L’Orient Mitjà respira tens en espera de veure si les negociacions entre els Estats Units i l’Iran fructifiquen o la regió continua abocada a una guerra sense sortida. L’escenari del diàleg, Islamabad, s’ha blindat per evitar qualsevol incident, mentre que el vicepresident nord-americà, JD Vance, ha iniciat el seu viatge cap a capital del Pakistan. A hores d’ara, la presència de la República Islàmica a la taula encara és una incògnita, però el número dos de Donald Trump s’ha mostrat optimista i creu que el diàleg “serà positiu”. “Tenim moltes ganes que comenci la negociació”, ha afirmat. La situació, però, és d’extrema delicadesa, amb un alto el foc molt fràgil que amenaça de trencar-se en qualsevol moment.
Abans de pujar a l’avió, Vance ha declarat que “si els iranians estan disposats a negociar de bona fe”, la Casa Blanca estarà “disposada a estendre'ls la mà”. Ara bé, el republicà ha advertit que davant de qualsevol possible “engany” de Teheran, “s'adonaran que l'equip negociador no és gaire receptiu”. En aquest sentit, Vance ha assegurat que Trump els ha donat “unes directrius força clares”, una carpeta que segur que inclou arribar a un acord per reobrir l’estret d’Ormuz, la principal arma de l’Iran en la guerra, molt més temuda que els míssils i els drons, a causa de l’impacte sobre l’economia mundial del tancament del pas per on transitava, fins fa poques setmanes, el 20% del petroli mundial.
Washington també intentarà arribar a un pacte nuclear amb Teheran. En els últims dies, Trump ha arribat a assegurar que podria aixecar les sancions econòmiques imposades a l’Iran, sempre que es desfaci de les seves reserves d’urani enriquit. Precisament la supressió de les sancions que la República Islàmica pateix des de fa dècades és una de les exigències que va incloure en el seu pla de 10 punts per posar fi a la guerra. De totes maneres, un acord sobre aquest aspecte és força difícil d’imaginar, perquè les sancions es poden treure i posar, però l’urani enriquit, una vegada l’Iran es desfaci d’ell, mai se’l tornarien. Val a dir que Trump va trencar un acord nuclear que Barack Obama ja havia assolit amb el règim dels aiatol·làs. A més, al demòcrata li va costar anys aconseguir-ho, i ho va fer en un context de pau.
El Líban, punt de discòrdia
A curt termini, la situació al Líban és, sens dubte, la qüestió més delicada de les negociacions a Islamabad. L’alto el foc actual és fràgil per les diferents interpretacions que les parts fan sobre el paper del país llevantí. Mentre l’Iran considera indispensable que els seus “germans libanesos” s’incloguin en la treva, Israel ha mostrat la seva intenció de continuar atacant Hezbollah. Netanyahu no vol frenar la campanya de bombardejos a Beirut i les ciutats del sud, tot i que els atacs hagin matat centenars de persones només aquesta setmana. En aquest context, la postura de la Casa Blanca és delicada. De portes enfora, la portaveu de l’executiu nord-americà, Karoline Leavitt, va assegurar que el Líban queda fora de l’alto el foc. Però NBC News revelava dijous una trucada telefònica en què Trump va demanar a Netanyahu que reduís les operacions a la zona.