L’acord d’alto el foc de dues setmanes entre els Estats Units i l’Iran ha obert una finestra diplomàtica inesperada, però el veritable repte es troba en el contingut del pla de pau de deu punts presentat per Teheran. Aquest document, que la Casa Blanca considera una “base viable” per negociar, inclou exigències que durant anys han estat línies vermelles per a Washington.

El president nord-americà, Donald Trump, va anunciar la treva poc abans que expirés el termini que ell mateix havia fixat per intensificar els atacs contra l’Iran. Tot i rebaixar la tensió, el mandatari ha evitat pronunciar-se clarament sobre si acceptarà les condicions iranianes, que defineixen l’abast real d’un eventual acord.

Segons mitjans estatals iranians, el final definitiu de la guerra només serà possible si es tanquen els detalls d’aquest pla, que ha estat traslladat a Washington a través de mediadors pakistanesos.

Un paquet de demandes ambiciós

El pla de deu punts inclou exigències de gran abast. Entre les principals, destaca l’aixecament de totes les sancions —tant primàries com secundàries— contra l’Iran, així com la devolució d’actius econòmics congelats a l’estranger.

Teheran també reclama la retirada completa de les forces militars nord-americanes de l’Orient Mitjà i la fi dels atacs no només contra el seu territori, sinó també contra els seus aliats a la regió. A més, proposa que qualsevol acord quedi blindat amb una resolució del Consell de Seguretat de l’ONU. Un altre element clau és la menció, en la versió en persa del document, a l’“acceptació de l’enriquiment” del seu programa nuclear, una expressió que no apareix en les versions en anglès difoses a la premsa internacional.

L’estret d’Ormuz, epicentre del desacord

Un dels punts més controvertits del pla és el futur de l’estret d’Ormuz. L’Iran planteja mantenir-ne el control i gestionar el pas de vaixells sota supervisió militar pròpia, tot garantint la seguretat del trànsit durant la treva.

El ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, ha assegurat que es permetrà el pas segur de vaixells, però no està clar fins a quin punt això implicaria una obertura real del corredor marítim. Segons diverses informacions, el pla també contempla la possibilitat de cobrar taxes de fins a dos milions de dòlars per vaixell, destinades a finançar la reconstrucció. Aquesta proposta genera una forta preocupació internacional. El control d’Ormuz és estratègic per al comerç mundial de petroli, i qualsevol canvi en la seva gestió podria tenir conseqüències globals.

Escepticisme a Washington

Les demandes iranianes han generat dubtes dins dels Estats Units. Diversos analistes consideren que es tracta de posicions de màxims dissenyades per marcar el terreny de joc de les negociacions, més que no pas d’un acord viable en els seus termes actuals.

Veus polítiques com la del senador demòcrata Chris Murphy han alertat del risc que l’Iran pugui consolidar el control sobre Ormuz, un escenari que ha qualificat de “catastròfic” per a l’economia mundial. Tot i això, l’administració Trump ha deixat entreveure que el document pot servir com a punt de partida per a les converses, sense comprometre’s a acceptar-ne els punts clau.

Israel i la dimensió regional

El govern d’Benjamin Netanyahu ha donat suport a la decisió dels Estats Units de suspendre temporalment els atacs contra l’Iran, però ha subratllat que la treva no s’estén al Líban. Israel manté les seves operacions contra Hezbollah, en un conflicte paral·lel que continua escalant. A més, ha exigit que Teheran obri immediatament l’estret d’Ormuz i aturi qualsevol atac contra Israel i altres països de la regió, reforçant la pressió sobre les negociacions.

Pròxima parada, Islamabad

El següent pas serà la reunió prevista a Islamabad, impulsada pel primer ministre pakistanès, Shehbaz Sharif, que ha actuat com a mediador. L’Iran ja ha confirmat la seva participació, mentre que Washington encara estudia el format de les converses. Aquestes negociacions hauran de determinar si el pla de deu punts és una base realista per a la pau o només una declaració d’intencions. Amb posicions encara molt allunyades, el marge per a l’acord és estret, però la finestra diplomàtica continua oberta.