Cent dies. Aquest és el temps que ha passat des que Quique Setién va assumir el càrrec d'entrenador del primer equip del Barça. El tècnic càntabre va signar el seu nou contracte el 13 de gener, poc després que el club blaugrana destituís Ernesto Valverde de manera barroera. "Ahir passejava amb les vaques del meu poble i avui entreno els millors jugadors del món", va dir Setién. La frase, que ja és història de l'entitat, reflectia a la perfecció la incredulitat d'un home de seixanta-un anys que afrontava l'oportunitat de la seva vida. Probablement era conscient que havia aterrat al Camp Nou de rebot després de les negatives de Xavi, Ronald Koeman i Mauricio Pochettino.
L'exentrenador del Betis arribava per reconduir la trajectòria d'un Barça que havia perdut la identitat. De Setién, més enllà dels resultats, s'esperaven dues consignes clares: recuperar l'estil i apostar pel planter. El càntabre, intel·ligent i dòcil davant dels mitjans, va saber transmetre el que el culer volia escoltar. A la seva entrevista de benvinguda es va declarar cruyffista i, en la primera roda de premsa, va afirmar que no es fixaria en noms, sinó en el rendiment dels seus homes. També els del filial.
Resultats positius amb matisos
Des de la seva arribada, Setién ha dirigit dotze partits del Barça. El balanç, amb vuit victòries, un empat i tres derrotes, és positiu. Però les sensacions mai han estat del tot convincents.
El tècnic càntabre és va estrenar al Camp Nou davant del Granada i ho va fer amb un primer matís tàctic de pes: 3-3-4 en atac amb Jordi Alba i Ansu Fati d'extrems. L'equip només va guanyar per 1-0 gràcies a una diana del de sempre, Leo Messi, però la seva proposta, gràcies a la qual el Barça va tenir la possessió en tot moment, va entusiasmar a una part de l'afició.
L'alegria, però, duraria ben poc. En la següent jornada, Setién i els seus homes van naufragar a Mestalla (2-0). Les victòries contra l'Eivissa (1-2), el Leganés (5-0) i el Llevant (2-1) van permetre calmar l'ambient, però no van convèncer futbolísticament.
EFE
La primera plantofada seriosa arribaria el 6 de febrer, quan el Barça va ser eliminat als quarts de la Copa del Rei per culpa d'un gol en els darrers instants de partit d'Iñaki Williams a San Mamés (1-0). Aquell dia, irònicament, els de Setién havien signat el seu partit més convincent des de l'arribada del nou tècnic.
Betis (2-3), Getafe (2-1) i Eibar (5-0). L'equip es va refer amb tres victòries a la Lliga, però va tornar a fer figa en un moment clau, just abans de l'aturada pel Covid. A Nàpols, en el duel d'anada dels setzens de la Champions League, els de Setién només van aconseguir rascar un decebedor empat (1-1) que podria haver estat una derrota, mentre que al Santiago Bernabéu van perdre (2-0), regalant un liderat que, això sí, recuperarien a la següent jornada. La victòria in extremis contra la Reial Societat (1-0), gràcies a un gol de penal de Messi, sumada a la derrota del Madrid al camp del Betis (2-1), va permetre que el Barça se situés primer. Ara, gràcies al coronavirus, aquell resultat podria valer un títol.
Crisis als despatxos i a la banqueta
L'etapa de Setién, però, també serà l'etapa de més inestabilitat institucional dels últims anys al Camp Nou. L'entrenador càntabre ben aviat va descobrir perquè el Barça és 'més que un club'. Però en el sentit negatiu.
Primer, gràcies al'intercanvi de retrets que el secretari tècnic de l'entitat, Éric Abidal, i el capità de l'equip, Leo Messi van protagonitzar a principis del mes de febrer. El francès va acusar els jugadors de no entrenar correctament sota les ordres de Valverde i l'argentí, excompany seu, no es va mossegar la llengua.
EFE
Aquest, però, seria un conflicte menor en comparació amb el que arribaria pocs dies després. La Cadena SER va fer saltar la llebre després de revelar que el club havia contractat l'empresa I3 Ventures per desprestigiar l'oposició a la presidència i diversos sectors de l'entorn blaugrana –inclosos els jugadors– a través de perfils falsos a la xarxa. Setién se'n va desmarcar amb encert, i és que el terratrèmol –traduït en destitucions, dimissions i moviments electorals– encara sacseja el club.
El tècnic càntabre, però, també va viure una crisi sobre la qual va tenir responsabilitat. Va succeir hores després de la derrota contra el Reial Madrid al Santiago Bernabéu i el protagonista va ser un dels seus actius més preuats, Éder Sarabia. Les càmeres de Movisar+ van caçar la mà dreta de Setién mentre renegava contra els futbolistes a la banqueta del feu blanc, fet que va provocar una allau d'informacions de tot tipus que apuntaven que la plantilla estava molt molesta amb l'actitud del cos tècnic. El tècnic va haver de disculpar-se públicament i el club, de manera interna, va fer un toc d'atenció a Sarabia.
I aleshores, el coronavirus. Quan el vestidor havia recuperat certa estabilitat va arribar la pitjor pandèmia del segle XXI, el futbol mundial va quedar paralitzat... i Setién es va dedicar a realitzar entrevistes telemàtiques. Les dues últimes, en les quals va treure pes al paper del planter, sens dubte no han ajudat a millorar la seva imatge. Potser, si hagués sabut tot el que vindria, s'hagués quedat passejant les vaques.