El Barça ha estat un rebel que s'ha sortit amb la seva del Benito Villamarín. Tot i tenir les pors de sempre i les dificultats habituals, aquesta vegada ha sabut remuntar i resistir contra el Betis per endur-se tres punts vitals (2-3).
1917: les pors i el joc de sempre
Després d'una setmana moguda amb el conflicte amb Abidal i l'eliminació de la Copa, el Barça necessitava refer-se contra el Betis per no deixar escapar el tren de la Lliga. Però tot i les intencions de ser intensos, fiables en defensa i efectius en atac, semblava que no s'havia après la lliçó.
Al minut 6 el Betis ja guanyava. I ha estat gràcies a l'avís del VAR d'un clar penal de Lenglet per mans. I Canales no ha fallat des dels onze metres, enganyant completament Ter Stegen. Un miratge d'inici que ha estat arreglat per De Jong, que ha fet un golàs de volea, amb previ control dins l'àrea, després d'una magnífica assistència de Messi.
EFE
Ha estat una mica el joc dels disbarats. Ningú sabia com acabaria la guerra. El Barça ha seguit jugant amb calma i passivitat, com si fos el joc que es practicava el 1917. La fórmula Semedo-Umtiti-Lenglet-Junior no estat tan bona com s'esperava Setién. I cada vegada que els blaugrana sortien amb la pilota jugada, el Betis era allà, a escassos centímetres, fent una pressió asfixiant i efectiva.
Però tot i que el Barça ha dominat, un nou gol en contra l'ha desestabilitzat. Fekir ha començat el seu espectacle particular. Ha estat com el Joker, que dominava tots els registres... rabones i regats de fantasia. I amb un golàs gràcies a un xut sec i potent al minut 26 ha tornat a posar el Betis al davant en el marcador. Cal dir que també ha estat gràcies a una de les moltes pèrdues d'Arturo Vidal.
EFE
Hi havia una vegada al Villamarín...
Però si en els finals el Barça sempre s'empetiteix, com en el passat partit de Copa a San Mamés, aquesta vegada ha estat el contrari. En l'última jugada de la primera meitat Busquets ha aprofitat una falta picada per Messi des de gairebé el mig del camp, per controlar i afusellar a l'estil De Jong la porteria del Betis.
Una fórmula, la de la pilota aturada, que ha aprofitat el Barça per remuntar. Tot i dominar durant la segona meitat i sempre estar més a prop de la remuntada que el Betis, ha aprofitat novament una falta per confirmar el canvi de sentit del marcador. Repetició de falta picada per Messi des de gairebé quaranta metres de la porteria i rematada de Lenglet cap a gol. Minut 72 i el Barça ja guanyava per primera vegada en el partit. Diferència de classes contrastada i aquesta vegada sense la força dels paràsits.
EFE
Ni amb les múltiples revisions del VAR ni amb possibles penals no xiulats el Betis ha pogut superar un Barça de caràcter. Sí que hi ha hagut moviment en el tram final amb dues expulsions per doble groga: una de Lenglet i una altra de Fekir. El partit, ja calent i dins dels últims deu minuts, encara s'ha trencat més. El Barça ha tornat a patir sense el control del partit i el Betis ha confiat fins al final amb un punt que finalment no ha arribat.
Hi havia una vegada al Villamarín... tothom recordava l'última derrota a la final de Copa. Però aquesta vegada la victòria se l'ha endut el Barça, com si fos l'Espàrtac, que es mig recupera dels incendis. I a més mantené el Reial Madrid i el liderat a tres punts.