El PSC, amb Salvador Illa com a candidat a la presidència de la Generalitat, guanyaria amb comoditat les eleccions del 12-M, mentre que la candidatura de Junts+ Puigdemont per Catalunya, liderada pel president a l’exili, Carles Puigdemont, s’imposaria a la d’Esquerra Republicana (ERC), encapçalada per l’actual president, Pere Aragonès. Illa, però, hauria de sumar amb ERC i els comuns per formar govern o bé amb Junts. Aquesta és la projecció de resultats de l’enquesta realitzada per l’Institut Feedback per a ElNacional.cat en vigílies de l’inici de la campanya electoral, que comença aquest divendres a les 00.00 hores. La mostra, de 700 entrevistes, es va recollir entre els passats 19 i 24 d’abril.
🔴 Eleccions a Catalunya 2024, DIRECTE | Última hora dels candidats, enquestes i el 12 de maig
📊 Enquesta El Nacional: Els catalans suspenen la gestió del Govern d'Aragonès
📊 Enquesta El Nacional: PSC i Junts fidelitzen el vot mentre ERC cedeix electors a juntaires i socialistes
D’acord amb el sondeig, el PSC revalidaria la primera posició que ja va assolir a les eleccions del 14 de febrer del 2021, però ampliaria notablement els seus resultats, passant de 33 a 39-40 escons (de 6 a 7 més) i un 27,02% dels vots. La candidatura de Junts passaria de la tercera a la segona posició al Parlament, amb 33-36 escons, és a dir, en sumaria d’1 a 4 als 32 que té ara, i un 21,58% dels vots. En la hipòtesi més favorable, els independentistes de Carles Puigdemont es quedarien a 3 diputats per sota dels socialistes de Salvador Illa. La tercera posició seria per a ERC, que pateix una davallada important, en passar dels 33 escons actuals a 24-27, entre 9 i 6 menys, i un 16,39% dels vots.
El PP es catapulta
En quarta posició se situaria el PP, que surt de la cua de la taula i protagonitza l’increment més elevat en nombre de diputats entre les diferents candidatures. Els d’Alejandro Fernández es catapulten dels 3 diputats actuals a 13-14, amb un 10,15% dels vots. El PP es beneficia de la desaparició dels Ciutadans de Carlos Carrizosa, que passen de 6 a 0 escons, amb un ínfim 1,59% dels vots. En canvi, els populars no aconsegueixen pescar a les aigües de la formació ultradretana Vox, liderada per Ignacio Garriga, que manté els 11 escons que va obtenir el 2021 i recull un 7,67% dels vots.
La sisena posició seria per a la candidatura de Comuns-Sumar, liderada per Jéssica Albiach, que podria mantenir els 8 escons que té o en perdria un, amb una forquilla d’entre 7-8 diputats i un 6,29% dels vots, segons el sondeig de Feedback. En setena i última posició quedaria la CUP, encapçalada per Laia Estrada, que el 2021 va obtenir 9 escons i ara es quedaria amb entre 4 i 7 —de 5 a 2 menys— i un 4,31% de vot. A més de Cs, no obtindria representació la formació islamòfoba Aliança Catalana (AC), que recolliria un 2,25% dels sufragis ni la llista independentista Alhora, amb un 1,23%.
Formació del proper Govern
La investidura del president i la formació del proper Govern, però, tornarà a ser un exercici especialment complex en funció dels possibles pactes postelectorals. D’acord amb l’atribució d’escons de l’enquesta, Salvador Illa podria aspirar a encapçalar un acord d’esquerres que, en tot cas, dependria del suport d’ERC, a més dels comuns. Aquesta aliança sumaria entre 70 i 75 escons al Parlament, de 2 a 7 diputats per sobre dels 68 necessaris per obtenir la majoria absoluta.
Illa podria buscar també un molt poc probable acord postsociovergent amb Junts que, de fet, seria la majoria més àmplia possible del nou Parlament, amb entre 72 i 76 escons del total de 135. Finalment, l’opció d’una investidura d’Illa amb el concurs contra natura dels comuns i els partits de la dreta i l’extrema dreta espanyolista, necessitaria, a més del PP, la participació de Vox.
