Durant dècades, els científics han utilitzat un estrany senyal químic conservat en roques de fa uns 2.000 milions d'anys com una de les principals pistes per reconstruir com va canviar la Terra primitiva. Ara, un equip d'investigadors de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech) planteja que aquell senyal podria no haver estat provocat per un esdeveniment global, sinó per una sèrie de processos geològics i biològics que van tenir lloc en una zona molt més petita.
La investigació, publicada a ScienceDaily, se centra en unes roques de la formació de Zaonega, a Carèlia (Rússia), que van pertànyer a un antic fons marí. Els científics han analitzat gasos atrapats durant milers de milions d'anys en petites cavitats microscòpiques d'aquestes roques i han trobat indicis que apunten cap a un escenari diferent del que s'havia plantejat fins ara.
Un senyal que semblava explicar una altra història
Entre fa aproximadament 2.500 i 2.000 milions d'anys, la Terra va travessar una de les transformacions químiques més grans de la seva història. L'oxigen va començar a acumular-se de forma important a l'atmosfera i aquest procés va modificar profundament el funcionament del planeta. A les roques d'aquella època va quedar registrada una anomalia en la composició dels isòtops de carboni. Aquest senyal, conegut com l'esdeveniment Shunga-Francevillià, apareix en mostres procedents tant de Carèlia com de la conca Francevilliana del Gabon.
Durant anys, aquesta coincidència s'ha interpretat com una possible evidència d'una alteració global del cicle del carboni. En altres paraules, el senyal semblava indicar que alguna cosa havia canviat a escala planetària en un moment especialment important de l'evolució de la Terra.
Els investigadors creuen que una intrusió de magma va travessar els antics sediments marins de la regió. La calor generada per aquesta massa de roca fosa hauria escalfat materials rics en matèria orgànica que estaven enterrats sota el fons de l'oceà. Com a conseqüència, s'haurien generat diferents hidrocarburs, entre ells età i propà. Aquests gasos haurien ascendit a través dels sediments fins a assolir zones pròximes a l'antic fons marí.
Allí va entrar en joc un altre element: microorganismes capaços de consumir metà. El metabolisme d'aquests microbis hauria generat biomassa amb una composició isotòpica particular, deixant finalment un senyal que podria explicar l'anomalia trobada a les roques.
Les temperatures registrades en les mostres també recolzen aquest escenari. Els investigadors van trobar evidències d'un important canvi tèrmic: prop de la intrusió de magma s'haurien assolit temperatures d'uns 350 graus Celsius, mentre que aproximadament 300 metres més amunt, en una antiga zona d'asfalt del fons marí, les temperatures haurien descendit fins a uns 72 graus.
L'estudi no descarta completament que altres processos poguessin haver contribuït al senyal. No obstant això, els resultats indiquen que l'anomalia trobada a Zaonega va estar principalment relacionada amb esdeveniments ocorreguts dins d'una conca sedimentària de diversos centenars de quilòmetres quadrats. Els investigadors assenyalen que caldrà estudiar les roques del Gabon per comprovar si allà existeix una explicació similar. Els nous materials obtinguts durant una campanya internacional de perforació seran analitzats per un equip format per investigadors de 18 països.