La capital del Pakistan s’ha despertat sota màxima seguretat a les portes d’unes negociacions que podrien ser decisives… o quedar en no res. Islamabad s’ha blindat amb desplegament militar, accessos tancats i controls intensius mentre creix el dubte sobre si l’Iran acabarà asseient-se a la taula amb els Estats Units. Les converses, previstes per aquest dissabte, arriben marcades per una advertència clara de Teheran: no hi haurà diàleg si Israel no atura immediatament els bombardejos al Líban. Una línia vermella que, a hores d’ara, sembla difícil de complir. Els equips preliminars ja són a la ciutat, però la decisió final depèn d’un escenari sobre el terreny que continua deteriorant-se.

Una ciutat sota control total

Les autoritats pakistaneses han convertit la denominada Zona Roja —on es concentren edificis governamentals i diplomàtics— en un autèntic búnquer. Només personal autoritzat pot accedir-hi, mentre centenars d’agents de policia, forces paramilitars i militars patrullen els carrers. El govern de Shehbaz Sharif ha ordenat reforçar totes les mesures de seguretat, incloent-hi el tancament de mercats i gasolineres en zones sensibles i la creació d’un centre de control per supervisar qualsevol incidència.

Aquest dispositiu no només respon a la importància de la cimera, sinó també a un context intern marcat per atacs recents i tensions a la frontera amb l’Afganistan.

El Líban, l’obstacle que ho pot fer descarrilar tot

Més enllà de la logística, el principal escull és polític. L’Iran insisteix que el Líban forma part de l’acord d’alto el foc de 14 dies, mentre que Israel i els Estats Units ho neguen o ho interpreten de manera diferent. Aquesta discrepància no és menor. Per a Teheran, negociar mentre continuen els atacs israelians equival a legitimar-los. Per això, el règim de Mojtaba Khamenei manté la pressió i deixa en suspens la seva participació.

En paral·lel, Israel, liderat per Benjamin Netanyahu, continua colpejant posicions de Hezbollah al sud del Líban, defensant que aquest front és independent de la treva amb l’Iran.

Diplomàcia condicionada pels bombardejos

Aquesta dualitat —negociar mentre es combat— és el que fa trontollar tot el procés. L’Iran no vol repetir experiències passades en què els contactes diplomàtics avançaven mentre la situació militar empitjorava. El president iranià, Masoud Pezeshkian, ja ha advertit que els atacs al Líban buiden de contingut qualsevol diàleg. Mentrestant, Washington intenta mantenir viu el procés, amb Donald Trump pressionant per una sortida negociada. Però sobre el terreny, la realitat és tossuda: els bombardejos no s’aturen i el nombre de víctimes continua augmentant.

Una negociació pendent d’un fil

Tot està preparat a Islamabad: visats d’emergència, hotels blindats i delegacions a punt. Però la gran pregunta continua a l’aire: hi haurà reunió? Sense un acord clar sobre el Líban, el risc de plantada és real. I això deixaria en suspens una oportunitat clau per rebaixar la tensió en una regió que fa setmanes que viu al límit. Per ara, la diplomàcia espera. Però les armes continuen parlant. I això, cada cop més, ho condiciona tot.