Quan havia començat a consolidar-se un cert estat d'ànim pessimista que el pronunciament d'Europa sobre la llei d'amnistia, aprovada pel Congrés dels Diputats el maig del 2024, quedava ajornat fins després de l'estiu, aquest divendres el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha posat fi a tots els debats i ha fet oficial que dictarà sentència sobre aquesta llei el pròxim 16 de juliol, és a dir, d'aquí a una mica menys de cinc setmanes. El tribunal es pronunciarà, així, sobre el que és la pedra angular que ha marcat la legislatura espanyola, ha fracturat com mai els blocs a la política i ha desencadenat una impensable guerra entre el poder judicial i l'executiu. Com que a la justícia europea no sol haver-hi filtracions, el seu resultat serà comunicat el matí del dia 16, serà llegit pel magistrat corresponent i retransmès en directe per televisió.
L'únic que sabem ara, amb seguretat, són les conclusions de l'advocat general, Dean Spielmann, llegides al TJUE el novembre del 2025, que va avalar la llei, assegurant que l'amnistia aprovada a Espanya és competència exclusiva dels estats membres, i que, en el cas de la norma del procés, respecta el dret de la Unió i no s'han afectat fons de la UE amb l'1-O. Hi ha una norma no escrita, però que respon a una estadística contrastada, que el tribunal acaba fent seus, la major part de les vegades, els pronunciaments previs de l'advocat general; malgrat que també hi ha unes poques excepcions a això, de manera que, ara per ara, toca esperar. Per a Spielmann, luxemburguès de 63 anys, que abans havia estat president del Tribunal Europeu de Drets Humans, la malversació està descartada. I això no és un tema menor, ja que és el delicte pel qual el Suprem no vol aplicar l'amnistia a Puigdemont i el seu Govern, entre ells el seu vicepresident Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana, i el seu conseller Jordi Turull, secretari general de Junts.
Tot i que quedaran alguns procediments al Tribunal de Drets Humans de la Unió Europea, és òbvia l'enorme transcendència de la decisió del 16 de juliol
L'advocat del TJUE va assegurar en les seves conclusions del novembre passat que la directiva europea no conté cap disposició que prohibeixi expressament l'ús de mecanismes d'extinció de la responsabilitat penal, com l'amnistia, replicant a l'advocat de la Comissió Europea, que havia sostingut que es tractava d'una autoamnistia. Tot i que quedaran alguns procediments al Tribunal de Drets Humans de la Unió Europea, és òbvia l'enorme transcendència de la decisió del 16 de juliol. En primer lloc, per al president exiliat, ja que el seu retorn a Catalunya està condicionat a la decisió del TJUE, i una sentència favorable posaria punt final —o hauria de ser així— a una situació personal del tot inexplicable i que a finals del pròxim mes d'octubre farà deu anys que dura. En segon lloc, hi ha desenes de líders i activistes independentistes, pendents de la Gran Sala del TJUE de Luxemburg, composta per quinze jutges, per beneficiar-se de l'amnistia.
Si la sentència acaba sent una ratificació de les conclusions de l'advocat general, només caldria que el Tribunal Suprem no emprés dreceres jurídiques i n'acceptés la tornada sense condicions o que el Tribunal Constitucional consolidés la sentència europea. Això segon acabarà passant, en tot cas, a partir de setembre, un cop acabat l'estiu. Respecte al Suprem, podria ser fins i tot abans; depèn de la posició de Manuel Marchena i Pablo Llarena. Hi hauria un tercer camí: que el president Puigdemont, amb una sentència favorable del TJUE, es presentés a Catalunya si Suprem i Constitucional fessin el ronso. Però això, avui, és avançar molt i no és més que una hipòtesi. L'únic cert és que el cronòmetre final s'ha posat en marxa i ara amb una data definitiva que permetrà tancar, sigui quin sigui el resultat, una etapa negra, molt negra, d'Espanya.