Les patates braves són una tapa gairebé intocable, però també admeten moltes més voltes de les que sembla. No sempre cal tallar la patata a daus, fregir-la i cobrir-la amb salsa brava. Hi ha una manera molt diferent de preparar-les que juga amb la textura i converteix la patata en una mena de massa cruixent per fora i molt sucosa per dins. La idea és ratllar la patata, escórrer-la bé, cuinar-la primer a la paella amb mantega i després acabar-la a la fregidora d’aire o en oli calent. El resultat no recorda tant unes braves clàssiques, sinó una versió més moderna, amb una salsa fresca de iogurt grec, jalapeño, menta, cibulet i llimona.
Hi ha moltes maneres de reinventar les patates braves de tota la vida
La patata ratllada canvia completament la textura
El primer pas és ratllar una patata sencera dins d’un bol. No cal tallar-la a trossos ni bullir-la abans. La gràcia és aconseguir fils fins de patata que després es puguin compactar com si fossin una mena de truita o rösti. Un cop ratllada, s’ha d’escórrer bé i afegir-hi sal. Aquest punt és important perquè la sal ajuda que la patata deixi anar part de l’aigua.
@naxete20 Rosti de patata 🥔 #cheflife #restaurante #cocinareal #recetasfaciles #recetastiktok
♬ sonido original - Nacho Lozano
Després convé deixar-la reposar una estona. Si la patata manté massa humitat, costarà que quedi cruixent. Per això és millor pressionar-la amb les mans o amb un drap net per eliminar tot el líquid possible. Com més seca quedi abans d’entrar a la paella, millor serà el resultat final. A continuació, es fon una mica de mantega en una paella i s’hi afegeix la patata ratllada. S’ha d’estendre bé i compactar-la, com si es volgués fer una truita fina de patata. La mantega aporta sabor i ajuda que la base agafi color. Quan la massa ja està daurada i cohesionada, es deixa refredar una mica i es talla en porcions.
Una salsa fresca en lloc de la brava de sempre
El segon pas és portar aquestes porcions a la fregidora d’aire o fregir-les fins que quedin ben cruixents per fora. Aquí és on la recepta guanya tot el sentit: l’exterior queda daurat i trencadís, mentre que l’interior conserva una textura tendra i molt sucosa. No són unes patates braves normals, però mantenen aquell punt addictiu de mossegada cruixent i centre melós.
La salsa també trenca amb la tradició. En lloc d’una brava clàssica, es prepara una crema de iogurt grec amb jalapeño, menta, cibulet, llimona, oli d’oliva i pebre. El iogurt aporta cremositat, el jalapeño dona un punt picant, la menta refresca i la llimona aixeca el conjunt. Aquesta salsa funciona perquè compensa la part greixosa i torrada de la patata. No la tapa, sinó que l’acompanya. Es pot servir al costat, perquè cada tros s’hi pugui sucar, o posar-ne una mica per sobre just abans de portar el plat a taula.
Així doncs, si t’has cansat de les braves de sempre, aquesta versió és una manera fàcil de canviar-les per complet. Patata ratllada, mantega, doble cocció i una salsa fresca són suficients per aconseguir una tapa diferent, cruixent i molt més sorprenent del que sembla.