El president rus, Vladímir Putin, ha tornat a situar el relat sobre la guerra d’Ucraïna en el centre de la controvèrsia després d’oferir una xifra clarament errònia sobre el territori suposadament controlat per les forces russes. En una intervenció pública, el mandatari va afirmar que Rússia havia passat a controlar “uns 2,44 milions de quilòmetres quadrats”, una quantitat que supera amb escreix la superfície total d’Ucraïna.
Per contextualitzar la magnitud de l’error, el territori complet ucraïnès té aproximadament 604.000 km², una quarta part de la xifra citada inicialment per Putin. La dada, per tant, implicava una ocupació territorial molt superior no només a Ucraïna, sinó també a altres estats europeus combinats, cosa que va generar sorpresa i confusió immediata en cercles polítics i mediàtics.
😂 Putin claims Russia has captured four Ukraines
— NEXTA (@nexta_tv) June 5, 2026
“Recently alone, I won’t name the number of settlements because I might get it wrong, but roughly 2.44 million square kilometers have been brought under Russian control,” he said.
For comparison, the entire territory of Ukraine… pic.twitter.com/wxY7g6GoSP
Una correcció discreta del Kremlin
Poc després de la difusió de les declaracions, el Kremlin va modificar la transcripció oficial del discurs. En la versió corregida, la paraula “milions” va desaparèixer, i la xifra va quedar reduïda a 2.440 quilòmetres quadrats, una magnitud que s’ajusta de manera més plausible al progrés territorial registrat en el conflicte.
Aquesta rectificació silenciosa ha alimentat dubtes sobre la precisió del missatge original i sobre el control del relat oficial en un context de guerra prolongada, en què la informació militar té un fort component polític i propagandístic.
La guerra del relat i les xifres
L’episodi torna a posar de manifest el pes de les xifres en la narrativa del conflicte ucraïnès. Des de l’inici de la invasió el 2022, tant Moscou com Kíiv han utilitzat dades sobre territori, baixes i avenços al front com a elements clau per sostenir les seves posicions davant l’opinió pública interna i la comunitat internacional.
En aquest cas, la discrepància entre la declaració inicial de Putin i la posterior correcció oficial evidencia la importància del control del llenguatge i la precisió numèrica en un conflicte on la informació és també una eina estratègica. Més enllà de l’error concret, el gest ha obert interrogants sobre com es construeix i es corregeix el discurs oficial en temps de guerra.
Aquest ús de les dades també s’inscriu en el discurs més ampli que el Kremlin ha reforçat en les últimes setmanes, en què Putin defensa que la iniciativa militar al front continua sent russa i que això hauria de condicionar qualsevol negociació. En aquest relat, Moscou sosté que avança en diversos sectors del territori ucraïnès i que és Kíiv qui té incentius per aturar els combats, una idea que el president rus ha utilitzat per justificar el rebuig a un alto el foc previ a les converses de pau.