El segon bloc més plausible de conformar-se és el d’una majoria independentista liderada per Carles Puigdemont amb ERC i la CUP, si bé, la suma no està garantida: en la banda baixa de la forquilla, les tres formacions sumarien 61 escons —a 7 per sota de la majoria absoluta—, mentre que per la banda alta arribarien a 70, és a dir, 2 més dels necessaris. En l'escenari més desfavorable, l'independentisme podria perdre la folgada majoria que va obtenir el 2021 i que va permetre la investidura d'Aragonès amb un acord ERC-Junts-CUP.
L'enquesta de Feedback preveu una participació electoral del 58,87%, és a dir, 7,5 punts més que a les eleccions al Parlament del 14 de febrer del 2021, en què va ser del 51,29%. El sondeig calcula el nombre d'electors indecisos en un 33,50%.
Barcelona
Per demarcacions, el PSC seria la primera força a Barcelona i Tarragona —on ERC perdria el primer lloc—, mentre que Junts mantindria la primera posició a Girona i Lleida. A la demarcació de Barcelona, que aporta 85 dels 135 escons de la cambra catalana, el PSC pujaria de 23 a 26-27 diputats, mentre que Junts, amb 18-19 (16 el 2021) desplaçaria ERC com a segona força. Els republicans, que en van aconseguir 19, recularien ara a 15. El PP triplicaria resultats: de 3 a entre 9 i 10 diputats; Vox manté els 7, els comuns baixen de 7 a 6 i la CUP, de 5 a 3-4. Cs perd els 5 que tenia.
Tarragona
El PSC seria primera força a la demarcació de Tarragona en passar de 4 a 5 escons. ERC cediria, doncs, la primera posició assolida el 2021, en passar de 5 a 3-4; això dona opcions a la remuntada de Junts, que dels 4 actuals passaria a 4-5 i podria empatar amb els socialistes. Vox manté al sondeig 2 escons, mentre que el PP, extraparlamentari als anteriors comicis, també obtindria 2 representants. Els comuns conservarien l’únic que tenien; la CUP (0-1) podria perdre’l i Cs se'n quedaria sense: d’1 a cap. Tarragona tria 18 dels 135 diputats del Parlament.
Girona
La demarcació de Girona escull 17 dels 135 diputats de la cambra catalana. Segons el sondeig de Feedback, la primera força continuaria sent Junts, tot i que perdria un escó, en passar de 7 a 6. El PSC, per contra, en sumaria 1, de 3 a 4, i ocuparia així el segon lloc, que, al seu torn, perdria ERC en passar de 4 a 3-4 escons. La CUP perdria 1 dels 2 que té; Vox mantindria 1 representant; el PP (1) el recuperaria i els comuns podrien assolir-ne també 1, amb una forquilla de 0-1. Cs continuaria sense estrenar-se a la demarcació gironina.
Lleida
A la demarcació de Ponent, que escull 15 escons del Parlament, Junts es mantindria com a primera força i podria millorar els resultats del 2021, en passar de 5 a 5-6 escons. El PSC seria segona força, amb 4 —1 més— i desplaçaria ERC, que baixaria de 5 a 3-4. Vox manté 1 escó i el PP recupera la representació d'aquest territori amb 1 diputat. La CUP podria perdre el diputat que té, en davallar d’1 a 0-1. Els comuns i Cs continuarien sense acta parlamentària per Lleida.
Fitxa tècnica:
- Àmbit de l’estudi: Catalunya
- Univers: Població major de 18 anys empadronada a Catalunya i amb dret a vot en unes eleccions al Parlament de Catalunya
- Mètode: Enquesta telefònica amb combinació de trucades a telèfons fixos i mòbils.
- Mostra: 700 enquestes.
- Quotes: la mostra és proporcional a les variables estructura per grups d’edat i gènere; i s’estableix com a control del treball de camp per la selecció de les unitats mostrals (ciutats) la variable Demarcació.
- Condicions estadístiques: marge d’error total possible de +3,78%, per una població infinita (cens de 5.624.067 persones), amb un nivell de confiança del 95,5%, on K=2, i el supòsit de màxima indeterminació (p=q=50/50).
- Treball de camp: les enquestes s’han realitzat entre el divendres 19 i el dimecres 24 d’abril de 2024.