El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha assegurat que “no hi ha alto el foc al Líban” i ha advertit que Israel continuarà atacant Hezbollah “amb tota la força”. Les declaracions arriben en paral·lel a una nova onada de bombardejos israelians contra objectius que l’exèrcit identifica com a infraestructures del grup xiïta.

Els atacs s’han produït poc després que el president dels Estats Units, Donald Trump, demanés a Netanyahu que rebaixés la intensitat de les operacions al Líban. Tot i això, el govern israelià manté que el país veí no forma part de l’acord d’alto el foc assolit aquesta setmana en el marc del conflicte amb l’Iran. Segons fonts oficials, més de 300 persones han mort en les 24 hores posteriors a l’anunci de la treva, en bombardejos que han afectat també zones densament poblades. Organitzacions humanitàries internacionals han denunciat l’impacte desproporcionat dels atacs.

Pressió internacional i divisió sobre la treva

Diversos actors internacionals han expressat preocupació pel risc que aquesta escalada faci descarrilar qualsevol opció de pau. La Unió Europea i altres aliats occidentals han reclamat que l’alto el foc sigui “complet”, incloent-hi el Líban. Tot i això, tant Netanyahu com Trump defensen que el conflicte amb Hezbollah és un front separat. El president nord-americà ha qualificat la situació al Líban d'“escaramussa independent”, tot restant-li pes dins del conjunt de negociacions regionals.

Negociacions en marxa amb incertesa

En paral·lel, els Estats Units treballen per impulsar converses entre Israel i el Líban a Washington la setmana vinent, amb l’objectiu de desarmar Hezbollah. No obstant això, el govern libanès insisteix que qualsevol diàleg ha d’anar precedit d’un alto el foc real. La situació també complica les converses més àmplies amb l’Iran, previstes a Islamabad. El nou líder suprem iranià, Mojtaba Khamenei, ha reiterat que el seu país no busca la guerra, però ha advertit que continuarà defensant els seus interessos i donant suport al que anomena “front de resistència”, en referència a actors com Hezbollah.

L’escalada al Líban també té conseqüències econòmiques globals. L’Iran ha advertit que podria tornar a tancar l’estret d’Ormuz, una via clau per al transport de petroli i gas, si Israel manté els atacs. Aquesta amenaça arriba en un moment en què el trànsit marítim ja s’ha reduït dràsticament i els mercats energètics mostren signes d’inestabilitat, amb el preu del petroli tornant a pujar després d’una breu caiguda inicial.

Un alto el foc fràgil

La fragilitat de la treva ha quedat en evidència des del primer moment. Diferents versions sobre el seu abast —especialment pel que fa al Líban— han generat confusió i tensions diplomàtiques. Mentrestant, la comunitat internacional intenta evitar una escalada més gran en un conflicte que ja amenaça d’estendre’s per tota la regió. Amb els combats encara actius i les negociacions en una fase incipient, el futur immediat continua marcat per la incertesa.