El pròxim dia 9 de juny, Lleó XIV esdevindrà el tercer papa que visitarà Catalunya en l'època moderna. Abans ho van fer Joan Pau II, el 1982, i Benet XVI, el 2010. Per més que les cròniques del moment van ser suaus i condescendents amb aquelles dues visites, la veritat és que ambdues van sortir malament. La primera, perquè l'element central d'aquell desplaçament i, sens dubte, el més simbòlic era el viatge al monestir de Montserrat i que el papa pogués copsar la singularitat de Catalunya i la seva identitat pròpia, després d'haver passat per Madrid. A més a més, l'abat era Cassià Maria Just, que ocupava el càrrec des del 1966, any en què va succeir Aureli Maria Escarré, l'abat que s'havia enfrontat al franquisme. En el cas de la visita de Benet XVI, el fracàs va ser diferent: molts carrers de Barcelona es van veure buits i el papamòbil va fer el trajecte per Barcelona en molt menys temps del previst. De fet, generosament el van rebre als carrers de la capital catalana unes 100.000 persones, quan les previsions eren de quatre vegades més.

En aquesta ocasió, el viatge del papa a Catalunya conserva alguns dels recorreguts dels dos papes anteriors, com el desplaçament fins a la Sagrada Família, la visita a la tomba on és enterrat Antoni Gaudí i una missa a la basílica. Després, el pontífex beneirà des de l'exterior la Torre de Jesucrist de la basílica. Benet XVI la va consagrar oficialment al culte, duent a terme els ritus tradicionals, com ungir l'altar amb crisma, fer el mateix amb diverses columnes, va encensar l'altar i el temple i va il·luminar l'església simbòlicament. Després d'això, la va proclamar com a basílica menor. Aquella visita del papa alemany va servir perquè el món sencer conegués la descomunal obra de l'arquitecte català, que s'ha finançat gairebé íntegrament d'una manera molt singular, amb donatius privats i entrades de visitants, no amb diners públics d'una manera molt rellevant. Se seguia així el catecisme de Gaudí: alentir fins i tot les obres abans que dependre de l'Estat. Amb la consagració, la Sagrada Família es va convertir en una gran basílica viva d'abast universal.

Una jugada intel·ligent del govern espanyol, si Lleó XIV només parla de les guerres i menys de posicions més doctrinals i pastorals

Però Lleó XIV deixa el seu propi segell de la visita amb la incorporació a l'agenda del centre penitenciari de Brians 1, a Sant Esteve de Sesrovires, que, després del tancament de la Model, concentra presos preventius de l'àrea de Barcelona. Però del papa nord-americà s'esperen, pel cap baix, un parell de coses: que faci servir el català amb més normalitat que els seus antecessors i que, sobretot, en els gestos, sigui sensible a la identitat catalana. En aquella horrorosa visita de Joan Pau II, en què va sortir malament tot el que podia sortir malament, des d'una boira espessíssima que va impedir l'aterratge del seu helicòpter a Montserrat i el va obligar a tornar al Prat i desplaçar-se per carretera fins al monestir, fins a la mort de dos joves en un despreniment de terres, una cosa va remarcar aquella jornada. La lectura d'un paràgraf en català que va haver de llegir el papa polonès i que no se li havia preparat per a la dicció d'un no parlant. Les seves paraules: "Us preguem, oh Pare, que en aquesta basílica, on habita el vostre fill Jesucrist, fill de Maria, atorgueu abundosament la pau, la concòrdia i el goig..." I aquí va acabar l'homilia, ja que li va ser impossible continuar. A Barcelona ho va rematar: "Estimats barcelonins i espanyols tots".

Tot i que, en molts aspectes, l'església catalana d'ara, si més no la cúria catalana, és menys catalanista que abans, i el cardenal Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona, càrrec que ocupa des del 2015, ha tingut més d'una discrepància per això, i és vist com a espanyol en clau Conferència Episcopal, cosa que li ha provocat disgustos amb el clergat català. L'abat Manel Gasch, que ha fet declaracions reivindicant el vincle entre Montserrat i Catalunya, i ha parlat de l'esperit català del monestir, tindrà en aquest joc d'equilibris que sempre practica l'Església un rol important. Lleó XIV arriba a Catalunya en un moment important del seu papat, que es va iniciar el mes de maig de l'any passat, i va convertir-lo en un contrapoder moral a Donald Trump en la qüestió de la pau. Així, ha endurit molt la seva veu contra les guerres, especialment les de Gaza i l'Iran, i en la seva oposició a la lògica de pau per imposició, com practica l'estadant de la Casa Blanca.

Aquest perfil més polític és el que fa que sigui el primer bisbe de Roma que visitarà el Congrés dels Diputats i pronunciarà un discurs a les dues cambres. Una jugada intel·ligent del govern espanyol si Lleó XIV només parla de les guerres i menys de posicions més doctrinals i pastorals, en les quals les diferències amb el govern espanyol español són importants.