En ple cor de Monells, un dels pobles amb més encant del Baix Empordà, hi ha un restaurant que trenca qualsevol expectativa preconcebuda. En una vila de pedra medieval, porxos i plaça de postal, Monki irromp amb una proposta fresca, desenfadada i sorprenentment sofisticada. Aquí no hi trobareu una cuina tradicional empordanesa, sinó una carta d’inspiració asiàtica amb producte de proximitat i picades d’ullet creatives que fan que l’experiència sigui, sobretot, divertida.
L’espai ja marca el to. Informal però cuidat, amb una terrassa que convida a allargar la vetllada quan el temps acompanya, Monki respira aquell aire de restaurant pensat per compartir, tastar i deixar-se portar. La carta és curta però ben pensada, amb plats que combinen tècnica japonesa, producte català i una certa llibertat creativa que defuig ortodòxies. La vetllada va començar amb una boleta d’arròs cruixent amb panko (invitació), un mos de cortesia que ja anticipa el joc de textures que trobarem al llarg del sopar. Cruixent per fora, suau i lleuger a l’interior, és d’aquells aperitius que desperten la gana i l’expectativa. Sense artificis innecessaris, però amb una execució precisa.
Seguim amb unes zamburinyes amb salsa al cava (14,5 € / 6 u) que representen molt bé l’esperit de Monki: producte marí, tècnica acurada i un toc local. La salsa al cava aporta una elegància subtil, sense tapar el gust delicat del marisc. Són fresques, ben resoltes i ideals per compartir. Un plat que equilibra la delicadesa amb una certa voluptuositat en boca.
Un dels plats més celebrats de la nit va ser la vaca vella. Uramaki minirolls de vaca vella amb alvocat i espàrrec, foie flamejat (17 € / 8 u). Aquí la cuina japonesa es permet una llicència clarament carnívora i contundent. La vaca vella, gustosa i amb caràcter, combina amb la cremositat de l’alvocat i el punt vegetal de l’espàrrec. El foie flamejat hi afegeix una capa de profunditat i un punt golós que eleva el conjunt. És un uramaki pensat per a qui busca intensitat, una peça que s’allunya del sushi més lleuger per oferir una versió gairebé hedonista del rotlle japonès.
En la mateixa línia de fusió atrevida, el taco bao amb calamarsets (14 € / 2 u) és una altra mostra de la voluntat de jugar amb formats i cultures. El bao, esponjós i lleugerament dolç, embolcalla uns calamarsets tendres i ben condimentats. La combinació funciona per contrast: la suavitat del pa al vapor amb el punt marí i lleugerament cruixent del farcit. És un plat que convida a menjar amb les mans, sense formalismes, i que encaixa perfectament amb l’esperit informal del local.
És un restaurant que utilitza el llenguatge nipó com a punt de partida per reinterpretar-lo amb producte català i una mirada contemporània
Si hi ha un plat que sintetitza la filosofia de Monki és el tataki de vedella de Girona i foie amb xiitake saltat (22 €). Aquí el producte de proximitat és protagonista. La vedella de Girona, marcada lleugerament i tallada amb precisió, manté la tendresa i el sabor profund de la carn de qualitat. El foie hi aporta untuositat, mentre que el xiitake saltejat introdueix un matís terrós i umami que arrodoneix el conjunt. És un plat més estructurat, gairebé de tall gastronòmic, que demostra que darrere l’aparença desenfadada hi ha tècnica i criteri. Les racions són equilibrades i pensades per compartir, cosa que permet construir un àpat variat i dinàmic. Monki no és un japonès purista, ni ho pretén. És un restaurant que utilitza el llenguatge nipó com a punt de partida per reinterpretar-lo amb producte català i una mirada contemporània.
Un restaurant que trenca esquemes en un entorn tradicional, que aposta per una cuina d’inspiració japonesa sense complexos i amb una clara voluntat de seduir un públic ampli
A l’hora de les postres, la carta manté el mateix to lúdic. El tiramisú de Baileys (5,5 €) és una versió més golosa i desenfadada del clàssic italià. El toc de licor aporta un punt aromàtic i lleugerament festiu, sense carregar excessivament el conjunt. Cremós, amb l’equilibri just entre dolçor i amargor, és una opció segura per als amants de les postres tradicionals amb un gir. Per la seva banda, la poma al forn amb fruits vermells, crumble i gelat de canyella (5,5 €) ofereix una alternativa més lleugera i aromàtica. La poma, tendra i càlida, combina amb l’acidesa dels fruits vermells i el cruixent del crumble, mentre que el gelat de canyella aporta un contrast fresc i especiat que eleva el plat. És un final equilibrat, menys contundent que el tiramisú, però igualment satisfactori.
Monki és, en definitiva, una alenada d’aire fresc a Monells. Un restaurant que trenca esquemes en un entorn tradicional, que aposta per una cuina d’inspiració japonesa sense complexos i amb una clara voluntat de seduir un públic ampli. Ideal per a un sopar informal, per compartir plats i per deixar-se sorprendre en un dels pobles més bonics de l’Empordà. Perquè, a vegades, la millor manera de respectar la tradició és atrevir-se a sacsejar-la.