "no pots tenir carnet de conduir, ni viatjar, ni tenir compte bancari o ni tan sols comprar un bitllet —abonament mensual o trimestral, per exemple— de tren o metro". De fet, el jove sahrauí, que treballa ara a la Delegació de la RASD a Barcelona, per al Front Polisario, en el departament de visats, va estudiar ESO i Batxillerat a centres educatius catalans i després va cursar i acabar el grau universitari d'aeronàutica, però mai no li van donar el títol. No pertanyia a cap país i no podia tenir el paper necessari per exercir, ni tampoc presentar-se a les oposicions d'Enaire, per exemple.
"Sempre has de vigilar als llocs als quals vas —amb el document d'apàtrida es refereix—, si vas a una discoteca o a qualsevol altre lloc públic, sempre et sents una mica separat", remarca Musa. El cas d'Hafed Jatri, de 33 anys, és també contradictori, encara que ell ha arribat fa menys d'un any i s'ha instal·lat a Olot (Garrotxa), ha decidit no agafar la via de l'apatrídia i ha estat mesos esperant per aconseguir la nacionalitat espanyola d'origen, la que té la seva mare, nascuda a Smara. "Sent fill d'espanyol d'origen, tens dues opcions: residència d'arrelament familiar o apàtrida", assevera. Ell ha optat per la primera i ha estat més de nou mesos amb vaivens burocràtics fins que ha aconseguit una resolució favorable. Això és una qüestió que, el jove, assegura que s'ha pogut permetre fer, la llarga espera i tenir sort del reconeixement final, però "el problema és com mantenir-te i sobreviure". La qual cosa, recorda, no tothom pot permetre's.
Denuncien la reducció de les oficines d'apàtrides per part de Sánchez
El cas d'Hafed és peculiar i poc habitual, la majoria opta per l'apatrídia, atès que l'Estat espanyol no reconeix la RASD i és un camí molt més llarg de demostrar que aquell immigrant que arriba amb una nacionalitat de gairebé qualsevol altre país del món. Però, a les oficines dels apàtrides, segons han explicat fonts properes al cas a ElNacional.cat, s'ha produït una reducció dels gairebé quaranta funcionaris que hi treballaven a uns cinc des que governa Pedro Sánchez. "Cada vegada hi ha més diàspora sahrauí i cada vegada hi ha més apàtrides", denúncia Musa, qui recorda el descens dels inspectors en aquest àmbit. "La gent està desesperada", sentència.
🔴 Pots llegir la resta de la sèrie i reportatges en relació amb el Sàhara aquí:
▶️ Espanya manté el control aeri al Sàhara: sense radar i per telèfon amb el centre marroquí d'Agadir
▶️ Els veterans que van lluitar mig segle pel Sàhara, des d'Olot: "Els sahrauís no deixaran mai la seva terra"
▶️ La batalla dels joves sahrauís a Catalunya: "És una lluita d'existència, no hi ha moltes opcions"
▶️ Què va passar al Sàhara? El professor López-Covarrubias desentranya els orígens del conflicte
▶️ Radiografia del Magrib: el desenvolupament del Rif, la guerra del Sàhara i la nova Algèria