Tal dia com avui de l’any 1867, fa 158 anys, en el marc de les Guerres d’Unificació d’Itàlia, el general Giuseppe Garibaldi iniciava la invasió del territori pontifici, el penúltim objectiu de l’exèrcit unificador. Garibaldi —enfrontat amb els dirigents polítics del jove regne d’Itàlia, especialment amb Cavour— havia estat empresonat al penal de màxima seguretat de l’illa de Caprera (al nord de Sardenya). Però poques setmanes abans, un complot format per companys de batalles havia aconseguit alliberar-lo —en una operació rocambolesca en què va intervenir un "doble"— i conduir-lo fins a Florència, on l’esperava un grup d’uns 8.000 voluntaris arribats de tots els punts d’Itàlia, que havien estat reclutats totalment al marge de l’exèrcit piemontès-italià de l’època.

L’èxit d’aquesta crida havia estat possible pel gran prestigi que envoltava la figura de Garibaldi, considerat per una part molt important del poble el veritable heroi de la unificació. Aquesta aura contrastava amb la desconfiança que, entre els mateixos sectors socials, despertava Cavour (primer ministre del rei Victor Manuel II), que havia lliurat els comtats de Niça i de Savoia a França, a canvi de la no-intervenció de Napoleó III en el procés unificador italià (24 de març del 1860). Des de llavors, s’havien produït diverses revoltes proitalianes a Niça (ciutat nadiua de Garibaldi), que l’exèrcit francès havia reprimit amb una violència extrema.

El 22 d’octubre del 1867, Garibaldi amb els seus 8.000 voluntaris va entrar en territori pontifici per Passo Coresse (a quaranta quilòmetres al nord de Roma). Van rendir la fortalesa de Monterotondo i van acampar a Casal di Pazzi (molt a prop de l’actual estació de tren Roma-Termini).  Però els baluards de Santa Constança i de Sant Llorenç —que li barraven el pas cap a l’interior de la ciutat— estaven defensats per tropes franceses, armades amb fusells d’última generació. Per tal d'evitar una carnisseria, Garibaldi va retirar les seves tropes; però amb aquella operació va posar el peu a una conquesta que es materialitzaria dos anys després (general Cadorna, 20 de setembre del 1870).